Esport Femení Lleida: un motor per al creixement i el reconeixement de les dones en l’esport
Comparteix
-
La 'Grada Lila' és un dels projectes que impulsa l'associació Esport Femení Lleida. Font: Esport Femení Lleida -
L'entitat ha impulsat projectes de debat al voltant de l'esport femení. Font: Esport Femení Lleida -
Les jugadores del Robles Lleida van rebre el suport de la 'Grada Lila'. Font: Esport Femení Lleida
Aquesta associació nascuda el 2019 ha impulsat projectes com ‘Porta la teva cadira’ o ‘Grada Lila’ per fer pedagogia sobre la necessitat de caminar cap a la igualtat en l’esport.
D’unes setmanes ençà, els estadis, pavellons, pistes i poliesportius de les comarques de Lleida acullen una afició molt especial que tenyeix de lila les graderies. Els principals clubs femenins del territori i les esportistes lleidatanes més destacades poden presumir de moure una massa de seguidores que gaudeix amb l’espectacle esportiu i l’emoció de la competició, però que sobretot és fidel a una causa: la visibilitat i el creixement de l’esport femení.
Parlem de l’anomenada ‘Grada Lila’, un projecte impulsat per l’associació Esport Femení Lleida (EFL) que ha aplegat el suport d’institucions com la Diputació de Lleida, la Paeria i la Generalitat, així com d’empreses lleidatanes, clubs i esportistes. Un compromís coral que busca augmentar l’assistència als esdeveniments esportius femenins del territori i reforçar el reconeixement social de les esportistes per generar referents per a les més joves.
El cap de setmana passat, les jugadores del Club Patí Vila-sana, equip de l’OK Lliga femenina, van poder gaudir d’aquest escalf, com ho van fer en setmanes anteriors conjunts de l’elit de l’esport lleidatà com el Robles Lleida, de la Lliga Femenina 2 de bàsquet, o el Lleida Handbol Club, entre altres. I tots els que vindran. “Hem plantejat el projecte des del gaudi de donar reconeixement i valor a l’esforç de les nostres esportistes; volem que la ‘Grada Lila’ sigui l’altaveu de totes elles i de l’esport femení”, explica la Divina Farreny, membre de l’associació EFL i una de les principals impulsores de la iniciativa.
La ‘Grada Lila’ es va gestar a EFL, una associació vinculada a l’entitat Dona Balàfia que va néixer el 2019 amb l’ambiciós objectiu de ser un motor per a l’esport femení a Lleida. “L’associació es va crear per fomentar la igualtat en el món de l’esport i visibilitzar l’esport femení en el sentit més ampli, és a dir, no només pel que fa a les atletes, sinó entrenadores, directives, presidentes i aficionades; la idea és promoure tot allò relacionat amb l’esport femení en tots els seus vessants”, afirma la Carme Cabanillas, actual presidenta de l’entitat.
La bona feina de l’entitat va ser reconeguda ben aviat, per exemple amb el premi a la igualtat en l’esport que els va atorgar la Unió de Federacions Esportives Catalanes (UFEC) el 2020, tot just un any després de posar-se en marxa.
Projectes per fer pedagogia i omplir graderies
En aquests sis anys de camí per posar en valor l’esport femení, EFL s’ha posicionat com un altaveu de les competicions i esportistes, però sobretot ha treballat per teixir xarxa entorn de l’esport femení i fer molta pedagogia.
Així s’expliquen projectes com ‘Porta la teva cadira’, una iniciativa que l’associació duu a terme anualment i consisteix a organitzar debats i taules rodones dinamitzades per professionals de diferents àmbits en què s’aborden temàtiques diverses que tenen a veure, entre altres, amb qüestions de gènere, del col·lectiu LGTBIQ+ o de la resiliència en l’esport com a via per superar reptes i dificultats.
O les jornades ‘Miralls en veu de dona’, enfocades a donar veu a referents de l’esport de diferents generacions per compartir experiències i analitzar l’evolució de l’esport femení. I més pròximament, el 26 d’abril, les jornades ‘Salut en femení: connectem cos i ment’, que giraran al voltant de conscienciar sobre la importància de dur un estil de vida saludable que afavoreixi la salut integral i el benestar de les persones des d’una perspectiva de gènere interseccional. Així, diverses ponents faran conferències sobre nutrició, menopausa, malalties o altres temes, sempre relacionats amb el món de l’esport.
“Més enllà d’aquestes iniciatives, fem xerrades a escoles i instituts on parlem de la transmissió de valors que es pot generar a través de l’esport”, detalla Cabanillas, qui també destaca la xarxa de professionals d’àmbits com la psicologia, la fisioteràpia o la comunicació, entre altres, que EFL ha construït per posar al servei i assessorar clubs i esportistes del territori.
Com remarca la Núria Codina, membre d’EFL i atleta d’ultratrail, “l’associació està molt viva i cada cop tenim més idees, fruit de la nova gent que va entrant i la sàvia nova que aporta, que ens ajuda molt a regenerar-nos, aprendre i fer-ho cada vegada millor”.
Una mostra d’aquest creixement és el projecte ‘Grada Lila’, potser un dels més ambiciosos que ha emprès l’entitat al llarg de la seva trajectòria. La iniciativa té com a principal propòsit, en la seva primera fase, afavorir el creixement de l’esport femení a través d’eixamplar l’assistència als esdeveniments esportius, promoure el reconeixement social de les atletes i generar referents.
“En una segona fase aspirem a posar molt el focus en el tema dels valors, que la ‘Grada Lila’ es converteixi en el millor exemple d’una grada transversal que faci bandera de valors com l’esportivitat i el respecte cap a les àrbitres, entrenadores, aficions i jugadores de tots els equips”, projecta la Divina Farreny.
Generar referents més enllà del futbol
El bon moment que viu actualment l’esport femení no és fruit de la casualitat, sinó de la lluita, la persistència i l’esforç d’esportistes i dones com la Carme, la Divina o la Núria. Totes elles representen diferents generacions de dones que van obrir camí quan la visibilitat era mínima i els recursos, molt escassos.
“Tot i que encara queda molt per fer, avui l’esport femení viu un moment dolç perquè les més veteranes hem picat molta pedra per demanar pas i aplanar el camí a les més joves”, assenyala Farreny, qui creu que el canvi de mentalitat de la societat respecte a l’esport femení “ens l’hem guanyat a pols”.
Malgrat els avenços evidents, milers de noies esportistes continuen lluitant cada dia contra els prejudicis que encara arrossega l’esport femení. A poc a poc, però, van desapareixent davant l’evidència que les dones també poden practicar esport a un nivell molt alt, oferir espectacle i crear afició.
Un dels exemples més clarificadors en aquest sentit és el primer equip femení de futbol del Barça, que ha imposat una hegemonia tant a Espanya com a Europa gràcies a un joc espectacular, que ha aconseguit aplegar més de 90.000 persones en un Camp Nou ple fins a la bandera.
En aquest sentit, el Barça femení ha estat una màquina de triturar prejudicis i estereotips. “Només cal veure els golassos que fan i el nivell que demostren per entendre per què han fet miques tot un seguit d’etiquetes que molts volen perpetuar sobre que les dones no podem ser ràpides o tenir un gran nivell tècnic”, insisteix Farreny.
La Carme, la Divina i la Núria coincideixen que el futbol femení –i el Barça en particular– són un bon model en què emmirallar-se per la seva contribució al creixement, professionalització i reconeixement de l’esport femení, però creuen que també cal deixar espai i promoure referents en altres modalitats esportives.
Tal com explica la Núria Codina, aquestes referents positives en altres esports ja existeixen, només cal visibilitzar-les. L’atleta d’ultratrail cita l’exemple d’una de les dones que ha trencat barreres en la modalitat de les carreres de fons: “El 2020, amb trenta-cinc anys, la corredora britànica Jasmin Paris va guanyar la Spine Race, una de les curses més dures del món, alletant la seva filla als avituallaments”, relata Codina, qui destaca que Paris està “igualant i superant els homes, però com que és un esport minoritari, no surt enlloc”.
En aquest context, els mitjans de comunicació juguen un paper clau en la visibilitat de l’esport femení i canviar la percepció social al respecte. Encara estem massa lluny de la paritat, però la desigualtat ha començat a reduir-se. Així ho fa palès l’estudi 'La visibilidad del deporte femenino en los medios de comunicación’, que situa en un 25% la visibilitat de l’esport femení als mitjans el 2024. Un percentatge que es desplomava fins al 14% el 2022.
“Els mitjans de comunicació sou clau a l’hora de donar visibilitat a l’esport femení perquè tingui la mateixa importància que el femení, per tant, és cabdal que els mitjans acompanyin aquesta evolució de l’esport femení”, diu la Carme Cabanillas.
Millors salaris i més conciliació per no perpetuar la desigualtat
Una millor visibilitat també és un factor clau per promoure una reducció de la bretxa salarial que existeix entre l’esport femení i el masculí. En esports de seguiment massiu com el futbol o el bàsquet, però també en esports més minoritaris. Si repassem la llista dels cent atletes millors pagats del món el 2024, publicada per Sportico, en què no hi ha ni una sola dona.
Així, més que d’una bretxa salarial, podem parlar d’un autèntic esvoranc. Si ens fixem en el futbol, malgrat els esforços de països pioners com Noruega o Austràlia per igualar la retribució d’homes i dones, la desigualtat salarial en l'esport més popular del país és enorme: a Espanya elles guanyen un 744% menys que els seus companys homes.
Una realitat que es reprodueix en tots els altres esports. Així ho va posar sobre la taula recentment la Marta Francés, medallista de plata en triatló als Jocs Paralímpics de París 2024 i actual campiona del món a la seva disciplina, qui va lamentar les nefastes condicions salarials de les esportistes: “La medalla no m'ha canviat res, no puc viure del triatló sense patrocinis”.
Per a la Núria Codina, el primer pas és sensibilitzar des de baix: “Cal conscienciar des de la base que l’esport que practiquem les dones també és esport, i és tan vàlid com el masculí”, assenyala.
Més enllà del pla estrictament laboral, les esportistes també han posat de manifest les dificultats per conciliar la seva vida professional i personal. En aquest sentit, per exemple, un estudi de la UNED arribava a conclusions com que les esportistes d'alt rendiment no són mares quan ho desitgen, retarden l'edat de ser-ho i estan molt condicionades per la por de no tornar a ser les mateixes. De fet, l’informe apunta que les esportistes retarden l’edat per ser mares fins a sis anys respecte a les dones espanyoles.
“Hi ha moments de la vida i temes com la conciliació i la maternitat que són claus i poden determinar que una dona abandoni la seva carrera esportiva, per això es necessita molt d’acompanyament i, sobretot, afrontar-ho amb normalitat”, expressa la Divina Farreny, qui creu que “no es pot tractar com un fet extraordinari, com ha passat, que un equip mantingui el contracte d’una esportista que s’ha quedat embarassada”.
Així, si ampliem el focus, sembla evident que el creixement de l’esport femení demana treballar en diferents àmbits, des de la visibilitat mediàtica fins a la inversió econòmica, el canvi de percepció social, la generació de referents o la igualtat salarial. I tot plegat requereix fer molta pedagogia.
Això és el que continuaran fent des de l’associació EFL, una entitat que en sis anys de trajectòria ja ha esdevingut un motor per a l’esport femení a Lleida. “Convidem a tothom a vincular-se i participar en l’entitat per ajudar-nos a fer taca d’oli i entre totes continuar impulsant i visibilitzant l’esport femení”, rebla Farreny.
Afegeix un nou comentari