Àngels Guiteras: “Ens preocupa la percepció social del cànnabis i l’alcohol com a substàncies inofensives"
Comparteix
L’abordatge de les addiccions a Catalunya afronta canvis profunds: nous perfils, nous riscos i una necessitat creixent de consolidar respostes comunitàries, sostenibles i adaptades a la realitat actual.
Les addiccions, tant les vinculades a substàncies com les de caràcter comportamental, estan evolucionant ràpidament i plantegen nous desafiaments socials i sanitaris. En aquest escenari, la presidenta de la Federació Catalana de Drogodependències i altres addiccions, Àngels Guiteras Mestres, posa el focus en la necessitat de reforçar el treball en xarxa, combatre l’estigma i assegurar els recursos per mantenir un model d’atenció que prioritza la proximitat, la inclusió i la dignitat de les persones.
“Es fa imprescindible garantir la sostenibilitat del model català d’atenció integral”.
Quins són els principals reptes actuals en l’àmbit de les drogodependències i altres addiccions a Catalunya?
Els principals reptes en l’àmbit de les drogodependències a Catalunya inclouen l’augment de noves substàncies i patrons de consum, especialment entre joves, així com l’increment de les addiccions comportamentals com el joc en línia. També preocupa la percepció social de substàncies com el cànnabis o l’alcohol com a inofensives. Davant d’això, cal adaptar els programes de reducció de danys a un context canviant i reforçar l’atenció a les famílies afectades.
D’altra banda, es fa imprescindible garantir la sostenibilitat del model català d’atenció integral, que combina serveis sanitaris i socials amb una forta base comunitària. Aquest model, impulsat per la federació, compta amb una xarxa de 27 entitats i més de 1.000 professionals i 500 voluntaris. El repte és mantenir-ne la coherència i eficiència davant els canvis institucionals i socials, assegurant els recursos necessaris per adaptar-se als nous temps.
“Han emergit noves formes d’addicció no vinculades a substàncies, com el joc en línia i l’ús problemàtic de pantalles”.
Com ha evolucionat el perfil de les persones ateses en els darrers anys? Hi ha noves formes d’addicció emergents?
En els darrers anys, el perfil de les persones ateses ha canviat notablement: l’heroïna ha deixat de ser central i ara predominen l’alcohol, la cocaïna i les metamfetamines. També han canviat les formes de consum, amb un augment de la via inhalada. Tot i que la majoria de persones usuàries continuen sent homes, ha crescut l’atenció a persones nascudes fora del país, la qual cosa exigeix una atenció més diversa i inclusiva.
A més, han emergit noves formes d’addicció no vinculades a substàncies, com el joc en línia i l’ús problemàtic de pantalles, especialment entre joves. Aquestes addiccions comportamentals requereixen estratègies específiques de prevenció i tractament. Paral·lelament, preocupa la invisibilització del problema, que pot reduir la percepció del risc i el suport als serveis d’atenció.
Quin paper té el tercer sector en la prevenció i l’atenció a les addiccions?
El tercer sector té un paper clau en la prevenció i atenció a les addiccions, destacant per la seva proximitat, coneixement del territori i compromís social. Combina la professionalitat dels equips, la reinversió dels recursos en els serveis i la implicació del voluntariat, fet que permet una atenció centrada en la persona, flexible i adaptada als canvis socials.
Des de la federació es promou un model integral que aborda les dimensions sanitària, social i comunitària. El tercer sector no només presta serveis, sinó que també incideix políticament per defensar i enfortir aquest model, mantenint-se com un actor estratègic al costat de les persones i del territori.
Com treballeu des de la Federació per reduir l’estigma associat a les addiccions?
Treballem activament per reduir l’estigma associat a les addiccions, ja que limita l’autoestima, l’accés als serveis i el reconeixement de drets. A més, disposem d’una comissió específica per abordar aquest repte i impulsar accions formatives i de sensibilització, especialment amb una perspectiva de gènere, per visibilitzar i combatre la doble penalització que pateixen moltes dones.
Una de les iniciatives destacades és l’observatori ‘Alerta estigma’, un espai web on es poden reportar anònimament situacions d’estigmatització. Les dades recollides s’analitzen i es difonen anualment per generar consciència social. Aquestes accions busquen transformar la mirada cap a les persones amb addiccions i promoure una atenció més justa i inclusiva.
Quines polítiques públiques considereu que caldria reforçar o implementar per millorar l’abordatge de les addiccions?
Necessitem polítiques públiques que treballin conjuntament amb les entitats del tercer sector social per garantir la cobertura de les necessitats d’aquests col·lectius. Unes polítiques que dotin dels recursos necessaris per enfortir el treball integral de les entitats que dia a dia treballen des de la cosa pública per a allò que és de tots i de totes, no només de l’administració pública.
En aquest sentit, els i les professionals del tercer sector social han de tenir uns convenis i unes condicions salarials d’acord amb la seva responsabilitat, similars a les persones treballadores de l’Administració pública.
Com es coordinen les entitats federades per oferir una resposta integral?
La xarxa d’entitats federades en l’àmbit de les drogodependències a Catalunya està formada per serveis especialitzats que inclouen centres de dia, comunitats terapèutiques i altres recursos d’atenció directa, tots ells amb una llarga trajectòria i una expertesa específica en l’atenció a les addiccions. També amb tots aquells actors que vulguin formar part i col·laborar en la mateixa línia.
Des de la federació promovem i garantim aquest treball en xarxa, amb una mirada integral que tingui en compte totes les dimensions de la persona i del seu entorn. Aquesta xarxa es coordina de manera constant i estructurada per tal de garantir una resposta integral i professional a les necessitats de les persones ateses.
Ja tenim la infografia amb les dades 2024 sobre #AddiccionsSenseSubstància a les entitats de l’FCD
🎮Videojocs, apostes i xarxes socials, les conductes més freqüents
1.701 persones ateses en grup, 90 individualment
El mòbil, entorn principal (45%)
🔗 https://t.co/Sd4wvCnANi pic.twitter.com/TP92M0hIhC— FCDrogodependències (@FCDrogodep) May 6, 2025
Afegeix un nou comentari