La Veu entre Cultures presenta un llibre i un documental sobre el recorregut vital d’un jove migrant
Comparteix
‘Destí al nord’ i ‘Tornar a casa’ retraten el viatge migratori i el retorn al Senegal del Bangally Jabby, un jove senegalès que avui viu a Reus.
Com moltes altres persones joves del seu país i del continent africà, el Bangally Jabby va deixar enrere tot el que tenia al Senegal per emprendre un incert viatge a la recerca d’un futur millor. Amb només setze anys, va transitar un llarg camí, en què va haver d’enfrontar tota mena de situacions, fins a arribar a Catalunya.
Malgrat la duresa del seu procés migratori, va aconseguir arribar al seu destí. Malauradament, la gran majoria de persones que s’embarquen en aquest periple es queden en el camí: només durant el 2024, gairebé 10.000 migrants van morir ofegats al Mediterrani mentre intentaven arribar a l’Estat espanyol, segons les dades de l’ONG Caminando Fronteras.
De Birataba va arribar a Catalunya, i passat un temps es va instal·lar a Reus, on ben aviat va conèixer la que es va convertir en la seva família a Catalunya. “El vam acollir com un fill i es va construir una gran amistat entre la meva família i el Bangally, especialment amb el meu fill, per a qui ha estat com un germà”, explica el Jaume Blanc, músic reusenc conegut com el Toubab, així com president i fundador de l’ONG La Veu entre Cultures, una entitat que treballa per enfortir els vincles entre Reus i el Senegal a través de la cooperació internacional, la cultura i l’acció social.
Dues mirades per a un mateix relat vital
Amb aquella amistat com a punt de partida, i a partir de moltes estones i llargues converses compartides, en Jaume Blanc va tenir la idea de plasmar la vida i el viatge del Bangally en un llibre: li ho va proposar i de seguida van començar a fer entrevistes i recollir relats que, al llarg dels següents tres anys, van acabar donant forma al que avui és ‘Destí al nord’.
Blanc no va voler convertir el llibre en un relat monolític sobre el viatge, sinó que va optar per una doble mirada —la de qui arriba i la d’un infant que l’acull— i va convertir la memòria d’en Bangally en un diàleg amb el Petit Toubab, el fill del Jaume. “M’interessava aquesta mirada inversa, que mostra el periple migratori del Bangally des del Senegal vist a través dels ulls de l’Alioune, el meu fill, que té nou anys”, detalla.
Així, aquest cop no seria un conte infantil, com el que va escriure narrant el primer viatge del Petit Toubab a conèixer el país de la seva mare, sinó un llibre per a un públic més juvenil. Amb tot, com exposa Blanc, la història ha acabat esdevenint una lectura per a tots els públics, amb el punt de vista innocent d’un infant, però sense defugir la duresa del procés migratori.
En el relat, mentre el Petit Toubab acull i acompanya el jove migrant en el procés d’integració a la societat catalana, el Bangally comparteix amb l’infant les seves pors, esperances i els moments de superació que ha viscut durant el viatge migratori. Blanc volia que el llibre fes reflexionar el lector sobre l’experiència migratòria més enllà dels tòpics.
Durant el procés de creació del llibre, i a partir de la idea d’acompanyar el text de fotografies en comptes d’il·lustracions, va sorgir la idea de completar el projecte amb un documental, però aquest cop per mostrar el retorn del Bangally al Senegal. La família Blanc ja tenia previst un viatge al país africà i van aprofitar per visitar la seva família i enregistrar el retrobament.
El resultat de tot plegat és ‘Tornar a casa’, un testimoni audiovisual d’aquesta reconnexió amb les arrels, la llengua i la família. Una proposta que vol posar el focus en el retorn digne i conscient, que sovint no queda reflectit en els discursos sobre migració. I alhora, com expressa Blanc, és una invitació a reflexionar sobre les desigualtats globals i la valentia de qui ho arrisca tot a la recerca d’una vida millor: “La meva voluntat és que el públic es posi a la pell de l’altre i entengui la importància de l’amistat, l'hospitalitat, l’empatia i la responsabilitat, valors tan necessaris en els temps que vivim”.
Aturar-se per poder continuar
No tot ha estat senzill en el procés creatiu del llibre i el documental, que es va veure sacsejat per la pitjor de les notícies: la mort sobtada de la mare d'en Bangally. La pèrdua i el dolor va obligar a aturar els projectes. “En el llibre, ell parlava molt de la seva mare, que sempre estava molt present; el daltabaix va ser enorme”, confessa Blanc. Van ser setmanes i mesos difícils, en què el projecte va quedar en un calaix amb un futur incert.
Finalment, i en bona part gràcies a la intervenció de la dona del Jaume, la Bineta Touré, van recuperar el projecte i el van tirar endavant. “Després de moltes converses i de temps per pair el dol, el Jabally es va decidir a continuar, també com un homenatge i un record a la seva mare”, explica El Toubab. Així, el doble projecte final —llibre i documental— porta la marca d’aquesta dificultat compartida.
Aquest projecte, com la majoria dels que ha dut a terme el Jaume Blanc des de La Veu entre Cultures, evidencien que la seva mirada artística va molt més enllà de l’estètica. “No entenc la creació artística —sigui cinema, música o literatura— sense compromís social, sense estimular una reflexió". En aquest sentit, i amb la immigració al centre del debat públic, advoca per deixar de banda prejudicis, mirar l’arrel de les migracions i assumir la responsabilitat històrica d’Europa: “Que la gent es qüestioni els segles d’esclavitud, colonització i, encara avui, l’espoli dels recursos africans”.
Les propostes, que Blanc presenta a Reus aquest mes de setembre, han estat possibles gràcies a una petita, però sòlida colla de col·laboradores. La seva germana, Carme Blanc, ha participat en la revisió i correcció del text de ‘Destí al nord’, mentre que l’Arnau Olesti s’ha fet càrrec de la il·lustració i la maquetació del llibre, i l’Omar Moreno n’ha signat la fotografia.
Pel que fa al documental, el mateix Omar Moreno ha estat el càmera, fotògraf i coautor del guió. Pau Alonso n’ha assumit l’assessorament tècnic i s’ha encarregat de l’edició, la coloració, el so, els grafismes, el disseny gràfic i la postproducció. A més, la Zoraida Roselló hi ha col·laborat facilitant material de rodatge. Tot el projecte ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Reus, a través de l’Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials.
Més enllà d’aquests projectes, la Veu entre Cultures continua desenvolupant iniciatives que combinen art, memòria i compromís social. Durant l’octubre, l’activitat es traslladarà al Senegal amb un projecte de voluntariat liderat per la Bineta Touré, que inclou la participació de sis joves voluntàries —infermeres, estudiants i professionals de la salut— per dur a terme la campanya ‘Octubre Rosa’.
A més, de cara al novembre, l’entitat projecta portar el conte del Petit Toubab a diverses biblioteques, dins del programa Biblioteques sense Fronteres, en col·laboració amb la Generalitat i Eduxarxa, consolidant així la seva aposta per la difusió cultural, l’educació i la sensibilització social.
Afegeix un nou comentari