Els aliments no poden ser residus
Comparteix
L’Agència de Residus de Catalunya ha publicat una guia per prevenir el malbaratament alimentari i fomentar un consum més responsable dels aliments, per tal de reduir els impactes socials, econòmics i ambientals que es deriven de desaprofitar el menjar apte per al consum humà.
La guia, que és fruit d'un estudi elaborat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), fa una diagnosi del malbaratament alimentari a Catalunya, n'identifica les causes i planteja estratègies i propostes d'actuació en cada una de la cadena alimentària per reduir la pèrdua d'aliments encara aprofitables.
D’acord amb les dades de l’estudi, el punt de partida és que a casa nostra es desaprofiten més de 260.000 tones anuals d'aliments o que cada català malbarata prop de 35 kg de menjar anualment. Les famílies són les responsables principals d'aquest malbaratament amb un 58% del total; el comerç, de forma agregada, amb un 26%, i el sector de serveis a la restauració i el càtering es responsabilitza del 16%.
Els impactes que té
El malbaratament alimentari té repercussions socials, ètiques, ambientals i econòmiques. Si es trasllada el % d'aliments malbaratats al nombre de dies equivalents en menjar, 25,5 dies de menjar cada any són llençats a les escombraries. Aquest volum de menjar serviria per alimentar més de mig milió de persones durant un any.
En termes de petjada ecològica, el malbaratament català atribuïble al consum, la distribució al menor i la restauració equival a la utilització de més de 230.000 hectàrees de terreny, el que es correspon a un 20% de tota la superfície agrària útil de Catalunya.
En relació a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle procedents de les diferents fases del cicle de vida dels productes alimentaris malbaratats, la generació d’emissions va superar les 520.000 t de CO2 eq l’any 2010, l’equivalent aproximat a les emissions d’uns 20.300 automòbils al llarg de tota la vida útil.
Com reduir-lo o evitar-lo?
La guia és una aposta per introduir un canvi de comportament i d’actitud per part de tots els actors socials, encaminat a recuperar el valor dels aliments i concebre les restes alimentàries com un recurs.
Defineix, així, una sèrie de reptes i ofereix diverses acccions a realitzar als productors i als fabricants, a la distribució i comercialització, als càterings i la restauració i al mateix ciutadà.
Finalment presenta diferents exemples d'experiències internacionals i a també a Catalunya i l'Estat espanyol.
Podeu consultar la guia en línia o obtenir-la en versió digital al web de l'Agència Catalana de Residus (o en document adjunt).
Afegeix un nou comentari