Brasil 2014: radiografia de les protestes contra el mundial

El retard en la construcció de les infraestructures del Mundial –a pocs dies de l’inici de la competició, algunes encara no estan acabades- no és, segurament, el problema més greu a què s’enfronta el govern del Brasil ara mateix. Les protestes contra la Copa del Món de Futbol s'han generalitzat fins al punt d'amenaçar-ne la celebració.

El suport popular a la competició ha caigut al 48%, segons dades de l’Institut Brasiler d’Opinió Pública i Estadística i l’Institut Datafolha, i és una “patata calenta” per a la presidenta Dilma Rousseff. Res a veure amb quan es va adjudicar el Mundial 2007, fet que va suposar una festa nacional en un país en creixement encara presidit per Lula.

El Mundial de Futbol més car de la història (es calcula que costarà uns 10.000 milions d’euros) tindrà lloc en un país on 37 milions de persones viuen en la pobresa i amb deficiències greus en els sistemes de salut i educació públiques. El govern defensa que s’han creat 5.000 llocs de treball en la construcció dels estadis, però això no sembla ser suficient per compensar-ne les conseqüències negatives.

 

L’oposició dels brasilers al Mundial de Futbol té diverses cares. Bona part de la població opina que els diners invertits en el campionat podrien haver-se destinat a millorar la sanitat, l'educació o les condicions de vida dels més pobres. A més, les terribles condicions laborals dels empleats que han construït els estadis han generat enceses polèmiques. A aquesta reinvindicació s'hi afegeixen les protestes pels desallotjaments provocats per la construcció de les grans infrastructures en zones desafavorides. I per últim, la manera brutal com la policia ha reprimit les protestes ha generat encara més rebuig.

Per la seva banda, la Federació Internacional de Futbol (FIFA), esquitxada per escàndols i irregularitats com l’adjudicació del Mundial de Qatar del 2022, afirma que els diners que destina a cobrir els costos operatius del Mundial no provenen de les arques públiques sinó dels drets de televisió i de comercialització.

Organitzacions com Inspiraction, però, denuncien que, per culpa de les exempcions fiscals per a les grans empreses que participen al Mundial, que l’organització futbolística imposa al govern brasiler, el país deixarà d’ingressar uns 200 milions d’euros que es podrien haver destinat a millorar la vida de la població.

 

 

Desallotjaments massius per "amagar" la pobresa

 

Entre 170.000 i 250.000 persones –segons xifres de diversos col·lectius d’activistes- han estat desallotjades de casa seva per la construcció d’infrastructures del Mundial. Algunes veus denuncien que aquests reallotjaments responen a una voluntat d'allunyar les classes populars del centre de la ciutat i de les zones turístiques.

“Es tracta d’una clara ‘neteja social’”

Nelma Gusmão de Oliveira, Universitat Estatal del Sud-est de Bahia (UESB) (declaracions a Infobae recollides per Canal 311)

Quan els seus habitants són desallotjats, no els reubiquen en zones properes tal i com preveu la llei, sinó que són expulsats a barris allunyats, de vegades, a 60 quilòmetres de distància de casa seva. I si no accepten ser reubicats, l’Estat els ofereix una compensació monetària molt per sota del valor del mercat de la seva vivenda original, de manera que no poden comprar una altra propietat a les faveles properes. En canvi, als barris benestants les intervencions han estat molt més curoses, evitant demolicions i intentant generar poques molèsties als seus habitants.

Les violacions de drets inclouen també desallotjaments sense notificació prèvia o demolicions nocturnes. “Però les situacions més dramàtiques es deriven dels desallotjaments violents, que no inclouen cap tipus de solució alternativa d'habitatge”, indica la periodista Rosa Jiménez en un reportatge publicat a Diagonal. 

Els residents a les faveles denuncien que tot plegat arriba després d’anys d’estar en l’oblit per part de les administracions. En aquestes comunitats, amb el suport d'algunes organitzacions locals i internacionals, la societat civil s'està organitzant per exigir respostes i visibilitzar el que està passant i fer una crida a la lluita i a la resistència.

"La resistència de la població local no vol dir que estiguem en contra del desenvolupament. S'han oblidat de nosaltres durant 16 anys, i ara que arriben els avenços a aquestes zones, volen que marxem"

Jailson, resident a Vila da Paz, una de les comunitats que serà desallotjada (declaracions recollides a Llibertat.cat)

Una de les organitzacions internacionals que ha denunciat els reallotjaments i les condicions en què es duen a terme és Amnistia Internacional, que parla també d’una tendència a la “neteja social” al Brasil. Només a Rio de Janeiro hi ha hagut 38.000 desallotjaments, que segons AI han servit simplement “d’excusa” i són “innecessaris”. L'organització també denuncia un "perillós còctel d'abusos policials i impunitat" (més informació aquí).

Repressió policial a les faveles

 

Les protestes contra el Mundial han estat durament reprimides per la policia, fet que algunes fonts atribueixen a “l’afany del govern brasiler per eliminar la pobresa dels ulls del turista”. El fet és que, segons diverses fonts, la repressió amb foc real ja és una constant als barris empobrits del Brasil, i les denúncies de violència policial no s’aturen.

A l’abril, la mort d’un jove ballarí, Douglas Pereira, trobat mort amb un tret a l’espatlla, i la versió contradictòria que la policia va oferir del cas, va desencadenar una onada de protestes.  En zones properes a epicentres turístics, com el barri de Maré de Río, el govern ha desplegat l’exèrcit. Alguns denuncien una neteja ètnico-social en què la policia entra a les cases de les faveles sense respectar els drets que recull la Constitució brasilera.

Paral·lelament, a nivell legislatiu s'han intentat diversos passos per reglamentar les protestes, com regular les vagues i aturades durant el Mundial. Però ni amb aquesta estratègia, ni amb consignes llançades des d'alguns sectors, s'ha aconseguit aturar les reivindicacions:

"Facin un esforç, deixin-se d'esclats socials i calmin-se durant un mes"

Michel Platini, president de la UEFA (recollit per Le Monde Diplomatique)

La població es mobilitza contra el model urbanístic

 

En aquest context, iniciatives com el Comitè Popular del Mundial treballen a diverses ciutats per fer front a aquestes conseqüències però, sobretot, per combatre un model urbanístic que no comparteixen. Des del Comitè de Rio treballen estratègies per “fer front al model excloent de política urbana implementada a Río de Janeiro, motivada per la construcció de la imatge de ciutat global per als anomenats 'megaesdeveniments esportius'” (Jocs Mundials Militars 2011, Copa Confederacions 2013, Mundial de Futbol 2014 i Jocs Olímpics de Rio 2016). Avisen que aquest model ja s’ha replicat en altres ciutats: Atenes, Ciutat del Cap, Johannesburg... i Barcelona.

“L’experiència dels Jocs Panamericans de 2007 ens mostra la fragilitat del govern del Brasil per establir una gestió democràtica i transparent de la despesa pública, així com un diàleg efectiu amb la societat sobre el llegat dels Jocs. El resultat són equips abandonats, llançats al sector privat, i el no retorn positiu per a la societat en termes de millores socials, urbanes i ambientals a la ciutat."

Comitè Popular de Rio

Des d'aquests col·lectius es duu a terme una mobilització per resistir la construcció de la ciutat i s'intenta establir un procés ampli i democràtic de discussió sobre el model urbanístic que volen per a les seves ciutats. Moviments socials, organitzacions no governamentals, institucions acadèmiques, dirigents populars i afectats per les actuacions plantegen una pregunta que, de moment, no té resposta: quin ha de ser el veritable llegat dels mega-esdeveniments esportius per a la població?

I mentrestant, les protestes no s'aturen: 

São Paulo - Brazil NOW! Homeless Movement are marching near Arena São Paulo Stadium #CopapraQuem #NaovaiterCopa pic.twitter.com/Fnosa2Fk2U

— Occupy Brazil (@OccupyBrazil) June 4, 2014

Enllaços recomanats:

• Brasil, fútbol y protestas (article d’opinió i context polític d’Ignacio Ramonet)
• ¿Cuánto vale un mundial de fútbol? (reportatge al diari Diagonal)
• Las jugadas de la FIFA (web de la campanya de denúncia) 
• Grafitis anti-FIFA invaden las calles de Río de Janeiro y Sao Paulo (imatges dels grafitis)