Les eines són les persones

Comenta la Marga Jornet que en acabar una obra de teatre de La Ringa, el grup del municipi de Xerta, al Baix Ebre, quan tots els actors pugen a l’escenari a rebre els aplaudiments del públic, ella es dedica a estirar pels braços a tot un seguit de persones que no són actors però han fet possible l’obra. “És gent que també ha de pujar a rebre els aplaudiments, ja que sense la seva col·laboració voluntària no tindríem ni decorats, ni vestuari...”. La Marga i el grup de teatre que dirigeix podrien fer funcions sense la implicació del seu poble, sense l’ajuda del propietari de la braseria que els deixa la furgoneta i no els cobra ni la benzina? Sens dubte que podrien fer igualment les seves obres de teatre, però també és cert que sense aquestes ajudes les obres serien més deslluïdes.

Organitzar-se és un pas decisiu

La Ringa, el grup de teatre que dirigeix la Marga, és un dels 15 grups que formen la Coordinadora de Grups Amateurs de Teatre del Baix Ebre i Montsià. “La Coordinadora en si mateixa no és una associació, però ens permet ajudar-nos entre els grups que en formem part”, resumeix la Marga, des de la seva posició com a representant de la Coordinadora a la junta de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya. A més, cada any la Coordinadora representa pels pobles de la zona una obra de teatre amb un membre de cadascun dels grups que la integren. “Això ens permet obtenir recursos econòmics que després els repartim per fer cursos de teatre als pobles, entre d’altres”, comenta la Marga Jornet.

La Coordinadora de Grups de Teatre Amateur del Baix Ebre i Montsià és una plataforma que impulsa el teatre. La Marga recorda els inicis del seu grup: “Vam començar de zero, i l’ajuda de la Coordinadora ens va ajudar a trobar ajudes entre els diferents pobles, per exemple, quan no teníem equip de llums, no passava res, ja que si ens desplaçàvem a un poble, el grup de teatre local ens deixava els seus equips”. La Coordinadora permet posar en comú les necessitats dels grups de teatre de la zona, facilitant l’ajuda mútua.

Obrir les propostes a tothom

Una característica comuna de moltes d’aquestes manifestacions és la voluntat d’apropar-se al públic. Les activitats d’un grup de teatre amateur, una coral o un cineclub no es completen fins que les propostes arriben als seus espectadors. I això és tota una responsabilitat. “No només ho fem perquè ens agraden les pel·lícules, nosaltres volem aportar un valor afegit a l’exhibició únicament comercial, per exemple, exhibim films de directors catalans i els convidem a que presentin les seves obres i dialoguin amb els espectadors, treballem perquè cada projecció sigui una experiència”, considera Julio Lamaña, coordinador de la Federació Catalana de Cineclubs.

L’exemple dels Amics del Cinema de la Vall de Ribes ha revitalitzat el cinema a la zona, ja que l’associació gestiona des del 2009 un local, el Cinema Catalunya, i aquest estiu ha celebrat la primera edició del Festival Gollut. El certamen, que deu el nom a una comunitat que vivia a Ribes, i que va desaparèixer a mitjan segle XX, s’erigeix en una mostra de cinema social. “Som 370 socis que ajudem a mantenir el local, però sense els voluntaris, entre els quals hi ha socis i persones altruistes que ens ajuden puntualment, no podríem llençar iniciatives com la del festival, ni podríem du a terme les projeccions, ja que no hi ha ningú que cobri per ocupar-se de la taquilla, el control d’accessos...”, explica Joaquim Roqué president de l’Associació dels Amics del Cinema de la Vall de Ribes. Cal destacar aquesta feina altruista que realitzen varis cineclubs a Catalunya i que permet que moltes poblacions on els cinemes comercials han tancat continuïn tenint accés al cinema. “Els cineclubs hem assumit un rol de d’exhibidors, que sense l’ajuda i la implicació dels habitants dels pobles no podríem tirar endavant”, resumeix en Joaquim.    

La suma d'experiències

De la mateixa manera que al voltant d’un cineclub es pot crear un festival de cinema que impulsi la creació audiovisual, o d’un grup de teatre en neix un taller, les corals han tingut històricament la capacitat de ser un pol que atrau cultura. Jordi Gargallo, responsable de l’arxiu de Memòria Històrica de la Federació de Cors de Clavé, explica que, coincidint amb l’eclosió dels ateneus, a finals del segle XIX i inicis del segle XX, les corals que disposaven de local van incorporar altres seccions com ara teatre, ball o esports, entre d’altres.

Tot i l’antiguitat d’aquest model, encara avui hi ha diversos exemples de corals amb seccions que mantenen viu un cert esperit de comunitat. La Societat Coral La Unió Santcugatenca, creada el 1900, encara avui manté, a més de la coral, les seccions de ball clàssic, danses tradicionals, grup de teatre (anomenat Fila Zero), escola i taller de teatre, escacs, puntaires, així com un esplai per als més petits. “Hi ha proximitat entre les diferents seccions, anem a veure les actuacions d’uns i altres i establim sinèrgies”, resumeix Montserrat Tizón, coordinadora de la coral.

En definitiva, la creació d’una xarxa de cooperació, ja sigui a través de socis o voluntaris puntuals, al voltant de grups de teatre amateur, els cineclubs o les corals no només enforteix la capacitat que tenen per arribar a més públic, sinó que els dóna eines per expandir la seva tasca a la societat. I sense l’ajuda de persones que dediquin el seu temps, no hi ha eines.