La nova normativa europea sobre transgènics impedeix als estats al·legar a la clàusula europea per protegir-se

Els Estats socis sense l’empara de la Unió Europea

Amb la nova normativa els estats podran al·legar diferents causes per no permetre la introducció d'espècies genèticament modificades en el seu espai natural, ni en l'alimentació dels seus ciutadans. Com per exemple polítiques mediambientals, agrícoles, planejament territorial, o usos del sol.

La problemàtica està amb l’encaix amb els tractats de lliure comerç internacionals, o en la futura TTIP, perquè donen cabuda a les multinacionals a promoure que aquestes raons locals no suportades per Europa, siguin rebutjades emparant-se en els tractats. Podent implicar fins i tot sancions econòmiques per als països que plantegin prohibicions.

Per tal de recollir l'oposició majoritària als cultius transgènics que hi ha a Europa, Jean Claude Juncker va prometre la reforma del procés d'autorització d'OMG a la UE,  però la resposta en la llei europea aprovada ha estat, paradoxalment, atorgar més facilitats per autoritzar transgènics a canvi de més facilitats estatals per "prohibir". Segons el parlamentari Ernest Urtasun, “d’aquesta manera s’obre la porta al cultiu de transgènics a tot Europa".

Entitats que promouen les zones lliures de transgènics

A Catalunya la plataforma Som lo que sembrem, composta per múltiples associacions i entitats, promou des de fa anys la Declaració de zones lliures de transgènics. El 2008 van promoure una ILP per una Catalunya lliure de transgènics. 

Segons la nova legislació, serà important l'activitat d'entitats ambientals ciutadanes per reclamar un posicionament als legisladors locals i solidesa enfront de la pressió dels lobbys multinacionals biotecnològics. Això pel fet que no es tractarà d'implementacions legals provinents de la directiva europea i escalades a les diferents administracions, sinó que haurà de ser a escala estatal.

A Europa alguns països s’havien ja declarat lliures de transgènics, (Alemània, Frància, Àustria, Hongria, Itàlia, Grècia, Polònia i Luxemburg), però justament l’Estat espanyol és el que major superfície té, molta d’ella a Catalunya, dedicada a aqests conreus biotecnològics.