El Congrés del Tercer Sector Ambiental conclou amb el plantejament de 40 reptes

La qualitat de l'aire, la conservació de la natura, la sobirania energètica, el canvi climàtic, l'ordenació del territori sostenible, l'educació i el voluntariat ambientals: aquests són algun dels àmbits dels que formen part les ONG's catalanes que han participat al 3r congrés del tercer sector ambiental de Catalunya. Prop de 25.000 persones sòcies, 5.500 persones voluntàries, un volum econòmic de 19,3 milions d'euros i més de 200 entitats ambientals, són les principals xifres del sector.

La incidència política i social del sector

Un sector que des de fa 30 anys ha actuat amb persistència per impulsar canvis i la introducció de criteris de sostenibilitat ambiental i, en general, la protecció i la millora del medi ambient. Durant les ponències inicials, s'ha elogiat aquesta tasca d'exigència constant a l'administració i d'incidència política. Per Frederic Ximeno, comissionat d'Ecologia de l'Ajuntament de Barcelona, la tasca de les entitats comença a donar fruits despertant canvis reals en la ciutat. La secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Marta Subirà, també ha apel·lat a la necessària aliança de les entitats ambientals per elaborar polítiques públiques respectuoses amb el medi ambient. L'ambientòloga i exdiputada de la CUP Mireia Boya va fer una crida a les entitats perquè exerceixin de lobby de pressió real per incidir en les decisions polítiques de tots els partits. S'ha exposat la necessitat de millorar la comunicació i la connexió amb la ciutadania, ja que el suport popular es considera la millor mesura d'incidència política. En aquest sentit, s'ha parlat de les mobilitzacions per causes ambientals, sobretot enfront de fets recents tan greus com la suspensió de la llei del canvi climàtic. Aquesta llei, pionera i modèlica en la lluita contra el canvi climàtic, per la qual que el parlament ha estat felicitat, té també importants repercussions amb la defensa de la natura i la biodiversitat.

D'altra banda, Manel Cunill, coordinador de l'Obrador del Tercer Sector Ambiental de Catalunya i l'històric consultor i Premi Medi Ambient 2017, Francesc Giró, van reflexionar sobre la precària situació del sector. Per enfortir les entitats Francesc Giró va proposar insistir en les fórmules de redirigir el 0,7% IRPF Català al conjunt d'entitats Tercer Sector Català (i no només les d'àmbit Estat), o crear una Loteria Ambiental, de gestió privada, segons el model holandès. Es reclama a les entitats més professionalització i l'avaluació de possibles fusions per a garantir-ne la solvència.

Definint reptes 

El Congrés va oferir un espai de reflexió en el que les entitats van treballar els diversos eixos temàtics. Hi van participar entitats com la Societat Catalana d’Educació Ambiental, la Plataforma per la Qualitat de l’aire, la Xarxa de Custòdia de Territori, la Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya, o Submon, i provinents de territoris diversos, com l’Associació de Naturalistes de Girona, l’Associació CEA Alt Ter, l’Associació Mediambiental La Sínia , o la Plataforma Platja LLarga de Tarragona.  El resultat van ser 40 reptes del país que tracen el camí a les entitats per incidir en les polítiques públiques.

Es reclama la creació d'un departament de medi ambient amb competències plenes, l'Agència Catalana de la Natura i l'aprovació d'una llei de biodiversitat. Es fixa com a repte explorar iniciatives innovadores en conservació cívica /privada a escala internacional i adaptar-les a l'àmbit català. Es reclama la revisió dels plans territorials amb instruments vigents donant més importància als factors ambientals. Per la millora de la qualitat de l'aire, s'estableix el repte de reduir l'ús quotidià massiu del cotxe mitjançant mesures com la creació de peatges de congestió a les metròpolis i la restricció de l'ús del cotxe segons la numeració de la matrícula parella/imparella. Es reclamarà l'obligació de monitoratge real, transparència i comunicació dels indicadors de la qualitat de l'aire, així com la regulació de la publicitat del sector de l'automoció en l'espai públic

En l'àmbit de la sobirania energètica, es considera un repte informar la ciutadania, divulgar d'on ve l'energia, com es distribueix, es transporta i es comercialitza, per tal que les persones estiguin apoderades per decidir. Es planteja el repte de crear un canvi cap a la transició energètica, per frenar l'increment del preu de l'energia, i per garantir els subministraments bàsics (electricitat, aigua i gas) a la població.

En l'àmbit de l'educació ambiental es considera un repte promoure un major coneixement ambiental dintre dels diferents departaments del Govern: es reclama la visió transversal i sistèmica pròpia del medi ambient en l'administració, especialment en les polítiques sectorials. S'estableix el repte el fer de Catalunya un referent europeu en termes de voluntariat i d'educació ambiental.

Es considera necessari fomentar la pedagogia sobre la reutilització de l'aigua, per aconseguir-ne menys malbaratament, més qualitat, i eliminar les minicentrals d'aigua, especialment al Ter, que suposen un obstacle per la fauna i un impacte. Es vol donar suport a la lluita contra la salinització al Llobregat i Besòs estenent la lluita contra els runams salins a tota la conca.