Art per la Sostenibilitat

El primer Assaig General que el FAD va organitzar la primavera de 2016 va ser una gran acció comunitària que va portar de la reflexió a l'acció la lluita contra el malbaratament alimentari. Aquesta mateixa primavera, les peces teatrals de la sala Beckett se sumaven a conferències i monòlegs sobre el model de ciutat que pot haver-hi un cop diem "Adéu al cotxe". També hem pogut visitar la mostra Beehave a la Fundació Miró, en la que diversos artistes han expressat l'amenaça que suposa pel planeta la crisi de les abelles. FesCamp és una iniciativa comunitària que es va dur a terme del 2015 al 2017 amb les comunitats locals dels barris perifèrics de Sant Cugat, centrada en l'art, la comunitat i la sostenibilitat. A través de l'art comunitària i processos pedagògics es van treballar projectes basats en la temàtica de la sostenibilitat ambiental i el territori.

La reflexió sobre la relació entre gènere humà i medi ambient, consum de recursos i impacte de la nostra espècie sobre altres espècies i sobre el medi, és ben viva des de les diverses disciplines. I l'art, com en altres ocasions, resulta un llenguatge d'èxit per expressar la complexitat dels processos, les interaccions, dinàmiques, visions, cultures...i caos. El pensament artístic, lliure i divergent, pot aportar l'empenta disruptiva necessària en el camí de la sostenibilitat.

Land art i natura  

El 3 de juny d'aquest any va tenir lloc la iniciativa " Els Ports: Natura i Art " a Horta de Sant Joan i Arnes. Un itinerari amb els artistes plantejava la reflexió sobre la relació amb la natura. Les peces creades en la natura qüestionen el model de creixement econòmic de la societat occidental, posen la mirada en la gravetat de la crisi mediambiental, i aposten pel respecte i la conservació del medi natural.

De l'equinocci de primavera al solstici d'estiu, és a dir fins al 24 de juny, podem visitar també el festival Art i Gavarres. Es tracta d'una iniciativa amb la qual es pot connectar amb el territori a través de l'art. Oriol Granyer, del Consorci de les Gavarres, explica el vincle de la natura i l'art considerant que "la natura sempre ha inspirat a l'home, i ens ajuda a interpretar també allò que costa d'interpretar i té alguna cosa de misteriosa; a més, la seva bellesa ens desperta emocions i sentiments de meravella." Quan van començar a treballar en la mostra, van valorar que possiblement el més important és "saber mirar". "L'art és la via d'entrada a un territori, l'important és que connectis amb el territori".  Per a Granyer, les instal·lacions de land art efímeres i respectuoses poden donar peu a reflexionar sobre quin paper tenim a l'ecosistema, prendre consciència del fet que el nostre pas és efímer però la natura continua, i de com poder fer aquest pas per la vida sense introduir grans alteracions. El Land art s'identifica amb el lloc, amb els seus materials i les seves formes, i intenta fer el treball creatiu sense recórrer a materials externs. Es reconnecta doncs a una manera de fer sense malbaratament d'energia, ni energies fòssils, a la valorització dels recursos locals i el km zero, al treball i manual.

La mostra Art i Gavarres recull una vintena d'obres que es poden visitar al llarg de la Vall de Sant Daniel, i en parcel·les als municipis de Cassà i Celrà. La peça l'Ull que mira, al Calvari amplifica aquesta primera connexió a través de la mirada: es tracta d'un gran ull mirador que permet observar el paisatge d'allà on està col·locat, una zona que es va cremar, així com de l'extensió de les Gavarres, de la Catalunya interior i de la ciutat de Girona. A Celrà hi ha una intervenció d'estaques de fusta que sostenen pedres de riu, sense cap element de subjecció, que suggereix la fragilitat i com d'efímeres poden ser les coses. A Girona, una intervenció en forma de puzle reflexiona sobre el buit i el ple, sobre el buit que queda en la natura un cop hi hem estret el sòl, font de vida. Altres peces es relacionen amb elements simbòlics com el niu, la recerca de protecció, o l'escala en un arbre, des de les arrels de la terra al cel.

Art amb la natura

AL Bages, a prop d'Artés, s'hi troba el Centre d'Art Contemporani i Sostenibilitat (CACiS) El Forn de la Calç . És una iniciativa privada sense ànim de lucre que des de l'any 2008 es dedica a l'experimentació, investigació i difusió de les pràctiques artístiques culturals amb la voluntat d'estimular la discussió, crítica i reflexió necessària per cercar una nova visió de la realitat, fomentant la sostenibilitat com estratègia de reforma.

"L'art és un llenguatge, d'expressió i d'educació, un llenguatge transversal amb el qual podem explicar fenòmens físics i biològics a través de l'expressió plàstica. L'art ens transmet una informació que ve de la natura" ens explica Joan Vendrell, de CACiS.

"Quan treballem en col·laboració amb el medi natural, obtenim un resultat equilibrat i sostenible: no vivim a la natura o de la natura, sinó amb la natura. Les intervencions que plantegem són participatives, facilitem unes eines que han de permetre "parlar amb la natura". Aquesta és per CACiS la capacitat de l'Art de contribuir a la Sostenibilitat.  En destaquen les intervencions artístiques que realitzen amb la pedra seca "El treball amb pedra seca va trobar l'equilibri entre paisatge, natura i necessitat de trobar sòl fèrtil. Durant molts anys aquest equilibri ha persistit però el segle xx ho ha malbaratat, generant pèrdua de sòl i de biodiversitat".