Manel Martí: "Les persones cegues que viuen soles s'espavilen amb ajuda d'amistats"

L'Associació Discapacitat Visual Catalunya B1+B2+B3, des del 1993 (sota l'antic nom d'Associació Catalana de Cecs), fomenta la integració social i la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitats visuals. L'entitat atén un miler de persones a Catalunya i promou la consciència individual i col·lectiva en relació a la discapacitat visual.

Manel Martí és president de l'Associació Discapacitat Visual Catalunya B1+B2+B3:

Què vol dir B1, B2 i B3?

Són els tres graus de discapacitat visual: total (B1), severa (B2) i lleu (B3).

Quines mesures està prenent/reforçant l'entitat per seguir atenent les persones cegues i amb altres discapacitats visuals durant el confinament?

Com que ara no podem donar servei presencial, atenem telefònicament, per correu electrònic i online. Mantenim el servei d'atenció psicològica, el de tiflotecnologia (tecnologia de suport i autonomia per a les persones amb diversitat visual) i el d'ajuda emocional a través del mindfulness (tècnica de consciència plena en la pròpia persona). Estem trucant cada dia als nostres associats per si necessiten res. Per ara, afortunadament, no tenim cap associat contagiat.

Com afecta a les persones cegues el confinament de Catalunya en el seu dia a dia?

Aquelles persones cegues que viuen acompanyades, si fa no fa, com la resta de la població. Jo sóc cec total i convisc amb dues persones vidents, la meva dona i el meu fill. Em mantinc en forma amb aparells de gimnàsia, llegeixo, escolto música; vaig a comprar el mínim indispensable, com es recomana; vaig al despatx cada tres dies, amb el certificat de mobilitat... En general, suposo que faig la vida excepcional que fan els vidents.

El problema està amb les persones cegues que viuen soles, que s'han d'espavilar amb l'ajuda d'amistats, veïns o familiars. Perden certa autonomia, es clar. I el que ens preocupa també, és si hi ha persones amb discapacitat visual que tenen problemes de mobilitat, que en aquest cas hauríem de recórrer a la guàrdia urbana. Per ara no s'ha donat el cas, tampoc.

"No podem mantenir la distància de seguretat, òbviament. Per tant, si algú vol acompanyar-nos del braç ambdós ens exposem al contragi del coronavirus".

Com poden les persones cegues prendre mesures de prevenció?

De manera molt semblant a les de la resta de la població, si bé tenint en compte les seves peculiaritats. No podem mantenir la distància de seguretat, òbviament. Per tant, si algú vol acompanyar-nos del braç, ambdós ens exposem al contragi del coronavirus. Encara que ara tothom ha d'anar sol pel carrer. Les persones voluntàries que habitualment treballen amb nosaltres no tenen autorització per fer-ho, per evitar riscos.

I els gossos pigall?

Els gossos pigall viuen igual de bé que la resta de gossos aquests dies, amb llibertat per ser passejats. A nosaltres ens els cedeix l'ONCE o altres administracions i ens donen un elevat grau d'autonomia. Amb el confinament, són més necessaris que mai.