Carles Masjuan: "Les persones a qui els agrada ballar es continuaran trobant als esbarts"
Comparteix
El president de l'Agrupament d'Esbarts Dansaires considera que el futur del sector cultural associatiu depèn de les ganes i il·lusions dels seus components i no tant de l'aspecte econòmic.
Les entitats del sector cultural popular reprenen, de mica en mica, la seva activitat un cop finalitzat l'estat d'alarma. Convé, però, no oblidar el què ha passat durant els darrers mesos, així com les dificultats per les quals han hagut de passar les associacions i la incertesa de no saber quan podien tornar a ballar, fer castells o tocar música. Després d'haver entrevistat la Coordinadora de Colles Castelleres, l'Agrupació de Colles de Geganters, la Confederació Sardanista o la Federació de Cobles, entre d'altres, ara és el torn dels esbarts.
El president de l'Agrupament d'Esbarts Dansaires, el Carles Masjuan, ens parla sobre l'afectació de la pandèmia al món de l'esbart, la represa de l'activitat amb la nova etapa de desconfinament i el futur de les agrupacions.
Com ha afectat a la vostra tasca la situació de pandèmia?
Doncs la pandèmia ha suposat una restricció de les activitats. Totes aquelles activitats programades per l’abril, maig, juny, i més enllà, s’han vist, primer aturades, després posposades i, finalment, la majoria cancel·lades. Sí que s’ha mantingut la feina més administrativa de la federació.
I a les agrupacions? Quines han estat les preocupacions que us han fet arribar?
Cal tenir present que els primers missatges donaven a entendre que estàvem davant d’una aturada relativament curta i que tornaríem a la normalitat aviat. Sabent això vam aturar totes les activitats i ens vam quedar a l’espera. No ha estat fins força temps després que hem vist que l’aturada no era breu i que la tornada a la normalitat trigaria temps a arribar.
Per tant podem dir que hi ha hagut una primera fase de pràcticament no fer res. Una segona on s’han intentat fer activitats de manera no presencial. Les xarxes han anat plenes de vídeos col·lectius fets des de casa i de reposicions de ballades anteriors. En la darrera fase ja veiem que no tornarem a la normalitat i estem adaptant les activitats (assajos i ballades) a les limitacions i directrius que imposa la fase de represa.
Un dels aspectes més durs ha estat l’econòmic?
No. No crec que aquest hagi estat el més dur. Suspendre actuacions vol dir reduir ingressos. Algunes entitats han reduït les quotes. Però l’aspecte econòmic no ha estat el més dur. Cal tenir present que les normatives de subvencions s’ha adaptat força a la realitat. Això ha alleugerat en certa manera l’impacte econòmic.
El més dur, sens dubte, ha estat l’aturada. No poder ballar i trobar-te amb la teva gent. No estem acostumats a estar tancats a casa. Les relacions socials són una necessitat que, durant molt de temps, no hem pogut cobrir. Pel camí s’han quedat molts familiars d’amics i coneguts a qui no hem pogut demostrar el nostre afecte. Això ha estat el més dur. L’estat d’incertesa, el fet de no poder programar per no saber en quina situació estaríem més enllà de quinze dies, ha estat un altre factor d’intranquil·litat.
S’han pogut ajornar les actuacions? Es recuperaran?
Algunes actuacions s’han pogut ajornar, però no hi caben totes en els pròxims mesos. Setembre, octubre i novembre ja tenien activitats previstes. Totes les que hem suspès els mesos de recolliment a casa no hi caben. Per altra banda hi ha actuacions lligades a moments concrets de l’any: Pasqua, Sant Jordi, Festes Majors que no tenen sentit fer en altres moments. Moltes actuacions s’han suspès.
Com està sent el desconfinament dels esbarts?
El principal problema ha estat la manca de previsió. Hem anat sabent el que podíem fer o no, avui, però sense saber el que podríem fer d’aquí a quinze dies. A partir de la finalització de l’estat d’alarma molts esbarts han reprès les activitats. Altres ja s’han acomiadat fins al setembre.
Quines són les mesures que hauran de seguir en les actuacions i els assajos?
Doncs les que imposa l’estat de represa. La principal, el distanciament entre balladors. A la majoria de balls hi ha contacte entre els balladors. Hi ha danses que, directament, no es poden fer, i d’altres en què podem adaptar la coreografia, evitant el contacte. Molts esbarts assagen en equipaments municipals. Lògicament hauran de seguir les indicacions i limitacions que els diferents municipis marquin per a la utilització d’aquest equipament, per exemple en referència als aforaments.
Altres mesures de prevenció del contagi s’hauran d’aplicar: evitar compartir accessoris (castanyoles, bastons, panderetes, mocadors...), llistat rigorós dels assistents per assegurar la traçabilitat, cura de la neteja del mobiliari que es toca amb les mans (manetes de les portes, aixetes, equips de so...). Mesures que s’han de prendre en qualsevol espai compartit, sigui per feina o per oci.
Com és el futur dels esbarts?
Les persones que els agrada ballar, continuaran ballant. Les persones que els agrada trobar-se amb altres persones per compartir activitats en comú, continuaran fent-ho. Les persones que els agrada ballar i compartir l’activitat amb d’altres es trobaran en els esbarts. No crec que el futur actual dels esbarts sigui diferent el futur previst abans de la pandèmia. Les ganes hi són i les condicions hi seran.
El cultural ha estat un dels sectors més afectats per la situació. Es recuperarà?
El sector cultural professional, empreses culturals i autònoms s’han vist seriosament afectats. No només els artistes i creadors, també el conjunt de tècnics que necessiten aquests creadors. No ha estat una aturada creativa, ha estat una aturada econòmica i això pot obligar a cercar altres camins per poder arribar a final de mes.
El sector cultural associatiu no depèn tant dels recursos econòmics, sinó de les ganes i il·lusions dels seus components. Mentre hi hagi il·lusió per ballar, en el nostre cas per exemple, les associacions culturals reprendran les seves activitats.
Heu tret alguna cosa positiva d’aquesta situació excepcional
La situació que hem viscut ens ha “obligat” a actuar de manera diferent en tres línies: la primera és organitzativa. Moltes de les reunions i gestions que anàvem fent de forma presencial les hem seguit fent, però de forma telemàtica. La difusió de les activitats, segona línia, s’ha fet totalment telemàtica. I la tercera, el vessant creatiu, ens ha permès descobrir noves possibilitats, tant de creació com de compartir aquestes creacions en la distància.
Crec que en les tres línies, gestió, difusió i creació es veuran reforçades amb algunes de les experiències i modalitats que hem pogut descobrir durant aquest període.
Afegeix un nou comentari