Diclofenac: una amenaça innecessària per als voltors

El setembre de l’any passat, la troballa d’un cadàver d’un voltor negre al Pirineu de Lleida va encendre totes les alarmes entre els grups conservacionistes. L’anàlisi de les restes de l’animal, que tan sols feia pocs dies que havia aixecat el vol, havien revelat que la causa de la seva mort va ser una intoxicació per diclofenac, un medicament antiinflamatori no esteroidal d’ús humà, però també veterinari per tractar el bestiar. 

“El diclofenac és un fàrmac extremadament tòxic en molt baixes concentracions per a algunes espècies, com els voltors o altres aus rapinyaires”, detalla el Jorge Orueta, tècnic de l’àrea de programes de conservació de SEO Birdlife.

La ingesta de diclofenac desencadena un col·lapse renal a aquestes aus, el que s’anomena gota visceral, que és l’acumulació d’àcid úric a les vísceres, fet que els causa la mort, explica el tècnic. Al contrari del que passa amb altres verins, en el cas del diclofenac la mort de l’animal no és immediata, la qual cosa dificulta la identificació de la causa del decés. 

El voltor negre intoxicat amb aquest medicament es va poder trobar -duia un GPS- i analitzar perquè formava part de la colònia Boumort, objecte d’un exhaustiu seguiment per part del Grup de Rehabilitació de la Fauna Autòctona i el seu Hàbitat (Grefa).

Un fàrmac que va causar estralls en la població de voltors a l’Àsia

Es tracta del primer cas de voltor mort per diclofenac detectat a Espanya i a Europa, però l’amenaça d’aquest fàrmac per als voltors ve de lluny. Al subcontinent indi, durant la dècada dels 90 del segle passat, aquest medicament, emprat massivament per tractar el dolor i la inflamació del bestiar i així millorar-ne el rendiment, va provocar la mort de milions de voltors, de prop del 95%, i els va deixar a les portes de l’extinció.

Aquest descens alarmant en la població de voltors va posar en alerta la comunitat científica i el sector conservacionista, que es va afanyar a esbrinar-ne la causa. Es van finançar moltes anàlisis, estudis i recollides de mostres per saber què estava passant i quan es va determinar que la causa era el diclofenac, tant el món acadèmic com el conservacionista van pressionar per instar els governs a prohibir el medicament. 

I és que, a l’Àsia, subratlla Orueta, els voltors són un recurs econòmic molt important. Són molt eficients a l’hora de desfer-se de cadàvers d’altres animals i això suposa un estalvi de molts milions per als Estats; a més, compleixen una funció sanitària perquè els voltors poden menjar-se un animal amb una malaltia greu i l’eliminen immediatament, evitant que es dispersi. “Es va estimar que un voltor té un valor ecosistèmic que ronda els 10.000 euros l’any”, assegura el tècnic de SEO Birdlife. 

Espanya va autoritzar l’ús del diclofenac el 2013

Finalment, després de la pressió de grups conservacionistes i acadèmics, el 2006 el diclofencac es va prohibir per a ús veterinari a l’Índia, el Pakistan i el Nepal. I malgrat el desastre que va ocasionar als voltors a l’Àsia, Espanya en va autoritzar l’ús per al bestiar el 2013. Des d’aleshores, i davant de l’enorme risc que suposa, entitats conservacionistes han batallat perquè es veti a Espanya i Europa.

En aquest sentit, SEO BirdLife, WWF Espanya, SPEA, Vulture Conservation Foundation i BirdLife Europe van posar en marxa el 2017 una campanya sota el lema ‘No siguis voltor, deixa’m ser-ho a mi’ per aconseguir que es prohibeixi l’ús veterinari del diclofenac.

L’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris va autoritzar l’ús del diclofenac “conscient que era perillós pels voltors, però també pensant que aquí tenim uns serveis veterinaris molt eficients i uns controls estrictes que evitaran que generi cap problema”, assenyala Orueta. Tanmateix, el tècnic exposa dubtes sobre el control que es pugui assolir pel que fa al seu ús. “És cert que tenim serveis veterinaris molt potents, però també ho és que som un país amb molta picaresca”, apunta. 

Orueta es refereix a situacions com l’abandonament de carronya on no toca, el descontrol que hi ha als femers o el fet que s’hagin vist voltors menjant dels contenidors de granges porcines, entre altres. A més, el fàrmac només es va autoritzar per usar-lo en vaques, però un cop el medicament està al mercat és difícil controlar que no arribi al mercat extensiu, admet. 

Una amenaça de fàcil solució

El cas del voltor negre intoxicat per diclofenac a Lleida posa en dubte aquest control. “Hi ha tantes possibilitats que es cometin errors que tot plegat ens genera molta preocupació”, alerta el tècnic de SEO Birdlife, que no s’atreveix a descartar que altres aus, com l’aufrany o l’àguila imperial ibèrica, per posar dos exemples, puguin estar morint per intoxicació de diclofenac i que no s’estiguin detectant si la població no està monitorada per alguna raó.   

I és que, des de l’entitat insisteixen en la importància del voltor per al funcionament dels ecosistemes i en el seu valor econòmic. “Desfer-se del cadàver d’un animal, quelcom que els voltors fan amb molta eficiència, suposa una despesa de CO2 i de transport, entre altres, a banda de l'efecte positiu que té en la fauna silvestre, perquè evita l’expansió de malalties, en aquest sentit els voltors són uns grans aliats dels ramaders”, afegeix Orueta.

A més, el tècnic de SEO Birdlife recorda que aquesta és una problemàtica de molt fàcil solució, atès que existeixen alternatives, altres medicaments que fan una funció molt similar a la del diclofenac i no són un perill per als voltors i altres aus. “Estem corrent un risc innecessari, que ens obliga a una vigilància i una atenció que ens podríem estalviar molt fàcilment si s’empren altres medicaments similars, com el meloxicam, que són molt més segurs per als voltors que el diclofenac”, rebla Orueta.