Dincat denuncia “llargues llistes d’espera” per entrar en residències i centres de dia

“Les llistes d’espera són inacceptables i les famílies estan al límit. Sabem que hi ha places lliures en residències i cal canviar el sistema sobre els criteris que se segueixen per adjudicar i ocupar-les”, planteja el director de Dincat, Carles Campuzano. Reclama també més informació sobre els criteris i els processos d’adjudicació. Una informació, diu Campuzano, que podria evitar preocupacions i incerteses.

Dincat, que agrupa gairebé 300 entitats socials i representa els drets de més de 40.000 persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies, ha llançat una alerta, perquè assegura que hi ha famílies en situacions molt complicades que esperen que un familiar pugui entrar en una residència, però també reivindica suports per qui pugui i vulgui seguir vivint en l’entorn familiar. I tot això es produeix quan moltes famílies viuen amb pena les dificultats de veure's per la Covid-19.

“Confiem que el nou govern es comprometi i prioritzi al llarg de la nova legislatura una planificació de país que garanteixi a les persones amb discapacitat intel·lectual els suports necessaris per viure de manera digna en el seu entorn habitual”, insisteix Campuzano, que recorda que són elements bàsics en una “societat inclusiva”.

Esperes de deu anys

Pel que fa a la llista per accedir a un centre residencial, Dincat calcula que hi ha unes 3.500 persones en espera. Assegura, a més, que tot i ser recursos previstos a la cartera de serveis socials, algunes persones fa uns deu anys que s’esperen. Les esperes per entrar-hi i també qüestions com les tarifes són temes de protestes recurrents de les entitats del tercer sector.

Respecte a trobar solucions, planteja tres accions que considera vitals: l’elaboració d’un pla d’acció, la revisió i adequació de les normatives i també l’establiment d’un pla d’inversions que desencalli aquesta situació. Denuncia, per exemple, que el sistema vigent d’assignació de places no garanteix el dret d’aquestes persones a poder triar on, com i amb qui viure, tal com exigeix la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de l’ONU.

En el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual que no volen viure en una residència i tenen autonomia, el col·lectiu reclama que s’impulsin més programes de suport a la vida independent i l’autonomia personal, invertint en serveis com el suport a la pròpia llar o l’assistent personal.

Segons Dincat, el problema de llistes d’espera es produeix també als serveis d’atenció diürna, que acumulen a més de 800 persones a l’espera d’accedir-hi. Un servei que, en el cas d’aquestes persones, adverteixen, és fonamental per al seu desenvolupament personal.