Les conseqüències visibles del canvi climàtic: fenòmens meteorològics extrems més freqüents

L'acumulació de fenòmens climàtics extrems produïts durant les darreres setmanes a tot el món no fa més que confirmar, per enèsima vegada, els perillosos efectes que provoca el canvi climàtic, certificant un cop més que la crisi climàtica és real. A diversos punts del món, i de forma alarmantment habitual, es produeixen sequeres, onades de calor, onades de fred, nevades intenses i pluges i tempestes extremes que provoquen inundacions. En definitiva, conseqüències d'una severa crisi que cada cop és més urgent, més implacable i més inevitable.

Recentment trobem exemples de situacions que escenifiquen aquesta realitat. Greus inundacions produïdes a l'Alemanya, la Xina i a l'Índia que provoquen centenars de morts; les altes temperatures i la sequera que ha patit el Canadà aquest estiu; els continus incendis a Califòrnia i a diversos punts de la costa mediterrània, com a Turquia o Catalunya. Són efectes dels fenòmens climàtics extrems que patim per causa del canvi climàtic, situacions que posen en risc seriós a una part de la població en un moment de crisi sanitària com l'actual.

"Les temperatures tan altes que s'han donat al Canadà, per exemple, són unes circumstàncies meteorològiques molt poc freqüents, que es donen un cop cada molts anys. El que sabem és que aquestes circumstàncies es repetiran molt més sovint a partir d'ara per l'escalfament climàtic", explica el Miquel Vallmitjana, coordinador de Canvi Climàtic d'Ecologistes en Acció, una conclusió a la qual arriben els informes que realitza el Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), organisme encarregat d'avaluar el coneixement científic relatiu al canvi climàtic.

Vallmitjana recorda també el temporal Glòria i l'afectació que va tenir a Catalunya a causa del canvi climàtic, un fenomen que pot repetir-se si les administracions i el poder polític no es mostren ambiciosos per resoldre aquesta crisi. "Demanem més coherència i ambició: intentar no arribar als 1,5 graus d'escalfament global per no arribar als 2 graus i treballar-ho en un escenari a deu anys vista i no en trenta", manifesta Vallmitjana.

Com Ecologistes en Acció, les entitats ambientals arreu del món ja fa dècades que avisen de l'emergència climàtica i demanen que sigui un tema present al centre del debat, emparant-se en diversos estudis científics. Tot i que en general hi ha bona predisposició de societat i administracions, encara existeix cert recel per part de la ciutadania i contradiccions per part dels poders polítics. 

"La societat n'ha sentit a parlar, sap més o menys què cal fer per lluitar contra el canvi climàtic i sap que el canvi climàtic és provocat perquè cremem petrolis, gas natural o carbó i per tant sap que deixar-ho de cremar podria ser una solució, tot i que sap que no es pot solucionar d'un dia per l'altre", considera. Alhora, però, es llencen missatges contradictoris a la ciutadania. "Per una banda diuen que estem en emergència climàtica i per l'altra que cal ampliar aeroports com el de Barcelona perquè hi hagi més vols", denuncia Vallmitjana. 

Incendis a Catalunya

La proliferació de fenòmens climàtics extrems a conseqüència del canvi climàtic no és cosa llunyana per a Catalunya. Els incendis en són un exemple. Aquest estiu hem vist com, en diversos punts del territori català, les flames han cremat gran part de boscos, posant en perill vides humanes i animals, i impactant en l'economia de ramaders i agricultors i afectant a cases, edificis i altres infraestructures.

Les dades constaten científicament que les temperatures i els períodes de sequera han augmentat. "La vegetació pateix més, està més estressada i la humitat és molt menor", explica la Miriam Piqué, responsable de la unitat de Gestió Forestal Sostenible del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). Si a aquest estat de la vegetació li sumem l'augment de biomassa, que en els darrers anys hem vist una tendència a l'abandonament de terres agrícoles, representa un còctel perfecte de combustible per a la intensificació dels incendis.

"Quan el foc arriba a aquesta vegetació, la seva intensitat esdevé major més ràpidament", manifesta Piqué, que afegeix que, amb la sequera i una vegetació més estressada, el bosc és molt més vulnerable a patir malalties i plagues, quelcom que ha passat en l'incendi d'Argentona al juny. "En aquest cas es va veure com una part de bosc estava molt debilitada, afectada per la plaga de l'escarabat Tomicus. Les capçades seques van ajudar a escampar les flames més ràpidament", manifesta.

Boscos més resistents i més resilients

Tal com explica Piqué, l'escalfament global també augmenta el temps d'exposició a aquestes altes temperatures. "Abans la campanya de risc d'incendi sobretot se centrava al juliol, però cada cop tenim una major exposició, amb sequeres des de principis de juny i un risc d'incendi que s'allarga fins a finals de setembre", explica Piqué qui, juntament amb el seu equip, estudia com fer boscos més resistents i més resilients als impactes del canvi climàtic.

"Avancem en el coneixement sobre com haurien de ser els nostres boscos per ser més resistents i més resilients a aquests impactes", exposa Piqué. Fer un bosc resistent, explica, significa que, donat un foc, aquest passi per la superfície, no arribi a les capçades, que és un factor de propagació molt potent, i no cremi a gran intensitat. "Si aconseguim, amb una gestió forestal, una estructura de bosc on no hi hagi connexió entre el sotabosc i els arbres petits, i els arbres adults, podem fer un bosc més resistent al foc", explica.

D'altra banda, fer un bosc més resilient és que tingui capacitat de regenerar-se de forma natural i que pugui recuperar-se amb més rapidesa després d'un incendi. Una de les principals accions per fer boscos més resilients és diversificar els boscos amb diversitat d'espècie, tal com exposa Piqué.

Des de la unitat de Gestió Forestal Sostenible treballen conjuntament amb bombers i altres institucions per poder fer aquests boscos paisatges intel·ligents. "És important treballar amb els experts que coneixen quines són les zones estratègiques per fer els paisatges més resistents i resilients", manifesta.

Amb aquesta sèrie de fenòmens extrems el món ha arribat a un punt de no retorn. Hi ha solució possible? Mentrestant el poder polític encara sembla titubejar per prendre mesures per atacar el problema. S'està fent tot el possible? Les entitats consideren que no és així i que treballar en l'ampliació de l'aeroport i impulsar una candidatura pels Jocs Olímpics d'Hivern no és el model a seguir per tractar de solucionar aquesta crisi.