L'Associació Lectura Fàcil adapta els textos de les entitats per garantir l’accés a la lectura

Segons la Federació Internacional d’Associacions i Institucions Bibliotecàries (IFLA), més del 30% de la població té dificultats lectores. Aquí s’hi inclouen persones amb discapacitat intel·lectual i sensorial, amb trastorns de l’aprenentatge, amb analfabetisme funcional, autisme, gent gran, immigració recent o persones amb educació primària, entre d'altres.

Frases amb moltes subordinades, paràgrafs eterns, pocs espais en blanc i vocabulari tècnic són algunes de les característiques que dificulten l’accés a la lectura. Els textos en webs, llibres i altres publicacions estan adaptats a les condicions d’aquest col·lectiu? L’Associació Lectura Fàcil (ALF) assegura que no i és per això que, des del 2003, promou l’elaboració de textos i documents pensats per facilitar l’accés a la lectura, la informació i la cultura.

A través d’unes pautes lingüístiques, l’ALF treballa perquè les persones amb dificultats lectores també puguin llegir i comprendre textos.

Des de l’ALF animen les entitats a adaptar els seus textos a les pautes de Lectura Fàcil per fer-los accessibles a tothom. L’associació rep diàriament sol·licituds d’organitzacions que volen adaptar els seus dissenys, webs, manuals i altres textos corporatius als paràmetres de la Lectura Fàcil. A banda de supervisar i adaptar escrits, l’ALF ofereix formació en tècniques de redacció i fomenta la lectura a través de clubs de Lectura Fàcil.

Quines pautes segueix la Lectura Fàcil?

Les pautes de lectura fàcil són internacionals i tenen a veure amb el contingut i la forma del llenguatge. Les dues institucions que avalen les pautes LF són l’IFLA i Inclusion Europe, una associació que dona suport a persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies.

Com a norma general, els textos que segueixen amb aquests paràmetres han de ser clars, simples i directes, tant el llenguatge com el disseny que el complementa. A més, el contingut ha de ser estructurat i rellevant. Per comptar amb el segell de Lectura Fàcil (concedit per l’AFL), cal seguir uns criteris estrictes quant a longitud de cada línia, grandària de la lletra, interlineat, amplada dels marge i estructura dels paràgrafs, entre d’altres requisits.

El contingut

Per fer que un text sigui fàcil cal que el contingut ofereixi informació important d’acord amb les necessitats de la persona destinatària. L’ordre en què apareix la informació també ha d’anar de més rellevant a menys i en funció de les característiques de la persona lectora. Finalment, s’han d’evitar els sobreentesos, ja que la persona receptora pot no desconèixer per complet el tema sobre el qual tracta el text en qüestió.

El llenguatge

El llenguatge que s’utilitza ha de ser clar, directe i senzill i ha de tenir una estructura ordenada (subjecte, verb i complements). A més, les frases han de ser curtes, amb una sola idea principal per cada oració i s’ha de limitar l’ús de frases subordinades. Les frases llargues són més difícils d’entendre perquè saturen la memòria a curt termini. Cal evitar dobles negacions o termes redundants com ara ‘cooperaven junts’ (amb la paraula ‘cooperaven’ ja n’hi hauria prou), ‘petit rierol’ o ‘estrangers d’altres països’.

També es recomana evitar locucions o expressions en altres idiomes. En comptes de ‘de facto’, es pot dir ‘de fet’. O en comptes de ‘coffe break’, cal optar per ‘pausa cafè’.

Un altre consell és el d’evitar els adverbis acabats en ‘-ment’. Es pot utilitzar ‘massa’ per evitar ‘excessivament’, o ‘sempre’ per evitar ‘permanentment’.

Aspectes formals

La longitud de la línia d’un text adaptat a la Lectura Fàcil ha de tenir entre 60 i 65 caràcters com a molt. No s’ha de justificar el text perquè contribueix a perdre’s en els salts de línia. A més, el tall de línia és important. Si una frase no hi cap en una sola línia, el tall s’ha de fer en un punt en què sintàcticament tingui sentit.

Per trencar amb els paràgrafs, és important afegir titolets que separin les temàtiques, utilitzar índex i encapçalaments que guiïn al lector/a. Es recomana també utilitzar llistes, plantejar preguntes i respostes, i utilitzar una tipografia clara (Arial, Trebuchet, Georgia, per exemple), i mides grans, de mínim 12 punts.

Per destacar les paraules més importants es pot utilitzar la negreta, però sense abusar-ne, ja que si se’n ressalten massa acaba sent contraproduent perquè res crida l’atenció. També s’ha d’apostar per un bon contrast del color de la lletra amb el del fons i sempre que es pugui es pot acompanyar un text llarg i complex amb infografies que aclareixin i resumeixin el contingut.