Noemí Fuster: "Tinc la possibilitat de poder dir el que està passant i no la puc desaprofitar".

Noemí Fuster és d’aquelles persones que sempre té un somriure i així ho mostra a través de les xarxes socials. Tot i la seva formació en ciències, és molt conscient de la importància de la comunicació i de com aquesta ajuda en el tercer sector, un àmbit on ha trobat el seu espai on poder aplicar tots els seus coneixements en biologia. Africa, Stop Malaria i BonDiaMon són dues de les seves aportacions per fer d’aquest món un lloc millor.

Com sorgeix Africa, Stop Malaria?

Jo he estudiat biologia, m’he especialitzat en microbiologia i ara estic acabant la tesi doctoral en virus que es transmeten pels aliments i l’aigua. Mentre feia la carrera em va sorgir l’oportunitat de viatjar a Gàmbia i el Senegal. A més, com que treballava d’educadora ambiental al Delta del Llobregat coneixia la problemàtica de la malària. Per això, quan vaig fer aquests viatges em vaig endur algunes mosquiteres, perquè sabia que allà hi havia malària.

D’aquí va sorgir la idea de crear l’ONG Africa, Stop Malaria amb la filosofia que tothom s’hi pot sumar. A més, teníem alguns voluntaris que podien participar a Setmana Santa, però és un període en el qual allà no hi ha malària, per això es va crear BonDiaMon, que és un calaix de sastre per donar un cop de mà en tot el que calgui.

I d’aquí a conèixer i entrevistar altres entitats?

Com que Africa, Stop Malaria i BonDiaMon són petites entitats tenim molt clar que el treball en xarxa és molt important. Jo coneixia moltes petites ONG que per la meva sorpresa ningú no les coneixia.

Em vaig adonar que tots els que estem en petites ONG estem molt focalitzats en la nostra feina i descuidem la comunicació. D’aquí va sorgir la idea de fer el canal de YouTube i entrevistar les entitats. Es va obrir tot un món dintre del tercer sector de persones que estan canviant el món i que, malauradament, no es fa visible.

Noemí Fuster: "Jo els hi feia difusió, però a mi em donava una esperança perquè totes aquestes persones estan fent coses tan maques".

Com va ser aquesta primera experiència a Gàmbia i el Senegal?

Després d’anar el primer any, jo no hi volia tornar. L’experiència no va ser gaire positiva i vist amb perspectiva la imatge era molt en el sentit del salvador blanc: jo europea vinc amb aquestes mosquiteres i te les entrego.

Ara és precisament el que intentem defugir. Aquella experiència no va ser del tot positiva, perquè l’any següent quan vam tornar les mosquiteres no hi eren. Això va ser un xoc que ens va fer adonar del que realment vol dir cooperació internacional, ho vam aprendre sobre el terreny.

Per què no es van mantenir les mosquiteres?

Nosaltres vam entregar les mosquiteres sense conèixer les persones, sense haver parlat ni haver establert una relació inicial. Segurament, aquell poblat tenia altres necessitats. Estava a la costa i hi havia turisme i probablement no necessitaven les mosquiteres i se les van vendre.

Actualment, hi ha més equip local que d’aquí, sempre ens sumem a propostes que sorgeixen per part de l’equip d’Àfrica i també tenim molt en compte el medi ambient. Intentem que la nostra petjada de carboni sigui neutra. L’evolució ha sigut increïble.

Com és ara Africa, Stop Malaria?

Ara el que fem és molt diferent. Anem a poblats on ja tenim una relació de la nostra contrapart local, parlem amb el cap del poblat, mirem si estan d’acord en el fet que les mosquiteres són de franc, però les han de mantenir... I anem cap a l’interior del país on no arriba el turisme i on no hi ha tants recursos.

Hemos vuelto a abrir campaña de crowdfunding!
El dinero recaudado irá destinado a mosquiteras, mascarillas y jabón para combatir la #malaria y la #COVID en Gambia y Senegal.
Ya puedes colaborar https://t.co/pnPhI72BIN pic.twitter.com/M4w350snwp

— Africa Stop Malaria (@AStopMalaria) February 27, 2021

​Has parlat del "salvador blanc", com veus aquesta figura?

Hem vist molts projectes que s’han fet amb mentalitat europea i un cop han marxat del lloc s’han acabat. Però tinc l’esperança que de mica en mica vagi canviant. Fa 13 anys segurament nosaltres també estàvem en aquest punt. Al final, has de tenir clar el teu paper en la cooperació internacional i, per a mi, és posar-te al costat de la persona del país que està fent alguna cosa. Que sorgeixi de les persones d’aquell país, perquè vindrà d’una necessitat que tinguin i segur que prospera.

Tampoc no crec que sigui no fer res, perquè són africans i si els ajudem estem en el ‘volunturisme’. No, perquè el món és global. Si a Gàmbia hi ha un problema amb la malària és també un problema de Catalunya, perquè vivim en un món global. Qui diu que no tornarà aquí la malària amb el canvi climàtic? Si al veí li falta sal, crec que l’hem d’ajudar, però no hem de decorar casa seva com nosaltres vulguem.

Noemí Fuster: "Cal tenir clar que no vas perquè sigui Àfrica o Sud-amèrica, sinó que si a Martorell hi ha una necessitat també hi aniràs".

Amb la Covid-19 i les vacunes no estem tenint aquesta visió global.

Com a viròloga l’últim que m’esperava trobar era una pandèmia mundial per un virus. No ho esperava viure, però, si ho hagués pensat, hagués cregut que trauríem una lliçó magistral. Però t’adones que no.

Estar tancats a casa i que la natura trobés espai no era cert, perquè hem sortit i tot està ple de mascaretes i guants. T’adones de la importància de la biodiversitat, però quan proposen ampliar l’aeroport del Prat preval l’economia. I preval el fet d’escombrar cap casa en lloc de pensar en un món global. Si aquí ho solucionem, però a l’Índia o a Sud Amèrica no, seguirem tenint el mateix problema.

També menciones molt el medi ambient. Quines accions feu per reduir la petjada de carboni quan viatgeu?

Nosaltres retornem els envasos aquí tot i que s’hagin acabat, perquè alguns països no tenen gestió de residus. A més, normalment ens queden en campaments locals i sempre procurem comprar per a tots, per exemple, el cafè gran, no en monodosis i ens ho anem portant allà on anem. No portem caramels o globus, res que es pugui quedar allà. I visitem l’abocador. Jo això ho recomanaria, perquè és un retrat de com està el país i de l’impacte que tu tindràs.

Pel que fa a la petjada de carboni també plantem manglars, que és una planta que capta el CO₂ i el fixa al fang. Mirem de compensar les emissions que hem generat en el viatge.

​Què t’has trobat als abocadors?

Crec que no haurien d’estar gens amagats i que els haurien de visitar tothom un cop l’any per recordar que els residus no desapareixen. Tu vas a un abocador i reconeixes moltes de les coses que has fet servir al llarg d’aquesta setmana i que es quedaran allà eternament.

En el cas de l’abocador de Gàmbia és un cas extrem. És una muntanya enorme i és un abocador obert on hi ha persones que recullen plàstics o ferro i també hi ha nens. De vegades, hi ha cremes il·legals perquè potser el que busca ferralla no vol estar buscant entre tot, però el que necessita el plàstic es queda sense.

Hoy es el dia mundial de la tierra y creo que por primera vez la tierra lo celebra. La desforestación, cambio climático, consumo de animales, uso de energías no renovables, consumo desmesurado... Hoy es la tierra quién nos recuerda que somos sus invitad@s.#TendenciaAlCambio pic.twitter.com/1Go12o1nSA

— Noe_Ona (@Noe_Ona) April 22, 2020

En aquests anys heu fet el documental ‘Mi nombre no es refugiado’. Com va ser aquesta experiència?

Va sorgir quan a l’equip de BonDiaMon s’hi van unir l’Ari Folgueira i l’Aitor Acordagoitia, experts de l’àmbit audiovisual. Això ens va permetre pensar més enllà dels vídeos de YouTube. L’experiència va ser increïble. Tot va sortir en el moment de crisis amb les persones refugiades. Pensàvem en què podíem fer i crèiem que havien d’haver-hi entitats petites. Per això, vam marxar allà i en vam conèixer tres, i a partir d’elles vam conèixer diferents històries.

Costa d’imaginar que es visquin aquestes vides en paral·lel, per exemple, a aquesta entrevista. Que estiguin bombardejant la casa d’algú. A Gàmbia, per exemple, t’hi plantes en quatre hores, no està tan lluny, però la realitat és tan diferent.

Què vas aprendre?

Al camp de refugiats de Grècia era com si el temps s’hagués aturat i jo, que sempre estic fent coses, no em podia imaginar estar allà sense fer res, esperant que algun govern decideixi on vas a parar.

Allò em va fer adonar que tinc la possibilitat de poder comunicar, de dir el que està passant i no la puc desaprofitar. Crec que és un deure que nosaltres tenim. Tinc amics que tenen les mateixes il·lusions que jo, però no tenen les mateixes oportunitats perquè han nascut al país que han nascut. Llavors, em sento amb el deure de, si jo ho puc fer, ho he de fer.

​Amb el voluntariat la gent pot aprendre moltes coses, recomanes fer-ne?

No recomanaria a ningú fer un voluntariat perquè un influencer ho hagi fet, perquè segurament sabrà molt del seu tema però no de la cooperació internacional o el residu zero.

Jo recomano fer una entrevista amb l’entitat per veure quines persones hi ha al darrere i veure les sensacions. Sobretot animo a ajudar les entitats petites siguin d’on siguin.