200 minerals dins d'un 'smartphone': quin impacte tenen?

L'electrònica que utilitzem a diari està fabricada amb els minerals que es troben a la natura, però el seu procés d'extracció no és fàcil. El negoci de la mineria, centrat en grans multinacionals, implica un impacte en el medi ambient i en la salut de les comunitats, que pateixen explotació i inseguretat a les mines. L'extracció es concentra en el Sud Global quan la majoria dels productes de consum es comercialitzen al Nord Global. Setem Catalunya denuncia l'extractivisme, entre d'altres, al Mobile Social Congress i amb la seva campanya Electrònica Justa.

El cas dels telèfons mòbils és especialment impactant. Hem sentit a parlar del liti i del coltan, però la realitat és que integren prop de 200 minerals. Quins són els principals, d'on venen i quin impacte tenen?

Per a les pantalles tàctils, es fa servir òxid d'indi, que s'extreu del zinc o del plom, i d'estany, que s'extreu de la casterita. El vidre està fet amb alumini i silici, que surten de diversos minerals. Les bateries amb liti, cobalt i coltan, i els components electrònics, amb coure, plata, or i níquel, entre molts d'altres.

Indi

La Xina, Bolívia i Perú són els principals països productors de l'indi. La seva provisió es troba en risc, segons el British Geological Survey, tot i que hi ha veus expertes que ho neguen. La investigadora Adriana Zapata apunta a la seva recerca que una de les causes és que és difícil de refinar i que no és abundant, de fet, només entre un 15 i un 30% de l'indi que surt de les mines es converteix en refinat. Com que és un mineral que s'extreu d'altres, hi ha molta opacitat sobre les operacions de les companyies que s'hi dediquen.

Té una toxicitat considerada baixa, tot i que els fums de soldar-lo per fer components electrònics es considera un risc per a la salut i el procés de purificació pot implicar materials més tòxics.

Estany

Indonèsia és el principal país productor d'aquest material, seguit de nou per la Xina, Bolívia i Perú. S'utilitza per soldar i, per tant, és imprescindible per als nostres telèfons mòbils. Un reportatge de Bloomberg denunciava fa uns anys que havien augmentat les morts diàries a les mines de la illa indonèsia de Bangka perquè cada cop era més difícil trobar estany. També posava llum sobre les condicions de les persones que hi treballen sense protecció i amb un equipament precari per 5 dòlars al dia.

Alumini

Olles, llaunes i fins i tot tetrabrics: l'alumini està molt present en la nostra vida diària. Abunda a la natura, sobretot en el mineral anomenat bauxita, tot i que és molt car d'obtenir ja que s'ha de fer un procés que requereix molta energia. Té taxes de reciclatge molt altes ja que és fàcil de reciclar de forma indefinida. Malgrat que es pensava que era innocu per a la salut, s'ha demostrat que pot provocar efectes adversos a les vies respiratòries i al sistema nerviós en les persones que estan exposades a diari.

Austràlia, Guinea, la Xina o el Brasil són alguns dels països on s'extreu. Human Rights Watch va denunciar que la creixent demanda estava amenaçant la forma de subsistència de milers de guineans, condemnats a la pobresa després de perdre les seves terres i els seus recursos naturals.

Silici

El silici és el segon element més abundant i es pot trobar en molts minerals, també a la bauxita. La inhalació de molècules de silici provoca una malaltia respiratòria amb el nom de silicosis.

Liti

El liti l'utilitzem per fabricar bateries elèctriques. L'Argentina, Bolívia, Xile i Perú tenen el 85% de les reserves del planeta. Una de les formes més habituals d'extreure'l és evaporant les aigües de salmorra bombejant-la sota terra, un procés que acaba amb els recursos hídric de zones desèrtiques com Atacama.

És un mineral escàs, molt reactiu, inflamable, corrosiu i explosiu en contacte amb l'exterior. Pot causar cremades en les persones que hi treballen en contacte directe, a més de la irritació de les vies respiratòries, que pot provocar problemes als bronquis i als pulmons.

Cobalt

L'origen de la paraula ve de l'alemany i vol dir follet. Li van posar a l'Edat Mitja perquè hi havia la creença que un follet els hi substituïa plantes valuoses per aquell mineral que trobaven inútil. Utilitzat històricament per tenyir elements decoratius de blau cobalt, en la nostra era s'ha conegut com a "or blau". S'utilitza per a les bateries, però també per fer avions o pròtesis mèdiques per la seva alta resistència.

La República Democràtica del Congo n'és la principal regió productora ja que té més del 50% de les reserves mundials. Diverses investigacions mostren les condicions laborals de risc de les persones que treballen en el sector al país, inclosos menors. UNICEF calcula que uns 40.000 nens i nenes treballen com a miners artesanals a RDC. Passen llargues jornades en túnels soterrats aixecant càrregues d'entre 40 i 40 kg per un o dos dòlars la jornada. S'exposen a la inhalació de pols de cobalt, que pot causa fibrosi pulmonar, una malaltia potencialment mortal.

Coltan

El tàntal, que s'extreu del coltan, s'usa per fer els components electrònics. Té una capacitat alta de condensació de l'electricitat i ha permès reduir la mida dels dispositius. Aquest mineral també s'extreu principalment de RDC, on la coneguda com a guerra del coltan ha agreujat les últimes dècades la inestabilitat social i política. El grups armats que controlen les mines se'n beneficien a costa de la població local, que pateix treballs forçosos i violacions com a arma per extreure els recursos de les comunitats.

La campanya 'Si Cuidas el Planeta, Combates la Pobreza' de Cáritas, CEDIS, CONFER, Justícia i Pau, Manos Unidas i REDES denunciava fa un any que morien dues persones per cada kg de coltan al país.

Coure

És un dels minerals més utilitzats des de la prehistòria. El fem servir per fer cables per la seva alta conductivitat elèctrica i es pot reciclar sense perdre propietats. Les principals reserves es troben a Xile, on l'economia del país té una alta dependència del preu del mineral.

Or

Aquest mineral amb tantes connotacions culturals relacionades amb la riquesa i la salut és el més mal·leable que es coneix. El 10% s'utilitza en la indústria, majoritàriament l'electrònica, per a connectors i cables. Per extreure'l s'utilitzen substàncies químiques com cianur, una tècnica molt contaminant que ja està prohibida a molts països. La seva extracció a cel obert modifica el paisatge, la flora i la fauna, contamina l'aire i les aigües i provoca conflictes amb les comunitats.

Níquel

S'utilitza per fer components electrònics i també per a les bateries dels vehicles elèctric. S'extreu a Rússia i a Austràlia, i també a Cuba i Guatemala, entre d'altres. A Guatemala, ha transcendit el cas d'Estor, un municipi on la població indígena s'ha aixecat repetidament contra una multinacional minera russa amb seu a Suïssa per la contaminació ambiental, els efectes en la salut de les persones que hi treballen, la corrupció i la repressió d'aquelles que s'hi oposen.