6 guies per reduir el malbaratament alimentari
Comparteix
Llençar el menjar o deixar la fruita, la verdura o el peix s’ha convertit en quelcom massa habitual. No obstant això, es poden fer gestos molt senzills per reduir-ne l’impacte.
El malbaratament alimentari comporta diverses i múltiples conseqüències, tant a escala econòmica i mediambiental com també d’ètica i de seguretat. Sense anar més lluny, cada dia es malbaraten i llencen importants quantitats d’aliments en menjadors escolars. Llençar el menjar o deixar la fruita, la verdura o el peix s’ha convertit en quelcom massa habitual, en un comportament usual entre un gran nombre d’infants i adolescents, però també entre persones adultes. No obstant això, es poden fer gestos molt senzills per reduir-ne l’impacte.
La societat evoluciona i els seus codis també. La percepció que tenien els nostres avis i àvies dels aliments no té res a veure amb la realitat d’avui en dia. La manera d’alimentar-se de la societat actual i el ritme de vida han canviat. Consumidors i consumidores ara tenen més pressa i paren menys atenció, sovint interpreten malament les dates de caducitat i no es preocupen d’organitzar bé la nevera. En aquest recurs, es mostren algunes guies que serveixen d’eines per a entitats a l’hora de disminuir la quantitat d’aliments que es fan malbé.
Guia de pràctiques correctes d'higiene per a l'aprofitament segur del menjar en la donació d'aliments
Aquesta guia vol ser una eina perquè els excedents alimentaris consumibles que no es comercialitzen arribin a les persones beneficiàries, a través de les entitats socials, en les millors condicions de seguretat possibles. Respecte a la primera versió, publicada el 2013, aquest document actualitza continguts, incorpora directrius per a noves casuístiques en la donació, i dedica un espai destacat a les dates de consum, ja que un percentatge considerable de la població no entén el significat de les dates que hi figuren als envasos, la qual cosa és determinant per a la gestió del malbaratament alimentari.
Recomanacions de la Comissió Europea per passar a l’acció en la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari
Aquest document aporta recomanacions de futur per a les diverses etapes de la cadena de valor alimentària i evidencia la necessitat de la implicació de múltiples agents per assolir els objectius mundials de pèrdua i desaprofitament d’aliments. S’adrecen tant a entitats públiques com privades, suggerint que siguin accions rellevants les que es duguin a terme i demana cooperació entre totes les parts implicades. Tot i que no es tracta d’una llista exhaustiva, aquestes recomanacions proporcionen una direcció important per a tota la ciutadania de la UE.
Guia per a la prevenció de la pèrdua i el malbaratament alimentari i la promoció d’una alimentació de qualitat
Amb aquesta publicació, la FAO demana als responsables de polítiques alimentàries que prioritzin la disminució del malbaratament alimentari com a una solució que serveixi per millorar l’accés de la població al menjar saludable i nutritiu. L’estudi destaca que els aliments amb data de consum preferent, com fruita, verdura, carn i peix són objecte de la proporció més gran de pèrdues, mentre són els més nutritius. Entre les propostes, s’inclou l’elaboració de plans específics per a la millora de les infraestructures per tal que els aliments puguin arribar a temps al consumidor/a.
Guía práctica para reducir el desperdicio alimentario en centros educativos
Aquesta guia té per objecte la difusió del problema que suposa el malbaratament d'aliments i conscienciar a la població que la necessitat de prevenir i reduir la quantitat d'aliments que es malgasten és una tasca conjunta de tota la societat. Fa palès com petits actes com planificar el menú setmanal, fer una llista de la compra o demanar que es posin en una carmanyola les sobres al restaurant, ajuden a operar aquest canvi d'hàbits. Aquesta guia pretén construir una societat en què els hàbits de consum se sustentin en criteris ètics, saludables i racionals.
Guia per a la prevenció de residus alimentaris. Consells per comprar i conservar de manera responsable
Publicada per l’Ajuntament de Rubí, aquesta guia té com a objectiu principal incidir en els diferents àmbits de generació de residus per reduir-ne la producció i l’impacte d’aquesta ciutat del Vallès Occidental al planeta. La publicació forma part d’una col·lecció de guies de prevenció de residus que es va posar en marxa l’any 2008 i el seu gruix tracta principalment de les estratègies per reduir el malbaratament alimentari domèstic. Així i tot, al final del document també es fa referència a què se’n fa dels residus, un cop generats.
Un consum més responsable dels aliments: Propostes per a prevenir i evitar el malbaratament alimentari
Aquest estudi, elaborat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), parteix de la caracterització de prop de sis tones de residu, corresponents a les llars i els sectors de la distribució, la restauració i el càtering del territori català. Les conclusions fan referència a aquestes fases i al sector domèstic, però no en considera pas la producció. L’estudi determina també el perfil del malbaratament en el cas de llars i restauració, ja que s’ha fet un seguiment a un grup de famílies i s’han analitzat els residus dels restaurants de la mateixa UAB per tal de determinar-ne les diferències.
