Els impactes del model energètic de Barcelona al Sud global

Barcelona, malgrat l'anunci d'emergència climàtica que va fer el consistori, el gran teixit associatiu social i ambiental existent i la implicació ciutadana en la lluita contra el canvi climàtic, continua generant una sèrie de desajustos, a través del model energètic que desenvolupa, que impacten sobre els països del Sud Global. Una situació que no encaixa amb l'estat actual del debat de la transició energètica, la necessitat de canviar el model i generar energia en el mateix lloc que es consumeix, i la urgència de decréixer energèticament.

Per tal de visibilitzar i analitzar aquests impactes generats pel metabolisme energètic de la capital catalana, LaFede.cat ha publicat un mapa col·laboratiu sobre les problemàtiques associades al model d'energia de la ciutat, en el qual han participat una trentena d'entitats de l'Eix de Justícia Ambiental, moviments socials que treballen temes energètics, universitats catalanes i diferents àrees de l'Ajuntament de Barcelona. De la part més tècnica se n'ha ocupat Enginyeria Sense Fronteres.

Aquesta eina es complementa amb un altre mapa, també desenvolupat per l'Eix de Justícia Ambiental de Lafede.cat, sobre la conflictologia ambiental de Barcelona, una eina que tenia com a objectiu conscienciar a les mateixes entitats de la federació, però també a la ciutadania en general sobre les conseqüències pel planeta de l'actual model de consum.

Deslocalització de la contaminació

El mapa posa sobre la taula el fet que una metròpoli com Barcelona importa molta més energia de la que produeix. Segons dades de l'Agència d'Energia de Barcelona, la capital catalana va consumir, l'any 2018, 15.896 GWh d'energia final, una xifra molt superior a la generada durant el mateix període, que va ser només de 6.577 GWh, la majoria generada a les centrals de cicle combinat del port i de Sant Adrià del Besòs.

Aquestes dades es tradueixen en el fet que tres quartes parts de les emissions associades al consum es produeixen fora de la ciutat. Des de la federació subratllen doncs un dels desajustos més importants d'aquest model energètic: la deslocalització de la contaminació que genera un fort deute ecològic i energètic cap al Sud Global. L'eina de LaFede.cat posa en relleu les implicacions ambientals, socials i econòmiques de l'espoli i de l'extracció de recursos energètics dels països del Sud Global.

L'energia importada a Barcelona prové principalment, en un 40%, de Gas Natural extret, sobretot, a Algèria. Tal com assenyala el mapa, el trànsit d'aquest combustible té un rang d'emissions de 61.100 a 179.583 tones de CO2. Segons l'eina de LaFede.cat, això suposa les emissions d'entre 9.000 i 27.000 ciutadans europeus. D'altra banda, el 22,6% de l'energia importada a Barcelona procedeix del petroli, que s'extreu a Nigèria, un país en el qual es calcula que es vessen 115.000 barrils anuals al Delta del Níger.

En el cas de la nuclear, suposa el 22,6% de l'energia importada a Barcelona. La majoria de l'urani utilitzat a les centrals nuclears de l'Estat espanyol es mina a Níger, una activitat que contamina l'aigua, l'aire, el sòl, les infraestructures i materials, i que pot causar malalties respiratòries, càncer, malformacions i avortaments. L'activitat, però, no beneficia de cap manera el país. Níger és el país més pobre del món, ocupa la darrera plaça del rànquing de l'índex de desenvolupament humà (IDH), i la població nigerina que té accés a electricitat no arriba al 20%.

El mapa també destaca la mineria de cobalt, necessària per a les energies renovables, i que es duu a terme, principalment a República Democràtica del Congo, amb les conseqüències ambientals que suposa la seva producció, així com el seu emmagatzematge. Així, l'impacte al Sud Global de l'energia que consumeix Barcelona, doncs, és evident.

La pobresa energètica

Des les entitats posen de manifest l'augment de la pobresa energètica a Barcelona, que afecta un 23% de la població, una situació a la qual han contribuït, expliquen, grans multinacionals, que dominen al voltant del 90% del mercat elèctric nacional i es troben també entre les empreses més contaminants de Catalunya. Posen d'exemple Endesa, que ha acumulat gran part de les sancions per part de l'Agència Catalana del Consum per talls il·legals.

L'eina de LaFede.cat destaca que barris de Barcelona com el Raval, Torre Baró o la Trinitat Nova han patit durant l'hivern de 2020 i 2021 talls indiscriminats de llum.

D'altra banda, el turisme és una de les activitats que més ús fa de l'energia. S'evidencia amb les dades que presenta LaFede.cat, i que assenyalen al sector comercial i de serveis com a responsable del consum d'un 34% de l'energia final consumida, principalment a través de grans infraestructures de l'àrea d'influència de la ciutat com l'Aeroport de Barcelona o el Port. El Port, precisament, es troba entre els cinc grans ports europeus amb terminals d'importació de Gas Natural, tal com adverteix l'Observatori del Deute en la Globalització.

El model alimentari

L'Eix de Justícia Ambiental de Lafede.cat també assenyala el model alimentari com una de les causes de la gran petjada de carboni que provoca. Aquest model, basat en la importació d'aliments, genera una petjada de carboni de 2,5 tones de CO₂ anuals a causa del seu transport. Les dades facilitades per Mercabarna, incloses al mapa, exposen que el 31,2% de fruites i hortalisses s'importa des de països com França (42,4%), Brasil (15,4%), Sud-àfrica (9,7%) i Costa Rica (9,3%).

Les conseqüències de l'extracció de soja han estat presents al debat sobre el model alimentari que es desenvolupa a Barcelona. Al Brasil, un dels països des d'on procedeix aquest aliment destí a Barcelona, l'extracció de soja provoca la de forestació de Cerrado, una sabana tropical que dona llar a gran diversitat d'espècies. La violència contra les comunitats locals i els conflictes territorials, també són altres impactes d'aquesta activitat. Cal destacar que un 8% de la soja de la Unió Europea entra pel port de Barcelona.

Els incendis forestals és una altra de les conseqüències ambientals i socials que té el consum de soja a Barcelona. Al 2020, es van registrar més de 125.000 d'incendis forestals, molts d'ells provocats per a conrear a posteriori la soja i expandir pasturatges per a la indústria de carn. Aquesta situació contribueix a l'acceleració de la degradació de l'Amazònia i El Cerrado.

És evident, doncs, que cal canviar el model energètic que Barcelona desplega per caminar cap a una justícia ambiental i social que respecti tothom. Des de les entitats, almenys, es dirigeixen cap aquí amb projectes i eines que visibilitzen injustícies com aquestes provocades des de casa nostra arreu del món.