L'ONU alerta de l'agreujament de la crisi climàtica i insta als governs a actuar

En un moment tan convuls com el què vivim, en el qual encara no hem sortit del context de pandèmia i hem estat veient com s'estava cuinant un conflicte bèl·lic a Ucraïna que ha acabat explotant, de vegades el focus marxa d'altres circumstàncies, tan preocupants com les esmentades, com és la crisi climàtica. Cal recordar que és una problemàtica que està lluny d'estar avançant cap a la seva resolució, que s'ha aguditzat en els darrers anys i que projecta un camí cap a un escenari desolador i que, de vegades, no convida a l'esperança.

Des de l'ONU, i a través del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC) i del Programa de les Nacions Unides pel mediambient (PNUMA), científics i científiques ambientals, amb la col·laboració d'altres institucions i organitzacions, han elaborat dos informes alarmants en els quals s'alerta dels impactes que s'estan produint arreu del món a conseqüència del canvi climàtic, així com el futur que es configurarà si els governs no actuen ràpidament per frenar aquesta crisi.

Després del seu primer informe exhaustiu de l'octubre passat, el nou document de l'IPCC se centra en els impactes i les mesures d'adaptació a l'emergència climàtica. L'informe conclou que la meitat de la població mundial ja pateix escassetat d'aigua, i alarma sobre la mortalitat que es produirà per l'augment de la freqüència de fenòmens climàtics extrems arreu del món, com ara sequeres, inundacions o huracans, i de la proliferació de malalties que aguditzaran la vulnerabilitat de gran part de la població mundial.

D'altra banda, el PNUMA, juntament amb el centre de comunicació ambiental GRID-Arendal, ha elaborat l'informe 'Spreading like Wildfire: The Rising Threat of Extraordinary Landscape Fires', un document en el qual es posa de manifest, mitjançant dades, l'augment del risc d'incendi forestal en els propers anys a les regions més proclius a aquests fenòmens, però també en altres regions que abans no s'havien vist afectades. El document també inclou les mesures que seran necessàries prendre davant la necessitat de reduir el risc d'incendi.

Amb aquests dos informes, tan propers en el temps, des de l'ONU volen posar l'accent sobre la perillositat d'aquesta crisi, que sembla no tenir fi, per tal d'instar als governs a actuar urgentment.

"Lideratge climàtic fallit"

En un sentiment que va entre la intranquil·litat, l'enuig i la tristesa, el secretari general de l'ONU, el portuguès António Guterres, ha descrit el darrer informe de l'IPCC com "un atles de patiment humà i una acusació condemnadora del lideratge climàtic fallit". I és que, a través del treball del grup d'investigadors climàtics més important del món, l'informe ve a dir que la capacitat del planeta per adaptar-se al canvi climàtic està prop d'arribar al seu límit.

Tal com assenyala l'informe, si no s'aconsegueix reduir les emissions en les properes dècades i finalment se supera el nivell d’escalfament establert a l’Acord de Paris, es produiran impactes greus, alguns dels quals seran irreversibles.

Fins ara els pitjors impactes s'han observat, sobretot, als països amb menys recursos, com a poblacions de l'Àfrica, l'Àsia, l'Amèrica Central i del Sud, a les petites illes i l'Àrtic. Estem parlant de sequeres, inundacions, onades de calor extrema i l'augment del nivell del mar, impactes que, malauradament, comportaran riscos de malnutrició i mortalitat. L'informe assegura que en aquests punts crítics de risc climàtic, les morts per aquests fenòmens van ser quinze vegades més altes respecte altres països més resilients.

No obstant això, hem de ser conscients que aquesta crisi climàtica afectarà a cada racó del món. Com a exemple, la sequera que estem vivint ja a Catalunya. De fet, tal com assenyala l'IPCC, la zona mediterrània és un punt calent de l'emergència climàtica, és a dir, una de les regions més vulnerables a l'escalfament global. La sequera i la pujada del nivell del mar seran els impactes del canvi climàtic que més afectaran la conca mediterrània.

Augment dels incendis forestals

En els darrers anys hem viscut amb preocupació l'augment dels fenòmens climàtics extrems a conseqüència del canvi climàtic, tant en freqüència com en virulència. Els incendis forestals en són un exemple. Hem vist amb dolor com ha cremat l'Amazones, Austràlia o Califòrnia, com el foc ha anat consumint boscos i selves arreu del món i com les flames s'han emportat fauna i flora d'espais naturals, el que ha suposat una pèrdua de biodiversitat enorme. Fins i tot ho hem vist a Catalunya, recentment, amb incendis al Cap de Creus o a la Conca de Barberà i l'Anoia.

Tant les científiques com les activistes de les entitats porten anys alertant dels perillosos impactes de l'escalfament global. Les primeres ens han alertat, a través de dades científiques, l'augment de les temperatures i dels períodes de sequera; les segones, han tractat de sensibilitzar la societat i han exigit a les administracions dur a terme un canvi profund en les seves polítiques per tal de capgirar la situació. Ara, un nou informe confirma, un cop més, el preocupant futur que ens espera si no hi actuem.

L'nforme del PNUMA, en el qual han participat més de cinquanta experts i expertes d'institucions de recerca, agències governamentals i organitzacions internacionals d'arreu del món, vol posar sobre la taula que la situació és sens dubte extrema, però que encara hi ha esperança per fer canviar el futur que es dibuixa amb la situació actual.

L'informe destaca, com una de les seves conclusions, una dada impactant, preocupant i reveladora: es preveu un augment global d'incendis extrems de fins al 14% al 2030, del 30% al 2050 i del 50% al 2100. La publicació també recorda que la salut de la població es veu directament afectada per la inhalació de fum d'aquests incendis, posa l'accent en les dificultats per reconstruir dels països amb menys recursos, i l'erosió del sòl que provoca, entre molts altres impactes.

A través d'aquestes conclusions, des d'aquest document es fa una crida als governs perquè prioritzin les polítiques per tractar de frenar aquesta problemàtica i insten a destinar els màxims recursos possibles a aspectes de planificació, prevenció, preparació i recuperació.