La inspecció de rius com a mètode per involucrar la ciutadania en la millora dels ecosistemes

Aconseguir que les masses d’aigua del territori assoleixin la major qualitat possible és imprescindible per afrontar el canvi climàtic de manera contundent. Els rius són ecosistemes vulnerables que patiran canvis, sobretot en termes de disponibilitat de cabals, i cal enfortir aquests medis i contemplar-los com un hàbitat complex i global. D’aquesta manera plasma Marina Codina, coordinadora del ‘Projecte Rius’, de l’Associació Hàbitats, la importància d’assolir la resistència dels trams fluvials.

Aquesta campanya bianual neix fa vint-i-cinc anys, amb els objectius d’apropar a la ciutadania els ecosistemes fluvials, donar-ne a conèixer les característiques, els valors que genera i en quin estat es troben, a més de fer-ne saber la problemàtica que els afecta. “Quan vam començar a fer el projecte, l’estat dels rius era molt deplorable. La gent no n’era conscient del tot el que estava passant”, afirma Codina.

També es pretén divulgar i difondre els paràmetres del coneixement científic, amb un vessant educatiu, que busca fer partícip a la població, el que s’anomena ‘ciència ciutadana'. “Busquem que la gent apliqui una metodologia científica, que se senti còmode amb això i que augmenti el coneixement que tenim d’aquests ecosistemes”, detalla la coordinadora del projecte.

Funcionament i organització del projecte

Les tasques d’actuació del projecte les duen a terme els grups de tres o quatre voluntàries. A l’inici, aquestes escullen un tram de riu, d’uns cinc-cents metres, amb el compromís d’actuar-hi dues vegades a l’any, aplicant una metodologia científica per avaluar una sèrie de paràmetres. Es duen a terme petits experiments químics, es prenen mesures de la temperatura de l'aigua, es calcula el cabal del riu i s’observen elements de l’ecosistema, com el bosc de ribera i la fauna que l’habita.

L’objectiu és avaluar en quin estat ecològic està el tram de riu i determinar si l’ecosistema està funcionant correctament o pateix algun desequilibri. Des de l’Associació Hàbitats es faciliten els materials i es prepara l’equip de voluntariat amb una formació prèvia.

“Es duu a terme dues vegades a l’any, cada edició es fa per la primavera i la tardor”, explica Marina Codina. Els períodes establerts són del 15 d’abril al 31 de maig, i del 15 de setembre al 31 d’octubre. Segons detallen des de l’associació, són moments de l’any on hi ha una major activitat biològica i on es poden trobar fàcilment els organismes que cal analitzar. Tots els equips de voluntàries actuen simultàniament, fet que permet, dins del camp del disseny experimental, comparar uns paràmetres òptims.

Una campanya que actua a l’àmbit català

‘Projecte Rius’ actua a tota Catalunya i la major part de punts que tenen en seguiment es concentren a les conques més properes a nuclis de població, del Besòs, el Llobregat i el Ter. “Tenim menys representades les zones de capçalera, de muntanya. Però, a escala professional i de recerca, l’administració sí que fa seguiment d’aquests espais naturals”, explica Codina.

Amb aquest primer període del 2022 tancat, l’Associació Hàbitats ha registrat cent setanta-quatre inspeccions i creuen que arribaran a les dues-centes. Asseguren que les persones tornen a implicar-se, i que es respira un ambient d’il·lusió i participació que agafa força amb valors prepandèmics. Per a formar-ne part, només cal fer un truc al 93 421 32 16. A la pàgina web, compten amb tota la informació per a participar, a més d'un dossier de voluntariat.

L’estat dels rius de Catalunya

“Treballem en xarxa, per exemple, amb l’Agència Catalana de l’Aigua, perquè no és fàcil determinar amb les nostres dades l’evolució de l’estat dels rius”, expressa Marina Codina. Afirmen que, en els últims trenta-cinc o quaranta anys, hi ha hagut una evolució positiva molt clara dels rius del territori.

Asseguren que, de les conques del Llobregat, el Besòs i el Ter, fa unes dècades, les expectatives de millora eren escasses. Actualment, però, els trams mitjans, una mica allunyats de les àrees metropolitanes, viuen unes condicions òptimes. A més, ja estan treballant a millorar les limitacions de les parts més properes als nuclis urbans.

Quant a la participació, el ‘Projecte Rius’ va comptar amb un total de tres-centes setanta-set inspeccions de dos-cents quinze grups, amb la incorporació de vint-i-cinc de nous. Pel que fa a les dades ambientals, les conques molt poblades generaven resultats de baixa qualitat, en termes d’hidromorfologia, biologia i bosc de ribera.

“Això és perquè tenim sobredimensionada la part més urbana. Tenim força qualitat de les masses d’aigua, però, quan ens apropem a parts baixes, trobem resultats més dolents”, afirma la coordinadora del projecte. Els efectes de les ciutats, els pobles i les vies de comunicació són la invasió dels espais de ribera i la disminució de la qualitat de l’aigua a causa de la contaminació i de la reducció del cabal.