Albert Bosch: "Quan t'acostumes a recollir residus mentre corres, esdevé una pràctica molt natural"

L'Ultra Clean Marathon, la cursa sostenible i solidària amb la natura, s'ha convertit ja en un clàssic, i s'ha consolidat tant en el calendari de curses com en l'agenda d'activitats ambientals a Catalunya. Enguany, aquesta activitat esportiva, organitzada per la Xarxa per la Conservació de la Natura (XCN), l'Agència de Residus i l'Ajuntament de Barcelona, se celebrarà l'11 de juny, amb un recorregut que anirà des de Terrassa fins al Parc de la Barceloneta, a Barcelona.

Aquest gran repte esportiu i ambiental pretén activar la consciència ambiental entre les persones esportistes, i apel·lar a la seva capacitat d'acció per la natura. Així, mentre corren, les persones participants recullen residus abandonats als espais naturals, una pràctica anomenada plogging. Així mateix, en els punts d'avituallament es divulguen els problemes ambientals i l'import de les inscripcions es dastina a projectes de conservació de la natura i defensa del medi ambient.

L'esportista i emprenedor Albert Bosch, conegut per dur a terme el projecte '7 cims', amb el qual va pujar el cim més alt de cada continent, així com per les expedicions polars i les diverses participacions en el ral·li Dakar, és cofundador, ambaixador i participant de l'Ultra Clean Marathon. Bosch ha participat des de la primera edició en una iniciativa que en els seus orígens era més un repte que una cursa. Parlem amb ell sobre la seva experiència amb l'Ultra Clean Marathon, l'activitat de plogging i la importància de tenir cura del medi ambient.

Com comença la idea de l'Ultra Clean Marathon i quina és la teva relació amb el medi ambient?

Col·laboro des de fa molt temps com a voluntari amb la Xarxa per la Conservació de la Natura. Fa uns anys se'ns va acudir fer alguna iniciativa que unís l'esport amb la conservació de la natura. Al final, els esportistes que fan esport a la natura són els principals usuaris i haurien de ser els seus principals ambaixadors i defensors. Ens vam inspirar en un grup d'italians que corrien i recollien residus. Encara no es deia plogging en aquell moment.

Al principi vam voler que fos una cursa, però ens va semblar massa ambiciós tenint en compte l'ampli panorama de curses existent a Catalunya. Així que vam crear un repte, i el 2018 vaig córrer, juntament amb la Nicole Ribera, set maratons, recollint residus, durant set dies seguits. Al segon any, vam fer el mateix, però amb alguna variació. Així que vam fer una volta a Catalunya durant una setmana en diversos mitjans: vam estar corrent tres dies, dos en bici i dos més en caiac.

I a la tercera edició neix el format actual.

Vèiem que el projecte estava prou consolidat com a marca, i tenia molta visibilitat. Així que vam convertir la iniciativa en una cursa solidària amb la natura, seguint el model de la Trailwalker, la cursa solidària amb l'ONG Intermón Oxfam, o l'Oncotrail, que és solidària amb Fundació Oncolliga Girona.

És important destacar que és l'única cursa que està organitzada des de les entitats ambientals, les que cuiden el territori. I no hi ha cap altre interès que el fet de defensar el territori i donar visibilitat a les entitats ambientals, que són les veritables heroïnes.

L'esport i la cura del medi ambient formen part important de la teva figura.

He fet activitats d'aventura extrema en molts àmbits, moltes expedicions polars, ultramaratons d'aventura per diferents llocs del món. Abans d'això, vaig córrer molts anys el ral·li Dakar, però en aquest cas vaig viure una evolució, ja que va haver-hi un moment que, amb els valors d'avui en dia, veia que això ja no tenia sentit. Una persona compromesa amb el medi ambient no podia córrer el Dakar i el vaig deixar. A la vida, comprometre's amb alguna cosa, en aquest cas la sostenibilitat, no només tracta d'afegir coses, sinó també de renunciar-ne.

"Comprometre's amb alguna cosa, com la sostenibilitat, no només tracta d'afegir coses, sinó també de renunciar-ne".

Des de llavors, el meu propòsit, missió o, fins i tot, obsessió, és utilitzar l'aventura i l'esport per divulgar i exemplificar actituds de respecte i conservació de la natura. I alhora promoure aquesta pràctica arreu. L'Ultra Clean Marathon és l'exemple més clar.

L'Ultra Clean Marathon és una cursa en la qual es recull residus a la natura, una pràctica que es diu plogging. Com és això de córrer recollint residus?

Quan t'hi acostumes és una pràctica molt natural. Minva una mica la part purament competitiva, perquè has d'observar, aturar-te i recollir. Però és una pràctica que es pot fer en competició, com en l'Ultra Clean Marathon, així com durant l'entrenament o una sortida lúdica. Una cosa molt satisfactòria és que t'adones que estàs fent una activitat que t'apassiona a la natura i alhora estàs deixant un impacte positiu. Amb el teu pas per la natura deixes l'espai més net del que estava. És com un servei que li fas.

Així que, més enllà de l'Ultra Clean Marathon, en el teu dia a dia reculls residus quan surts a córrer a la natura.

Sí. En cada sortida que faig em proposo, com a mínim, recollir tres coses. En tot cas, s'ha de diferenciar el plogging, o correcollir (el mot en català), de sortir a córrer o fer una travessa. En el primer cas, les accions centrals són córrer i recollir residus abandonats a la natura. Per exemple, en l'Ultra Clean Marathon, els residus recollits es tenen en compte per fer la classificació. En l'altre cas, no estàs preparat per anar recollint molts residus, ja que necessites un temps, una distància, no portes una bossa o motxilla adequada.

De vegades, segons on estiguis, no faries ni 300 metres corrent, ja que et passaries el temps recollint-ho tot. I en aquest cas es convertiria en una activitat de neteja. En el cas del plogging o les sortides per entrenar, és important que facis la teva activitat, que la gaudeixis, però que et comprometis a recollir alguna cosa. Per això jo sempre porto una bossa, que per cert reutilitzo, ja que la mateixa bossa al final podria ser un residu.

"Quan et fas recollidor, deixes de ser radicalment embrutador".

Què t'aporta fer plogging?

Quan et fas recollidor, deixes de ser radicalment embrutador. I quan ho comences a fer, encara que recullis dos o tres residus, ja agafes el costum, així que és una pràctica que vas integrant. A més, si veus o toques un residu, no et surt deixar-lo allà, així que ja la reculls. Tot això també arriba a les persones que t'acompanyen, ja que si surts a córrer amb gent diferent, o s'afegeix gent al teu grup, d'alguna manera estàs fent de divulgador en cada sortida. És una ona expansiva, i al final tothom s'acostuma a anar recollint algun residu.

L'Ultra Clean Marathon no deixa de ser una activitat esportiva. Aturar-te a recollir un residu talla la velocitat o el ritme?

En el cas de l'Ultra Clean Marathon no, ja que és una modalitat incorporada a la cursa. Si estàs en altres competicions, sí que és complicat aturar-se. I quan surts en el teu dia a dia, tampoc t'has d'obsessionar amb el temps. Crec que hem d'aprendre més a observar, respectar i a cuidar la natura que ens acull. Jo diria que és un repte més. Si no tens el cronòmetre a la mà, perquè no necessites fer un temps concret, aturar-te no et fa perdre temps.

Normalment, el que fem nosaltres és córrer i anar recollint el que es troba a la vista, al camí. Si has d'anar buscant darrere les roques o els matolls, ja no estàs corrent, desvirtues l'activitat esportiva.

Quins són els residus que més es troben?

Bàsicament, llaunes i ampolles de plàstic. Sobretot si estàs en zones properes a carreteres o zones de pícnic. En teoria els llocs de pícnic són espais on passar una bona estona en família, on gaudir de la natura, un moment en el que sembla impossible embrutar-lo. Però no és així, són llocs que estan molt bruts. També hi ha bosses de plàstic, llaunes d'oli o, fins i tot, neumàtics.

Malauradament, de vegades també trobem embolcalls de barretes energètiques o gel, quelcom terrible, perquè és de gent que fa esport, persones que, per l'activitat que fan, haurien de tenir una mentalitat especial al voltant de la natura.

Participant en la cursa, a més de cuidar la natura, aportes beneficis a les entitats ambientals.

Hi ha tres objectius principals: per un costat, divulgar i aplicar conductes respectuoses amb el medi ambient; després, deixar un impacte positiu, que amb el nostre pas deixem l'espai més net del que estava; i finalment, molt important, és ser solidaris amb la natura. Cada equip es compromet a fer una donació directa  per a una causa ambiental, la que vulgui triar i que estigui homologada per l'XCN. El mínim són 600 euros. Així es recolza una entitat que lidera una causa ambiental. Al final, són les que cuiden la natura dia rere dia.

Cal destacar que el 100% d'aquesta donació va directament a la causa ambiental de l'entitat escollida. Algunes altres curses solidàries destinen una part de la donació als costos d'organització, però a l'Ultra Clean Marathon no és així. Insisteixo en que la donació integra és per a la causa ambiental. I això és molt important.

La cursa és solidària i sostenible a tots nivells. Fins i tot es demana a les persones participants que es comprometin a tenir una correcta conducta ambiental durant la cursa.

S'apliquen els màxims estàndards de cursa sostenible amb el medi ambient. Per això, evidentment, no pot transcórrer per zones que estiguin protegides. A més, no acceptem espònsors que donin regals perquè si, no ens interessa una bossa de regals que genera residus, al contrari del que fan altres curses. Si es regala alguna cosa, que sigui durable i reciclada. Tampoc s'utilitzen cintes, fletxes, ni cap altre element d'un sol ús: es fa tot amb GPS, el que és un al·licient més, ja que la gent s'ha de fixar més en el territori per seguir el camí.

Què li diries a algú que li agrada l'esport i la natura i encara no ha participat a l'Ultra Clean Marathon?

Li diria que és una cosa que ha de provar. Que un dia a l'any, si li agrada córrer o practicar esport al medi natural, estaria bé viure aquesta experiència. El que passa és que moltes vegades els esportistes estan molt centrats en la competició, que està molt bé, els diverteix molt, però està molt relacionat amb l'ego. Així que estaria genial que un dia correguessin no només córrer per un mateix, sinó per beneficiar la natura.

Hem de dir que la cursa està funcionant molt bé entre gent transversal o compromesa amb la natura, que no pas amb esportistes purs. Encara no entenc que això ha d'arribar. Serà una experiència que no el deixarà indiferent, que el farà millor com a corredor i com a persona, i que farà un gran servei a l'espai que sempre l'acull. La natura no només és un lloc per passar-ho bé i utilitzar, és un lloc que hem de preservar i cuidar.