Irene Costa: “Les persones voluntàries necessiten acompanyament i una comunicació fluida”

Irene Costa treballa a l’àrea de voluntariat de l’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (AFANOC), una organització que va néixer l’any 1987 gràcies a l’empenta d’un grup de pares i mares que al seu dia van tenir un fill/a diagnosticat de càncer.

En què es basa la vostra labor com associació?

Des de l’AFANOC acompanyem a les famílies durant tot el procés de la malaltia, donant una atenció psicosocial integral, durant els períodes de tractament als principals hospitals de referència ubicats a Barcelona (Hospital Infantil de la Vall d’Hebron i Hospital Sant Joan de Déu), durant la seva estada a La Casa dels Xuklis i també quan retornen a casa seva, apostant pel suport al territori amb seus a Barcelona, Tarragona i Lleida.

També oferim suport i acompanyament en els processos de dol quan es considera oportú, sigui de forma individual o en grup. El càncer és una malaltia greu i de llarga durada que suposa un fort impacte emocional, cognitiu i social tant a l’infant o adolescent que està malalt com a la seva família. 

Compteu amb persones voluntàries? En quins projectes?

A l’AFANOC tenim el privilegi de tindre un equip de voluntariat format, compromès, respectuós i heterogeni conformat per unes quatre-centes persones que desenvolupen la seva tasca complementàriament a la de l’equip professional.

A l’AFANOC existeixen els següents tipus de voluntariat: Junta directiva de l’AFANOC, voluntariat hospitalari, voluntariat a La Casa dels Xuklis, voluntariat domiciliari, voluntariat de reflexologia i massatges, voluntariat amb el grup de joves, voluntariat en tasques administratives i voluntariat en actes i campanyes.

Considereu important el voluntariat?

Per a nosaltres, el voluntariat és un suport molt important en la consecució dels nostres objectius i suposa un valor afegit determinant en la qualitat i efectivitat de molts programes.  Sobretot en els d’atenció directa, el voluntariat ens permet donar resposta a les diferents necessitats que tenen les famílies i així, poder aportar benestar, en la mesura del possible.

Com gestioneu aquest voluntariat?

Actualment, l’entitat compta amb un equip de quatre professionals que coordinen l’àrea de voluntariat i gestionen els diferents equips de persones voluntàries. La seva funció implica formar-les i proporcionar-les un seguiment periòdic, assessorant-les en l’àmbit pràctic així com orientant-les i acompanyar-les al desenvolupament de la tasca tan delicada que realitzen. 

A l’AFANOC Barcelona hi ha dues coordinadores: una d’elles gestiona l’equip de voluntariat hospitalari, el d’actes i campanyes i l’administratiu i l’altra gestiona el voluntariat a La Casa dels Xuklis i el voluntariat domiciliari. Les seus territorials de l’AFANOC a Lleida i Tarragona compten amb una coordinadora a cada seu que s’ocupa de coordinar els diversos tipus de voluntariat a territori.

Quines tasques concretes fan els vostres voluntaris/es?

Les persones voluntàries que formen part de l’entitat fan tasques molt diverses, però podríem dir que hi ha dos grans grups: algunes d’elles fan un acompanyament directe (setmanal) als infants i adolescents oferint espais de joc i distracció o simplement companyia, tant durant els períodes d’ingrés hospitalari, com durant l’estada a casa seva o a La Casa dels Xuklis, però que encara no poden reprendre les activitats que formaven part del seu dia a dia abans d’estar malalts.

L’altre grup ens ajuden de manera puntual en accions de sensibilització i difusió per donar a conèixer la tasca de l’entitat, vendre el nostre producte solidari i promoure els actes i campanyes que realitzem, com el 'Posa’t la Gorra!'

Les persones que vulguin ser voluntàries a AFANOC, quins processos han de seguir?

El primer que han de realitzar és un taller d’iniciació al voluntariat de l’AFANOC, sent conscients de la complexitat de la tasca voluntària, és requisit indispensable realitzar aquesta formació inicial, la qual també ajuda a la persona interessada a conèixer la filosofia de l’entitat i quin serà el seu rol com a persona voluntària i quines seran les pautes d’actuació més adequades per desenvolupar la seva tasca de manera satisfactòria.

El segon pas, és una entrevista amb la coordinadora referent. Aquesta trobada més personal és important, ja que ens ajuda a conèixer les motivacions per realitzar el nostre voluntariat, així com, les seves habilitats, formació, competències i experiència professional i vital, aclarir els seus dubtes respecte a l’entitat i el programa de voluntariat, ajustar les seves expectatives a la realitat del voluntariat que proposem i valorar conjuntament la idoneïtat de la seva incorporació a l’equip.

I quines competències busqueu en aquestes persones voluntàries?

AFANOC té un perfil de persones voluntàries molt ampli, ja que creiem que l’heterogeneïtat és enriquidora. Des de l’entitat intentem conèixer bé les habilitats de cada persona de manera que pugui aplicar-les al seu voluntariat i pugui estar motivada en la seva tasca. Ens interessa tenir una àmplia borsa de persones heterogènies per tal de donar una resposta tan adequada com sigui possible a les necessitats que ens planteja cada espai, cada família, cada demanda...

AFANOC compta amb un procés de selecció del voluntariat, en el qual no es tenen en compte criteris que siguin discriminatoris amb cap mena de raça, gènere, creences, etc.  Si no que ens centrem en qüestions que tenen a veure amb l’interès i motivació que porta a la persona a voler fer voluntariat amb aquest col·lectiu, així com el moment vital en el qual es troba i quines són les seves habilitats i competències per estar amb infants i adolescents.

Quines necessitats concretes penseu que tenen les vostres persones voluntàries?

Penso que les persones de l’equip de voluntariat els agrada sentir que formen part de l’entitat i que se les té en compte.

Crec que necessiten sentir-se acompanyades per les coordinadores a la seva tasca voluntària. A la vegada que rebre formació i mantenir una comunicació fluida per poder traslladar els seus dubtes, inquietuds i malestars que puguin sorgir durant la seva intervenció. A vegades, necessiten rebre eines, recursos i estratègies per augmentar la seva confiança i motivació.