Laura Martín: “La mediació comunicativa necessita el seu lloc per poder contribuir amb la inclusió”
Comparteix
Les persones mediadores comunicatives adapten la comunicació a la persona usuària. Font: Amecocat. 
La mediació comunicativa facilita eines comunicatives i de participació.
L’Associació per a la promoció dels processos de Mediació Comunicativa a Catalunya (Amecocat) treballa per representar i defensar els interessos dels i les professionals d’aquest sector.
Laura Martín és la presidenta i Eva Calvo, la vicepresidenta de l’Amecocat, una entitat que fa més de cinc anys que promociona i defensa el dret a la mediació comunicativa i la figura professional del mediador i mediadora comunicativa.
En què consisteix la mediació comunicativa?
Eva Calvo: El mediador comunicatiu s'adapta a les necessitats comunicatives específiques de cada persona, mitjançant la llengua de signes i/o sistemes de comunicació augmentatius i alternatius de la llengua oral. Treballen amb el col·lectiu de persones sordes o sordcegues amb un nivell de funcionament mitjà o baix, en termes comunicatius.
Així mateix, també treballen amb altres persones que tenen dificultats de comunicació, llenguatge o parla, tals com persones amb discapacitat intel·lectual, esclerosis múltiple, paràlisis cerebrals, síndrome de Rett o trastorn específic del llenguatge, entre d'altres.
A quins perfils dona suport la mediació comunicativa?
Laura Martín: Donem suport i acompanyament a les persones sordes, sordcegues i altres persones amb dificultats de comunicació, llenguatge i parla en diferents situacions de la seva vida quotidiana, com l’educació, visites mèdiques, estades hospitalàries, gestions bancàries i administratives, formació laboral, reunió amb advocats, entre d'altres.
Així mateix, també fem tasques de sensibilització amb el mateix entorn i amb la societat, tasca essencial per treballar la inclusió i donar valor a la diversitat.
Com us prepareu per poder atendre perfils tan diferents?
L.M.: La nostra atenció s’adapta molt a cada persona usuària. Abans de tot, realitzem una petita anàlisi per entendre quines necessitats té i a partir d’aquí definim els recursos que necessitarem. No és el mateix una persona que ha de començar de zero a una persona que ja té una base, sempre intentem anar a l’estandardització perquè aquestes persones puguin socialitzar.
De quina manera s’interactua amb l’entorn de la persona que necessita la mediació comunicativa?
L.M.: Podríem diferenciar entre dos tipus de famílies: per una banda, les famílies que tenen molt clar quines necessitats té el seu familiar i això facilita molt la nostra feina, i per l’altra, les que consideren que no necessiten la mediació comunicativa, perquè pensen que els seus familiars tenen problemes de comportament o de gestió de la ira, justament, el que necessiten és això, que els ensenyin a comunicar-se i a entendre a la resta del món.
Com treballeu amb les escoles?
L.M.: La nostra professió es veu ocupada per altres perfils. Per aquest motiu, treballar a les escoles és molt complicat, ja que s’han d’obrir altres ocupacions per realitzar les tasques d’un mediador comunicatiu. Quan ens pregunten on poden demanar el nostre servei social no tenim resposta, perquè, tot i que és una formació professional oficial, no existeix l’opció de tenir un mediador comunicatiu com a tal a escoles o instituts.
El perfil de la mediació comunicativa a una escola s’encarregaria d’adaptar tot el material curricular.
És a dir, fer un treball previ amb un equip multidisciplinari. A una escola, la mediació comunicativa treballaria amb persones amb dificultats de comunicació, llenguatge o parla, per exemple, un infant sord nouvingut al territori, i quelcom pot comportar dificultats inicials d'aprenentatge.
Quins són els principals problemes en l’ocupació de la mediació comunicativa?
L.M.: Com parlàvem, falta un gran reconeixement d'aquesta professió. Ens trobem amb moltes organitzacions que ofereixen aquesta posició com un voluntariat, hi ha molt poca oferta per aquests perfils i la gran majoria és precària, tot això causa que les persones que vulguin ser professionals de la mediació comunicativa ho tinguin molt més difícil. O s'ofereixen contractes com assistent quan la feina que estan fent és de mediador comunicatiu.
El conjunt dels professionals de la mediació comunicativa necessiten el seu lloc per poder contribuir amb la inclusió. Des d’Amecocat lluitem i treballem perquè es doni el lloc corresponent a aquests professionals.
Per què heu decidit aquesta professió?
L.M.: Jo crec com tot i la situació actual, aquesta formació té sortides laborals i és un perfil essencial per a la inclusió. A mi em fa molt feliç poder veure l’evolució de les persones en tots els àmbits de la seva vida, no només traduint missatges sinó contribuir en la seva autonomia.
E.C.: A mi em semblava molt maco poder estar en la intervenció directa amb les persones que ho necessiten.
Afegeix un nou comentari