Els pobles indígenes alcen la veu per denunciar com les hidroelèctriques maten el riu que els dona vida
Comparteix
Cada cop arriba menys aigua del riu Cahabón al poble Q’eqchi’, un bé natural que ha utilitzat durant molt temps per a la seva subsistència. 
Bernardo Caal Xol, activista empresonat injustament per denunciar l'impacte de les hidroelèctriques al riu Cahabón. 
Algunes de les persones membres del poble Q'eqchi'.
La campanya d'alterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes, 'La veu de l'aigua', tracta de visibilitzar l'activitat extractivista que les empreses, una d'elles espanyola, que deixa sense aigua el riu Cahabón a Guatemala.
El riu Cahabón, situat al departament d'Alta Verapaz, a Guatemala, és considerat per les comunitats indígenes maies Q'eqchi' com un riu sagrat. Al llarg d'un curs de gairebé dos-cents quilòmetres de llargada, viuen comunitats que han utilitzat durant generacions les seves aigües pel consum humà i pel desenvolupament de l'agricultura, entre altres usos. La subsistència d'unes 30.000 persones que viuen a prop de la llera del riu depèn, per tant, d'aquesta aigua, un bé natural necessari que comença a escassejar.
Així, la salut d'aquest espai fluvial no és bona. La causa és l'impacte que generen les set centrals hidroelèctriques que durant els darrers anys s'han instal·lat en el curs del riu Cahabón per aprofitar la seva força. Concretament, ha estat La canalització del riu per a la construcció d’aquest complex hidroelèctric, i que ha provocat que les poblacions que necessiten aquest recurs es quedin sense aigua. El mateix riu que els aporta vida, està morint.
La manca d'aigua provoca que moltes poblacions s'hagin de desplaçar. Així mateix, la situació també genera canvis sobre la biodiversitat que acull el riu Cahabón. Les veus denunciants asseguren que les empreses que impulsen aquestes centrals hidroelèctriques estan provocant un ecocidi, ja que, entre altres aspectes, el desviament del curs del riu afecta greument els éssers vius d'aquest espai fluvial.
Fa anys que des del poble Q'eqchi' denuncien la situació, sobretot de la mà de l'activista Bernardo Caal Xol, qui ha estat empresonat i criminalitzat per alçar la veu contra les hidroelèctriques que deixen sense aigua les comunitats indígenes. Diverses entitats, com alterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes, també han fet d'altaveu de la seva reivindicació. Ara, emmarcada en el Dia Mundial de l'Aigua, l'entitat posa en marxa la campanya 'La veu de l'aigua' com a resposta a aquesta injustícia.
'La Veu de l'Aigua' és una campanya que té un doble objectiu: el de denunciar l'impacte de les hidroelèctriques en el riu Cahabón, l'ecocidi que està produint i l'afectació en la vida del poble Q'eqchi', així com donar a conèixer a casa nostra les pràctiques d'empreses de l'Estat espanyol a llatinoamèrica. I és que Renace, una de les hidroelèctriques instal·lades al riu Cahabón, té capital del Grup ACS, propietat de l'empresari i president del Reial Madrid, Florentino Pérez.
"Les hidroelèctriques s'estan quedant amb l'aigua"
Ferran Ventura, coordinador general d'alterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes, explica que l'impacte de les set centrals hidroelèctriques al riu Cahabón és enorme. "Les hidroelèctriques s'han apoderat d'un percentatge molt gran de l'aigua del riu Cahabón, el que continua provocant la pèrdua de cabal al riu", denuncia Ventura. "Les poblacions que fan ús d'aquest bé natural estan patint greus problemes pel que fa a l'agricultura i pel mateix ús de l'aigua. Que hi hagi menys aigua afecta a tot", sentencia.
El coordinador general de l'entitat lamenta que actualment l'activitat de les hidroelèctriques continua malgrat la seva mala praxi en la construcció dels projectes. I és que les empreses van ser denunciades per no haver complert amb el dret reconegut dels pobles indígenes a ser consultats sobre concessions dels seus territoris i els seus recursos. Aquesta consulta, que havia de ser prèvia a les obres, no es va dur a terme.
La Cort Suprema de Justícia de Guatemala va ordenar, l'any 2019, la realització d'aquesta consulta, però avui dia encara no s'ha celebrat. "No hi ha hagut voluntat de l'estat per fer-la seguint les tradicions dels pobles indígenes", explica Ventura. "Estem intentant que es tiri endavant a través d'un recurs que estem presentant al Tribunal Penal Interamericà", manifesta, i afegeix que sí que es va celebrar una consulta entre les poblacions afectades, no oficial, on es va resoldre que no volien les empreses al riu Cahabón.
Empresonament i criminalització d'activistes
Tenint en compte la seva població, Guatemala és un dels tres països del món amb més crims contra líders mediambientals, juntament amb Colòmbia i Hondures. Activistes que, així mateix, pateixen una forta persecució, se'ls empresona i criminalitza. En aquesta conjuntura, el cas més paradigmàtic ha estat el de Bernardo Caal Xol, activista mediambiental condemnat a set anys i quatre mesos de presó, dels quals va complir entre quatre i cinc anys, pels suposats delictes de robatori i detenció il·legal amb circumstàncies agreujants.
"Bernardo va ser empresonat per una denúncia totalment falsa per part de les empreses hidroelèctriques", denuncia Ventura. "Aquestes corporacions arriben a Guatemala i compten amb el vistiplau del govern, així com el seu suport, per fer, per exemple, grans presses que deixen sense aigua els pobles de la zona", afirma des d'alterNativa, unes accions, considera, amagades darrere del desenvolupament i la rentada d'imatge verda. "A les comunitats ni tan sols els arriba l'electricitat que es genera a les centrals", assegura.
Afegeix un nou comentari