Àmbit de la notícia
Ambiental

En defensa del dret humà a l’aigua: la missió de les entitats a la Conferència de l’ONU sobre l’Aigua 2023

Entitat redactora
LaviniaNext
Autor/a
Dani Sorolla
  • La Conferència de Nacions Unides sobre l'Aigua 2023 se celebra del 22 al 24 de març a Nova York.
    La Conferència de Nacions Unides sobre l'Aigua 2023 se celebra del 22 al 24 de març a Nova York. Font: Unsplash (Llicència CC).
  • Han hagut de passar quaranta-sis anys perquè Nacions Unides organitzi la segona conferència sobre l’aigua.
    Han hagut de passar quaranta-sis anys perquè Nacions Unides organitzi la segona conferència sobre l’aigua. Font: Unsplash (Llicència CC).
  • Els moviments globals de l’aigua alerten dels interessos en joc a la cita.
    Els moviments globals de l’aigua alerten dels interessos en joc a la cita. Font: Nacions Unides.

Entitats com Enginyeria Sense Fronteres i el Moviment Europeu de l’Aigua estaran presents a la cita per deixar clar que l’aigua no pot ser objecte de mercantilització, comercialització i financerització.

 

Han hagut de passar quaranta-sis anys perquè Nacions Unides organitzi la segona conferència sobre l’aigua. L’esperada trobada se celebrarà del 22 al 24 de març d’aquest any 2023 a la seu de l’organització a Nova York, i pren el relleu de la primera, que va acollir la ciutat argentina de Mar del Plata el 1977.

Els Països Baixos i la República del Tadjikistan seran els amfitrions d’una cita que pretén cridar l’atenció de governs i de la comunitat internacional per donar un impuls global i avançar en la resolució dels desafiaments que envolten l’aigua, que són molts i inajornables.

Només cal donar un cop d’ull als fets i les dades per prendre consciència de la necessitat urgent de donar resposta als reptes que tenim al davant. A tall d’exemple, més de 2.200 milions de persones no tenen accés a serveis d’aigua potable gestionats de manera segura; gairebé 300.000 infants menors de cinc anys moren cada any a causa de malalties diarreiques causades per les males condicions sanitàries o l’aigua no potable; prop del 90% de totes les catàstrofes naturals recents estan directament relacionades amb l’aigua; i més del 80% de les aigües residuals retornen a l’ecosistema sense ser tractades ni reutilitzades. 

En aquest context, és evident que cal actuar ja i que les solucions per abordar aquesta crisi global de l’aigua i del sanejament no poden esperar més. L’aigua és un bé comú, limitat i fonamental per a tots els aspectes de la vida, alhora que un factor decisiu per als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), la salut i la prosperitat de les persones i del planeta. Per això és important que allò que es plantegi en la conferència no acabi en foc d’encenalls, com ha passat amb altres grans cimeres climàtiques, entre altres.

“La Conferència de les Nacions Unides sobre l’Aigua 2023 ha de donar lloc a una agenda d’acció audaç per a l’aigua, que atorgui a aquest element vital del nostre planeta el compromís que es mereix”, ha assenyalat António Guterres, secretari general de l’ONU. La trobada inclourà sis sessions plenàries i cinc diàlegs interactius, així com esdeveniments paral·lels organitzats per les participants.

Compromisos concrets amb l’agenda d’acció sobre l’aigua

Entitats com Enginyeria Sense Fronteres, Aigua és vida o el Moviment Europeu de l’Aigua, entre altres, prendran part o estan seguint molt de prop la cita. “La conferència busca avaluar la implementació dels objectius del decenni internacional per l’acció del desenvolupament sostenible de l’aigua, que és un pla programàtic de Nacions Unides que es va fer el 2018 i s’allargarà fins al 2028, i que té el propòsit de complir amb el sisè ODS, sobre aigua i sanejament”, explica el Dante Maschio, membre d’ESF i el Moviment Europeu de l’Aigua.  

La cita, manifesten des de Nacions Unides, s’organitza d’acord amb tres principis fonamentals. Per una banda, la inclusió, per no deixar ningú enrere i garantir un enfocament participatiu i col·laboratiu; la crida a l’acció, per conduir a resultats concrets; i la intersectorialitat, amb la idea de mobilitzar tots els sectors per millorar la manera en què gestionen i utilitzen els recursos hídrics.

Tanmateix, el Dante Maschio assenyala que, com totes les conferències de Nacions Unides, principalment estan pensades per als Estats, que són els titulars d’obligacions i qui té més veu en aquestes trobades, tot i que ja fa temps que l’ONU s’obre a la participació d’altres agents com empreses privades i ONG, entre altres. “Ara bé, tenim constància que agents com els operadors públics no es podien registrar per accedir-hi, o han tingut moltes dificultats per fer-ho”, detalla.

Els grans temes que Nacions Unides proposa tractar en els diferents diàlegs interactius que es plantegen són l’aigua per a la salut; l’aigua per al desenvolupament; l’aigua per al clima, la resiliència i el medi ambient; l’aigua per a la cooperació i la dècada de l’acció de l’aigua. Amb tot, no es preveu que cap document final negociat que surti de la conferència, però l’agenda d’acció sí que ha de convertir l’impuls polític creat per la cita en accions tangibles i ambicioses per encaminar els progressos que cal fer realitat.

“Nacions Unides, i aquesta agenda d’acció, el que cerquen principalment són compromisos de tots els agents implicats, siguin governs, empreses o entitats, és a dir, aquesta conferència no és com la Conferència de les Parts (COP), on es negocien uns tractats i s’arriba a generar una declaració, sinó que aquí es busca arrencar uns compromisos per complir amb el sisè ODS i aquesta agenda”, apunta Maschio.

Els moviments globals de l’aigua alerten dels interessos en joc 

Els moviments per la justícia hídrica estan seguint molt de prop a la cita i són conscients que hi ha molts interessos, i de molts tipus, en joc. “Parlem d’interessos privats, públics, econòmics, comunitaris, de la societat civil… per tant, el nostre objectiu és que a la conferència l’aigua es tracti i s’entengui com un dret humà i un bé comú; i no caure en els mateixos paranys de sempre, és a dir, la mercantilització, comercialització i financerització de l’aigua, això ens preocupa i ho volem fiscalitzar”, diu Maschio. Bàsicament, expressen, es tracta d’evitar que sigui un fòrum que acabi cooptat per interessos privats i corporatius

De cara a la conferència, els moviments globals de l’aigua han elaborat un manifest per a la justícia de l’aigua que presentaran el dia 21 a Nova York i que articula nou demandes per les polítiques de l’aigua a escala global. A més, entitats com ESF i el Moviment Europeu de l’Aigua organitzaran tres esdeveniments paral·lels a la conferència sobre els riscos de la privatització de l’aigua i el sanejament, sobre governances democràtiques i comunitàries al voltant de l’aigua i sobre acords públics i comunitaris. 

A banda, la idea també és teixir xarxa, conèixer altres moviments de la societat civil que treballen per la defensa de l’aigua i reforçar una agenda pròpia.

Una de les seves reivindicacions centrals serà reclamar que es valori la gestió pública i comunitària de l’aigua, en contraposició a la gestió privada. “La gestió comunitària compleix amb molts dels objectius sobre l’aigua que planteja Nacions Unides, però tenim molt clar que no es valora prou, per això volem incidir en el reconeixement d'aquests partenariats públics i comunitaris, posar-los en valor i exigir que es protegeixin”, assegura el membre d’ESF i el Moviment Europeu de l’Aigua.

Visió crítica de l’Agenda de Desenvolupament Sostenible

Des dels moviments globals de defensa de l’aigua s’expressen amb prudència sobre aquestes grans cimeres i agendes ambicioses que projecten grans objectius, perquè ja saben el pa que s’hi dona. Per exemple, de cara al 2030 es vol garantir l’aigua per a tothom, però la realitat és que avui més de 2.300 milions de persones no hi tenen accés, i la xifra gairebé es duplica si parlem de sanejament. 

“És cert que marcar aquests grans objectius permet iniciar accions i establir horitzons, però molt sovint la feina realment decisiva per solucionar les problemàtiques que afecten l’aigua s’ha de fer en els àmbits nacionals, regionals i locals, on hi ha molt marge de millora”, assegura Maschio, qui cita el govern d’Espanya com a exemple de no abordar els problemes amb la celeritat que demanen.

De fet, des d’aquests moviments tenen una visió crítica de l’Agenda de Desenvolupament Sostenible, que, adverteixen, és totalment permeable a la privatització, la mercantilització i la financerització de l’aigua. De fet, afirmen que bona part dels problemes d’accés a l’aigua tenen el seu origen en les polítiques salvatges de privatització que es van dur a terme, sobretot a la dècada dels anys noranta, i que han generat situacions de marginació”.

“Veure que l’Agenda de Desenvolupament Sostenible no és crítica amb això ens sap greu, i creiem que no solucionarà els problemes, sinó que més aviat pot agreujar la dinàmica de privatització, mercantilització i financerització de l’aigua”, diu Maschio, que reclama anar més a l’arrel del problema i abordar el llast que suposa el model econòmic capitalista, depredador amb el medi ambient, que mercantilitza béns comuns i necessitats bàsiques com l’aigua, en aquest cas. 

“Pensem que cal posar el focus en aquests debats de fons, per exemple, en el fet de com podem canviar un model econòmic que aquesta Agenda de Desenvolupament Sostenible està perpetuant, i això no està passant, al contrari”, rebla Maschio.  

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari