Carme Méndez: "La llei de benestar animal evidencia la debilitat política amb lobbies com el de la caça"

El 29 de setembre de 2023 entrarà en vigor la nova llei estatal de benestar animal que, amb molta polèmica, es va aprovar el passat mes de març. Les entitats animalistes consideren que la llei suposa, sense dubte, un pas endavant en el reconeixement dels drets dels animals, així com en l'harmonització de la regulació de protecció animal a tot el territori. Alhora, però, lamenten profundament les moltes mancances, així com els greuges comparatius i les discriminacions que conté.

Una de les més sonades és l'exclusió dels gossos de caça, així com la d'altres animals de treball. "Si una llei de protecció animal ni tan sols ha aconseguit protegir a tots els gossos, en aquest sentit és un fracàs", lamenten algunes entitats. I és que recorden que aquests animals són, precisament, els que més protecció necessiten. "Vivim en un país amb un problema específic de maltractament envers aquests animals", denuncien.

Parlem amb la Carme Méndez, presidenta de l'Associació de Defensa dels Drets dels Animals (ADDA), entitat catalana amb una llarga trajectòria i experiència en la defensa i benestar dels animals. Méndez aporta una mica de llum sobre els punts més febles, així com els aspectes més positius d'una llei que, assegura, "serà de difícil aplicació".

Fa un mes i mig que es va aprovar la llei de benestar animal. De forma general, quina valoració feu des de l'ADDA?

Valorem molt positivament l'aprovació d'una normativa a l'Estat espanyol que afavoreixi i homologui la protecció dels animals. Moltes de les comunitats tenien una legislació molt insuficient i obsoleta i, per tant, hi havia certa desigualtat entre comunitats. Els animals, sobretot els de companyia, es mouen entre comunitats, i no podia ser que en alguns territoris, com ara Catalunya o Madrid, els animals estiguessin protegits, però que en sortir d'aquests llocs, i entrar en altres comunitats, perdessin la protecció. Per tant, calia una equiparació.

El text té un redactat molt complex. I hi ha capítols en els quals es nota que hi ha hagut moltes pressions i que ha intervingut molta gent. Es contradiu en moltes coses, així que no és una llei que realment ompli de satisfacció. Però és un pas important des del punt de vista de la desigualtat que, com he dit, hi havia en diferents comunitats. Feia vint-i-cinc anys que des de l'ADDA demanàvem una llei d'àmbit estatal que unifiqués els criteris de la protecció dels animals a tot el territori. El febrer de 1997 vam elaborar el primer projecte que vam proposar per impulsar la llei.

L'aspecte negatiu, per descomptat, és l'exclusió dels gossos llebrers.

Exactament, la discriminació dels gossos llebrers ha estat molt, molt i molt negativa. Són animals que han quedat estigmatitzats i indefensos: podran ser maltractats, marginats, i abandonats, com abans. Aquest aspecte ha restat en bona part el mèrit d'aquesta llei. Nosaltres, inclús, considerem que és una llei que va contra la llei. No es pot deixar al marge i desprotegir alguns gossos respecte als altres. És un greuge comparatiu enorme.

A això se li ha donat tot un embolcall, perquè també queden exclosos d'aquesta llei altres tipus d'animals, com els de treball. Però veiem clar que això s'ha fet per emmascarar el veritable objectiu, que era el d'excloure uns gossos que, precisament, són els pitjor tractats i els que pateixen més. I amb això no volem dir que tots els caçadors maltractin els seus animals, però sí que un alt percentatge dels abandonaments, maltractaments i morts de gossos, provenen del món de la caça.

"És una llei que va contra la llei: no es pot deixar al marge i desprotegir alguns gossos respecte als altres".

Quina raó hi ha per excloure aquests animals a la llei?

Durant l'elaboració del projecte de llei hem vist molta pressió d'un lobby, com és el de la caça. Però no sabem quins van ser els arguments que va fer convèncer el principal equip de govern, el PSOE. És bastant desconcertant i no s'entén el fet que PSOE i PP, dos partits que mai van en la mateixa línia, es posessin d'acord en aquests tema i votessin conjuntament. S'ha posat en evidència, doncs, la debilitat política amb determinats lobbies, com el de la caça.

Per posar-te un exemple revelador, fa uns anys vam batallar molt perquè a la renovació de la llei de benestar de Castella-la Manxa es volia excloure els gossos de caça. Finalment, vam aconseguir que només quedessin exclosos durant la caça, però integrats en la llei la resta del temps. Amb aquesta excepció, es va aprovar sota el mandat d'Emiliano García-Page, president de Castella-la Manxa. No obstant això, aquest mateix president no es va avenir a replicar aquest detall a la llei estatal i va exigir l'exclusió total d'aquests animals.

Es parla que podria haver-hi una normativa específica que tractés aquest aspecte.

És quasi segur que sortirà una normativa així. Però suposem que aquesta normativa estarà adaptada als interessos dels lobbies, en aquest cas del lobby de la caça.

Un dels aspectes que has destacat és que, amb aquesta llei marc, s'unifiquen els criteris per a tot l'Estat. Hi ha moltes diferències entre les lleis territorials?

Cada comunitat autònoma continua tenint competències per legislar en matèria de protecció dels animals, sobretot de companyia. Però només poden fer-ho per sobre de la llei de l'estat, que és de bases. I això és important perquè hi ha llocs on els animals estan desprotegits. Per exemple, era molt trist i molt injust que un animal, per haver estat abandonat, fos portat a un centre d'acollida, una gossera o una protectora i que, depenent de la comunitat autònoma en la qual es trobés, pogués ser sacrificat. Ara això quedarà prohibit a tot l'Estat.

Quant als drets dels animals, Catalunya sempre ha estat pionera.

L'ADDA, com una de les poques entitats animalistes existents en aquell moment, vam pressionar per impulsar la primera llei del 1988. Es continuaven produint sacrificis de gossos, motiu pel qual vam demanar una de nova. I l'any 2003 es va aprovar una nova llei, en aquest cas amb el condicionament de sacrifici zero, és a dir, que no es podien sacrificar gossos ni gats pel fet de ser abandonats. Aquest tret de seguida es va replicar a altres llocs, com Madrid o Castella-la Manxa. I ara la llei estatal de benestar animal recull el sacrifici zero, un fet que és molt important.

Dit això, ara mateix la llei catalana no està més avançada que l'estatal, perquè en l'elaboració del text hi ha hagut una gran inspiració en les lleis més destacades, entre elles, la catalana. Així que hi ha diversos punts en els quals la nova llei millora la que teníem aquí. Ara estem acabant de veure quins són aquests punts i en què s'haurà d'adaptar Catalunya per complir la llei estatal.

"Catalunya ha estat pionera en la defensa dels drets dels animals, però ara la llei estatal està més avançada".

A banda de l'exclusió dels animals de caça, i altres animals de treball, hi ha més punts negatius?

​Com és una llei amb incongruències i incoherències, hi ha un punt positiu, que és la prohibició de circs amb animals salvatges, però alhora és discriminatòria amb els dofins. Tot i la similitud amb els circs, els delfinaris podran continuar ensinistrant dofins en captivitat. El mateix amb els zoològics, que tampoc s'han tocat. Suposem que també hi ha hagut pressions. És molt negatiu que continuïn existint espais amb animals en captivitat. Els dofins, a més, són animals molt intel·ligents i sensibles, i els delfinaris no són llocs adequats per a ells.

D'altra banda, hi ha àmbits que en aquesta llei no es podien tractar, ja que estan sota el mandat d'altres lleis específiques. Alguns exemples són els animals de producció, els animals per experimentació, el transport d'animals o el sacrifici, pels quals la Unió Europea té competències. S'ha de seguir el que diu la directiva europea, que marca unes bases. A partir d'aquí els països poden millorar-les, cosa que no passa a Espanya. En el cas dels braus, existeix la llei taurina i ja sabíem que en aquesta llei d'animals de companyia no se'n podia fer res.

D'altra banda, a més de l'equiparació entre comunitats i del sacrifici zero, en quins punts s'avança aquesta llei?

El control més rigorós i exhaustiu de la compravenda. Ara mateix, la venda en botigues de certs animals, com ara gossos, gats i fures, queda prohibida. Estem a l'espera de conèixer quins altres animals tampoc es podran vendre, segons aquells que s'incloguin o no al llistat positiu d'animals de companyia. En tot cas, els animals que sí que es puguin vendre no es podran exhibir als aparadors a la vista del públic per no incentivar la venda. D'altra banda, es limitarà la varietat d'espècies d'animals que poden ser objecte de cria, compra i tinença, com ara les espècies silvestres o exòtiques.

També és important la creació d'un registre general d'animals de companyia. Totes les comunitats hauran de facilitar tota la informació al respecte. I, gràcies a l'encreuament de dades, es podran identificar molt millor els animals davant la pèrdua, l'abandonament o maltractament. Un aspecte que queda reflectit molt breument, però que és rellevant, són els protocols que cal desenvolupar en situacions d'emergència, com incendis o altres catàstrofes, on els animals sempre queden desemparats.

Un altre punt positiu que destaquen moltes entitats és el reconeixement i regulació de les colònies felines.

Efectivament, amb aquesta llei les colònies felines de tot l'Estat tindran cert estatus. Els ajuntaments dels municipis, que hauran de localitzar les colònies de gats, tindran la responsabilitat del control i la cura dels gats. Així mateix, compromet als municipis i les comunitats autònomes a col·laborar amb les persones cuidadores de les colònies felines per a la gestió d'aquestes. Aquestes persones, a més, estaran reconegudes i tindran drets i obligacions.

També s'estableix i obliga a les comunitats i ajuntaments a col·laborar i elaborar estadístiques i informes sobre la situació de cadascuna d'elles. Aquestes estadístiques permetran avaluar, per separat i per conjunt, la protecció dels drets dels animals. Així mateix, permetrà avançar en les polítiques públiques de protecció d'animals que s'han de planificar, tal com recull la llei.

"Una llei ha de ser clara, concisa i molt taxativa, que s'entengui perfectament el que es vol i es pretén fer".

En definitiva, és una llei que abasta molts temes.

És una llei molt densa, molt complicada. Veiem que també s'ha quedat a mitges, que es nota que tenia l'ambició de tractar molts temes, i amb un redactat que volia anar avançat, però que després, en els mateixos articles, d'alguna manera, se'n desdiu. També és molt reiterativa. I una llei ha de ser clara, concisa i molt taxativa, que s'entengui perfectament el que es vol i es pretén fer.

És important, doncs, veure de quina manera es desplega.