6 accions més enllà del 28M perquè ningú dormi al carrer a Barcelona

En el marc de la campanya per a les eleccions municipals del 28 de maig, Arrels Fundació va aprofitar per cridar l'atenció i recordar algunes accions en matèria de sensellarisme que, segons l'entitat, els ajuntaments haurien de tirar endavant de manera prioritària per evitar que hi hagi persones sobrevivint al carrer.

Han dibuixat aquestes prioritats pensant sobretot en el cas de Barcelona, però poden ser mesures inspiradores per als altres municipis. Per presentar-les, Arrels ha creat la campanya #NingúSenseDrets i una candidatura molt particular amb el nom de Llista invisible. És una llista formada per persones que acompanya l'entitat i professionals i voluntariat que fan aquest acompanyament.

Com a element d'impacte i d'incidència en el debat del 28M, també s'han retocat els cartells dels partits que poden accedir a l'alcaldia de Barcelona i, per mitjà d'intel·ligència artificial, candidata i candidats s'han convertit en persones que viuen al carrer. Els lemes de la campanya de cartelleria són 'T'imagines que candidats i candidates a l'alcaldia visquessin al carrer?' i també #NingúSenseDrets.

Pel que fa a les idees sobre quines haurien de ser les prioritats municipals en matèria de sensellarisme per a les formacions polítiques que governaran ciutats i pobles, Arrels en destaca sis:

• Un Pis Zero a cada barri

Es proposa l'obertura d'espais petits a cada barri de Barcelona, perquè centenars de persones -els últims recomptes parlen de més d'un miler- deixin de dormir al carrer. "El Pis Zero és un refugi on trobes seguretat, dutxa i roba. Al carrer passes por", va explicar Gustavo, un dels membres de la Llista invisible que ara viu en un pis d'Arrels, però va estar molts mesos al Pis Zero. Ho va explicar en un acte fa uns dies per presentar la candidatura.

"Quan fas vida al carrer i a la nit pots anar al Pis Zero et sap greu deixar als teus amics que no hi poden accedir i dormen al carrer, perquè hi ha molt poques places", hi va afegir Gustavo.

• Atenció per a totes les persones que viuen al carrer

Segons les dades d'Arrels, una de cada deu persones que viu al carrer assegura no haver estat atesa per Serveis Socials ni per cap entitat. Amb la necessitat de demanar cita i de fer tràmits en línia, les persones en situació d'exclusió encara ho tenen més complicat per accedir als serveis públics que els hi corresponen.

• Garantir el padró a tothom

El padró és un pas previ per tenir accés a alguns serveis públics. Tot i que és un dret, les entitats no es cansen de denunciar les moltes traves que encara hi posen alguns ajuntaments.

• Habilitar recursos bàsics a cada districte de la ciutat

"Les persones sense llar han de recórrer molts quilòmetres, han d'anar d'una punta a l'altra de la ciutat, per cobrir les seves necessitats més bàsiques i això acaba generant apatia", va explicar Andrea Fernández, professional de l'equip de carrer d'Arrels, que també forma part de la Llista invisible.

Per això es reclamen dutxes, consignes i menjadors en cada districte de Barcelona.

• Modificar les ordenances de convivència

Les ordenances de convivència de municipis com Barcelona penalitzen el fet de viure al carrer. "Se sancionen actes que la gent fa a casa seva, com dormir, beure o rentar-se. Si no tens casa, ho fas al carrer", va exposar l'Eva, una de les advocades d'Arrels, que també forma part de la candidatura. I va explicar que hi ha persones que acumulen 20.000 euros en multes i algunes que són sancionades cinc cops en un sol dia.

• No criminalitzar les persones que viuen al carrer

"Constantment es criminalitzen situacions de pobresa", va indicar Giorgio, que ara treballa a Arrels, després de viure al carrer, i que encapçala la Llista invisible. L'urbanisme hostil, que consisteix a posar obstacles en un espai on dorm algú perquè no hi pugui tornar, és una de les formes de criminalització. I també una situació que pateixen moltes de les persones sense sostre: que la Guàrdia Urbana i els serveis de neteja els llencen totes les seves pertinences. "Potser no sembla res important -va reflexionar Giorgio-, però per aquella persona allò és tot el que té".