Amnistia Internacional clama per consolidar els avenços conquerits en el reconeixement de drets LGTBI
Comparteix
L’organització alerta del risc que Espanya retrocedeixi en matèria de drets humans de les persones LGTBI amb la vista posada a les eleccions generals del 23 de juliol.
El fantasma de la involució social plana sobre l’Estat espanyol. Les eleccions generals que se celebraran d’aquí a menys d’un mes poden marcar un punt d’inflexió pel que fa al reconeixement i la protecció de drets de col·lectius com el de les persones LGTBI i determinar si Espanya continua aprofundint en una legislació garantista amb els drets humans del col·lectiu, o bé s’apropa a l’Europa que representen països com Hongria, Polònia o Turquia, on es discriminen i persegueixen les persones per la seva orientació sexual o identitat de gènere, entre altres.
En aquest escenari incert, aquest 28 de juny, Dia Internacional de l’Orgull LGTBI, el col·lectiu tornarà a sortir als carrers per clamar en defensa dels seus drets i exigir que no s’impulsi cap mesura política que suposi una regressió en els drets adquirits.
“És imprescindible, siguin quins siguin els partits que governin després dels comicis del 23 de juliol, que es garanteixi que no hi ha cap retrocés en matèria de drets LGTBI”, manifesta a Xarxanet el Carlos Sanguino, responsable de diversitat d’Amnistia Internacional (AI).
Avenços en el reconeixement de drets LGTBI
En els darrers temps, Espanya ha avançat en el reconeixement dels drets humans del col·lectiu LGTBI gràcies a l’impuls d’una legislació garantista, exemplificada en l’anomenada llei trans i altres lleis LGTBI d’àmbit autonòmic. “Considerem que Espanya està en una bona posició en matèria de lleis i polítiques públiques que defensen els drets de les persones LGTBI i creiem que l’Estat ha de continuar al grup capdavanter de l’Europa que protegeix el col·lectiu”, apunta Sanguino.
Ho han fet possible mesures com la llei trans, que ha suposat un avenç històric en aspectes com la garantia de l’accés als serveis de salut, la prohibició de la mutilació intersexual i de les teràpies de conversió, així com el reconeixement legal del gènere per a les persones trans a través de l’autodeterminació, la implementació d’estratègies per a la no discriminació en diversos àmbits i la inclusió de continguts sobre diversitat en el currículum escolar, entre altres.
És cert, però, tal com han manifestat nombroses veus de persones i entitats LGTBI, que aquesta llei no és la volia el col·lectiu, atès que deixa fora algunes qüestions que el moviment havia reivindicat, com el reconeixement de les persones no binàries o les persones trans migrants en situació irregular, per citar només alguns exemples.
“No hi ha dubte que la llei és millorable, com totes les lleis, i podria sumar algunes millores que n’han quedat fora; ara bé, des d’AI pensem que suposa un avenç molt positiu i inclou elements clau per al gaudi dels drets humans de les persones LGTBI”, expressa Sanguino.
Pedimos a los diferentes partidos políticos que se comprometan sin ambigüedades a no impulsar ninguna medida política que haga retroceder los derechos adquiridos por las personas LGBTI en España. https://t.co/PhFYNzYueT
— Amnistía Internacional España (@amnistiaespana) June 26, 2023
Evitar retrocessos que ja han arribat a Europa
Sigui com sigui, la realitat és que la norma, juntament amb algunes lleis autonòmiques, han situat l’Estat espanyol com el quart país d’Europa pel que fa a drets LGTBI d’un total de quaranta-nou, segons les dades de l’organització ILGA-Europa, i l’allunya d’altres realitats que també existeixen al continent, com els casos d’Hongria, Polònia i Turquia, que en els darrers anys han representat un retrocés en aquest àmbit.
Sense anar més lluny, Hongria ha estat condemnada recentment pel Tribunal Europeu dels Drets Humans per violar els drets de les persones trans pel fet de no proporcionar un procediment adequat per al reconeixement legal de gènere. Igualment, el país va aprovar el 2021 una llei anti-LGTBI que, entre altres, retalla els drets de les persones del col·lectiu, i que actualment està en mans del Tribunal de Justícia de la Unió Europea arran de la denúncia d’institucions com la Comissió Europea, el Parlament Europeu i quinze països, entre ells Espanya.
Una deriva similar a la de Polònia, que també ha posat en marxa lleis que limiten els drets de les persones LGTBI i està impulsant una retòrica hostil i estigmatitzadora que ha donat peu a la creació de les anomenades ‘zones sense persones LGTBI’. O la de Turquia, que des del 2015 prohibeix sistemàticament els actes de l’Orgull al país, alhora que persegueix i deté activistes del col·lectiu.
Un risc real d’involució social?
Pot passar el mateix a Espanya? D’acord amb les declaracions públiques d’alguns responsables polítics dels partits de la dreta i l’extrema dreta, res és descartable. El president del Partit Popular (PP), Alberto Núñez Feijóo, a qui moltes enquestes situen com a favorit per accedir a la presidència del Govern espanyol, ja ha declarat que té intenció de derogar la llei trans si arriba a la Moncloa.
A més, representants polítics de l’extrema dreta han fet afirmacions homòfobes i han qüestionat obertament els drets del col·lectiu, a banda de fer passos endavant per derogar lleis autonòmiques LGTBI i incloure mesures com l’anomenat pin parental als seus programes electorals i als acords de governs autonòmics.
“No hi ha dubte que l’històric de declaracions i actuacions polítiques és preocupant en aquest sentit, i si tots aquests anuncis arriben a materialitzar-se, ens trobaríem davant d’un retrocés pel que fa als drets humans de les persones LGTBI, que en el marc actual tenen garantits alguns drets humans i deixarien de tenir-los en el futur”, alerta el responsable de diversitat d’AI.
Un escenari polaritzat que ha alimentat els discursos d’odi
En un context polític cada cop més polaritzat per la cita electoral, des d’AI també expressen preocupació per l’augment dels discursos d’odi contra el col·lectiu LGTBI, “que poden fomentar un clima d’intolerància i discriminació, posant en risc tant els drets de les persones LGTBI com la seva integritat”, remarquen.
En aquest sentit, són inquietants les dades aportades pel Ministeri d’Interior que fan palès un increment de més del 68% dels delictes d’odi basats en l’orientació sexual i la identitat de gènere durant el 2021 amb relació a l’any anterior.
“Evidentment, ens preocupa que es generi un espai en què els discursos d'odi cap a persones LGTBI, especialment cap a les persones trans, augmentin, i estem en un escenari en què això pot passar pel context polític electoral i perquè hi ha una polarització molt gran; per això és imprescindible combatre aquests delictes d'odi des de tots els fronts, també des de l’Estat”, diu Sanguino, qui recorda que, històricament, col·lectius com el de les persones trans han patit situacions de vulneracions de drets, discriminacions i marginalitat molt greus”.
Campanya i accions per consolidar els avenços conquerits
Per tot plegat, AI demana als partits polítics que es presenten a les eleccions del 23 de juliol que es comprometin sense ambigüitats a consolidar els avenços en el reconeixement dels drets humans del col·lectiu LGTBI en la pròxima legislatura i a no impulsar cap mesura política que faci retrocedir el país en aquest àmbit.
Així ho farà durant el Dia Internacional de l’Orgull LGTBI, en què activistes de l’organització participaran en accions i marxes que se celebraran a dotze ciutats espanyoles per defensar els drets adquirits, a Espanya i a tots els països del món, i ampliar-los. “Els drets humans no es negocien, no farem ni un pas enrere”, exclamen des de l’entitat.
Tanmateix, en el marc de la contesa electoral, AI ha posat en marxa la campanya ‘El país on vull viure’, en què demana un país on es respectin els drets LGTBI -entre altres peticions resumides en catorze demandes concretes– i demana a la ciutadania que signi el manifest que farà arribar al nou Govern central i els nous executius autonòmics.
“Avui Espanya és un país on hi ha lleis que protegeixen les persones LGTBI, i volem que continuï sent així, però tenim exemples molt clars d’allò en què ens podem convertir si abaixem la guàrdia”, avisa Carlos Sanguino.
Vull un país on es respecti i protegeixi la meva identitat. És igual si sóc dona, home, nena o nen. És igual si sóc LGBTI o no. Un país on no es tingui en compte el color de la meva pell ni la meva religió.https://t.co/fmz5aRdua6#ElPaísOnVullViure#ElPaísDondeQuieroVivir pic.twitter.com/0gMskJHjKq
— Amnistia Internacional Catalunya (@AmnistiaCAT) June 22, 2023
Afegeix un nou comentari