Joana Ariet: "És possible créixer i, alhora, mantenir la coherència amb els principis i valors"

La cooperativa Opcions, Finançament Ètic Solidari i La Coordi s’han proposat que enguany l’estiu vingui acompanyat d’un canvi d’aires i, precisament per aquest motiu, les tres entitats han posat en marxa la campanya ‘Bon Vent i Banca Nova!’, per convidar a la ciutadania a exigir que les pràctiques dels seus bancs siguin coherents amb els valors de les finances ètiques.

La campanya parteix de una pregunta: On van els nostres diners quan els fiquem al banc? Per donar resposta a aquesta qüestió, des d’Opcions, Finançament Ètic Solidari i La Coordi s’han posat en marxa una sèrie de recursos gratuïts i virtuals per conscienciar la ciutadania.

Per saber més sobre la campanya ‘Bon Vent i Banca Nova!’ i sobre les finances ètiques hem parlat amb Joana Ariet, membre de la cooperativa Opcions.

Què entenem fer finances ètiques?

Les finances ètiques, resumidament, són aquelles que tenen en compte no només la rendibilitat econòmica i financera, sinó també assolir uns objectius socials i ambientals. I tan important és una cosa com l'altra, és a dir, ha de ser compatible la rendibilitat econòmica amb generar impacte positiu en l'entorn. Això últim és el tret que més diferencia les finances ètiques de les convencionals o les que coneix la majoria de gent.

Amb un exemple potser ho veurem més clar. Una entitat bancària ètica invertirà els diners dels seus clients en projectes que tenen un impacte positiu en la societat o en el medi ambient: ajudaran a instal·lar plaques solars, a construir habitatge social o cooperatiu... La banca convencional, en canvi, destinarà els diners dels seus clients a, per exemple, comprar armament que després s'utilitzarà en guerres, o en perforar l'Àrtic per extreure combustibles fòssils.

Com és que nosaltres, com a ciutadania, no tenim constància d’aquestes pràctiques?

Sovint, aquestes pràctiques queden camuflades pel ‘greenwashing’ (en català, ecoblanqueig o blanqueig verd), perquè a aquests bancs no els interessa que la gent sàpiga que amb els seus diners està finançant determinades pràctiques o activitats. Un exemple de ‘greenwashing’ és, precisament, el creixement de les inversions per part de Banc Santander destinades a perforar l'Àrtic i extreure'n combustibles fòssils.

Això no ho explicaven, no és gens popular, en un moment d'emergència climàtica com la que estem vivint. En canvi, la seva presidenta Ana Botín, va participar en un popular programa de televisió en què anava a l'Àrtic a sensibilitzar del perill del canvi climàtic i els canvis que està patint la zona. I així, la imatge que ens enduem de l'Ana Botín i del banc que representa és que estan compromesos amb el medi ambient, quan precisament és el contrari.

"Falta informació, la gent no coneix les finances ètiques i entitats com les que hem liderat aquesta campanya tenim el deure i responsabilitat d'explicar-les i donar-les a conèixer sense parar."

Tornant a la definició de finances ètiques, un dels altres aspectes clau és la transparència de tot plegat.

Exacte, no només la transparència sinó també l’element participatiu i democràtic que tenen. I aquest és un aspecte molt important, perquè no només serveix per rendir comptes, sinó que, alhora, dona visibilitat a projectes socials i ambientals, a la sostenibilitat, etc. i demostren que hi ha moltes maneres de fer respectuoses socialment i ambiental. Amb tot, podem dir que les finances ètiques es basen en l'ètica, la coherència, la participació, la transparència i la implicació.

Com sorgeix el moviment de la banca ètica?

Hi ha qui vincula el seu origen amb un moviment social que va sorgir als anys seixanta, època de la Guerra del Vietnam, de l'apartheid a Sud-àfrica... Es tractava d'un moviment civil configurat per persones que no volien, de cap manera, que la banca utilitzés els seus diners per finançar conflictes bèl·lics. Això vol dir que fa més de cinquanta anys que podem parlar de finances ètiques.

Però si encara mirem més enrere, també trobarem projectes sorgits de manera relativament espontània i creats per cobrir necessitats en una regió i moment concret, com per exemple bancs finançats amb donacions i almoines per oferir crèdits i préstecs a comerciants i artesans, caixes d'estalvis que oferien dipòsits d'estalvi a gent que treballava a les fàbriques i tenien pocs recursos... En aquests casos estem parlant d'experiències del segle XVIII!

"El jovent (...) pot decidir a qui responsabilitza de ‘guardar’ els seus estalvis i és important que s'ho plantegi i prengui la decisió tenint en compte els seus valors."

Quin és l'actual estat de les finances ètiques a Catalunya i a Espanya?

Això ho descriu molt bé el Baròmetre de les Finances Ètiques, que cada any elabora l'Observatori de les Finances Ètiques, impulsat per l’entitat Finançament Ètic i Solidari. Aquest informe s'elabora des de 2008 i és una radiografia del sector de les finances ètiques i solidàries a Espanya. El darrer que s'ha publicat és el del 2021 i, com a resum i per respondre la pregunta, podem dir que la tendència de les finances ètiques segueix la línia positiva dels anys anteriors.

L'estalvi ètic ha superat els 2.640 milions d'euros; pel que fa a préstecs, s'han atorgat més de 1.870 milions d'euros en projectes transformadors i hi ha prop de 190.000 persones usuàries de finances ètiques. D'altra banda, el sector assegurador ètic gestiona gairebé cinc milions de pòlisses amb un volum de primes superior als 1.580 milions d'euros. Tot plegat és una molt bona notícia, perquè demostra que és possible créixer i, alhora, mantenir la coherència amb els principis i valors.

Parlem de la campanya. Com sorgeix 'Bon Vent i Banca Nova'?

Les finances ètiques cada vegada són més conegudes, però encara necessiten molt més suport. I per obtenir aquest suport, cal donar-les a conèixer, explicar-les, demostrar que són igual de vàlides, segures i fiables que les convencionals, funcionen igual de bé.

En aquesta campanya hem fet l'experiment amb el suport de Canal Malaia, que han sortit al carrer a fer preguntes d'aquest estil i les respostes no ens han sorprès. I doncs, per què seguim tenint nòmines, rebuts... domiciliats a una banca no ètica? Falta informació, la gent no coneix les finances ètiques i entitats com les que hem liderat aquesta campanya tenim el deure i responsabilitat d'explicar-les i donar-les a conèixer sense parar.

Explica'ns més sobre els recursos de la campanya.

Doncs, d’una banda, tenim l’'Escàner de Finances Ètiques', que és una eina que permet saber, fàcilment i ràpida, si la teva entitat financera compleix els Principis de les Finances Ètiques. Seguint aquesta mateixa línia, hem desenvolupat també el ‘Catàleg Dinerètic’, que, en aquest cas, és un recull de les diferents entitats de finances ètiques classificades segons els serveis que ofereixen.

D’altra banda, també s’ha posat en marxa el recurs web ‘Tresoreria Transformadora’ que ofereix informació per conèixer les finances ètiques a fons i que està orientat, sobretot, a les entitats juvenils. Per últim, tenim el nostre quadern ‘On van els diners?’, que vam publicar des d’Opcions, que ofereix una visió general sobre com funciona la banca, llums i ombres del sistema, com és el sector assegurador, quines alternatives tenim, etc.

La campanya va dirigida a un sector de la població en concret o és transversal?

Hem fet diverses campanyes, però aquesta campanya en concret vam voler dirigir-la a un públic més jove, que potser dona per fet que ha de tenir un compte corrent a un banc determinat i no. Realment pot decidir a qui responsabilitza de 'guardar' els seus estalvis. I és important que s'ho plantegi i prengui la decisió tenint en compte els seus valors, perquè és possible. A més, la gent jove és més 'atrevida', no té tantes creences formulades i no té tantes pors a l'hora de trencar-les.

Ara que la campanya ja està acabant, quina valoració en feu?

Prou positiva, perquè les comunicacions que hem anat fent han tingut bona rebuda i diverses persones han mostrat el seu interès a aprofundir en el tema. Així que, si més no, hem remogut consciències i hem despertat curiositats. De totes maneres, cal veure com es tradueix això. Com deia, l'objectiu de la campanya era sensibilitzar, informar, donar a conèixer les finances ètiques, però ara cal veure quanta gent ha decidit tancar el compte corrent i obrir-ne un altre a una entitat ètica o invertir en un projecte de caràcter social.

Aquestes dades són difícils d'obtenir i, a més, sabem que és un canvi que no es produeix d'un dia per l'altre. En aquest sentit, cal actuar com el rec gota a gota, anar proporcionant informació, la justa, però de manera constant. I això fem, acaba aquesta campanya, però ja estem pensant en la següent!