Magalí Garrell: “Les violències masclistes són estructurals i, per tant, les hem d’abordar col·lectivament”

Les violències masclistes són una de les xacres més grans de la nostra societat. Les situacions de violència de gènere, no només afecten aquelles dones que les pateixen, sinó que també tenen greus conseqüències en l'entorn de les supervivents. És per aquest motiu que des del Centre Jove d'Atenció a les Sexualitats ha posat en marxa el projecte 'Celobert', una sèrie de grups d'acompanyament per a persones joves en situació de violència, però també per les seves famílies i amigues.

Per conèixer els detalls d'aquesta nova proposta, hem parlat amb Magalí Garrell, psicòloga especialitzada en violències masclistes a l'Espai Lila del Centre Jove d'Atenció a les Sexualitats.

Què entenem per 'grup d'acompanyament'?

Un grup d'acompanyament és, bàsicament, un espai de suport i d'escolta. També el podríem definir com a espai de reflexió en tant que espai compartit on expressar els nostres malestars i vivències des d'un punt comú que, en aquest cas, són les violències masclistes, un tema sobre el qual també volem sensibilitzar.

Com sorgeix la iniciativa de posar en marxa aquests grups d'acompanyament?

Els grups sorgeixen de diverses demandes per part de les usuàries que atenem al Centre Jove, ja sigui demandes explícites o necessitats detectades a partir de la nostra activitat i el nostre treball diari amb elles.

Això, d'una banda, i, d'altra banda, hi ha un tema purament ideològic. És a dir, nosaltres defensem que les violències masclistes són estructurals i, per tant, les hem d'abordar col·lectivament, amb un procés que impliqui tenir-ne cura, recursos i responsabilitat també de manera col·lectiva.

“Hi ha un gran buit de recursos públics per atendre a les persones cuidadores”.

Un dels objectius del projecte és proveir d’eines a les persones que hi participen. Quin tipus d’eines són necessàries?

Doncs les eines que es necessiten i que es generen depenen molt del grup i de les pautes d'actuació de cada grup. Per exemple, en el cas de l'entorn, és a dir, dels grups de familiars i amigues, treballem en la visió no culpabilitzadora, en no caure en la revictimització, també posem molt el focus en l'escolta activa i, sobretot, en acompanyar, però sense decidir per la persona. El paper de l'entorn, en aquest cas, ha d'estar molt més enfocat a tenir eines emocionals i a conèixer quins recursos hi ha disponibles per ajudar a la persona.

En el cas de les joves que estan patint o han patit violències, en canvi, ens enfoquem molt més en la identificació de la violència patida i en com enfrontar-la, en cas que s'estigui preparada per fer-ho.

Com es poden tractar les violències sense caure en la revictimització?

Per començar, cal saber quin és el cicle de la violència, perquè sovint, des de fora, ens és fàcil jutjar, o preguntar-nos per què algú no deixa una relació, perquè no denuncia... en definitiva, ens costa molt d'entendre a aquelles persones que no surten d'aquest cicle de violències. És per això que és molt important no jutjar a les persones que estan patint violència, sinó que el que hem de fer és acompanyar-les, respectant sempre les seves pròpies decisions. La visió de judici pot augmentar molt considerablement l'aïllament i l'estigma que les persones que pateixen violències ja viuen.

També és important saber que hi ha diferents fases dintre del cicle de la violència on és més fàcil accedir a la persona que les pateix i és en aquestes fases on s'ha de centrar l'acompanyament.

Quins perfils de persones participaran dels grups?

Doncs en el grup de joves que estan patint violències estem buscant perfils d'entre setze i vint anys. En aquest grup el més important és que, més enllà de la seva recuperació individual, també puguin identificar-se les unes amb les altres i sentir-se enxarxades. Volem propiciar un procés de sortida de l'aïllament i de recuperació col·lectiva.

Pel grup d'amistats, el grup d'iguals, també busquem perfils d'entre setze i vint anys. En aquest cas es treballa la detecció primerenca de les violències, aprenent a reconèixer, per exemple quins indicadors ens poden fer saltar les alarmes.

Pel grup de familiars, que més de familiars, és de persones cuidadores, busquem a persones de més vint-i-cinc anys. En aquest cas el que volem és donar estratègies per acompanyar, perquè també hi ha un gran desgast emocional en el cas de les cuidadores que han de relacionar-se amb víctimes. De fet, hi ha un gran buit de recursos públics per atendre a les persones cuidadores.

Quines dinàmiques se segueixen als grups?

De nou, depèn molt de cada grup i de com vagi funcionant, però, per exemple, la idea és fer moltes activitats que tinguin a veure amb la sensibilització sobre el cicle de la violència i també moltes activitats artístiques per posar de manifest quins recursos existeixen.

“És molt important no jutjar a les persones que estan patint violència, sinó que el que hem de fer és acompanyar-les, respectant sempre les seves pròpies decisions”.

Què cal fer per apuntar-se a formar part d'un dels grups?

Doncs només cal omplir el formulari que tenim a la pàgina web del projecte. També és important dir que, tot i que hi ha determinats requisits, com l'edat, si hi ha alguna persona que estigui interessada, però que no compleix de tots els requisits, ens pot escriure a celobert@centrejove.org i analitzarem el cas, perquè els grups són dinàmics i es poden flexibilitzar.