Fundipau i el Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears: desmuntant la teoria de la dissuasió

La cerca d'un món lliure d'armes nuclears ha estat el focus d'atenció de tractats i aliances basades en la llei internacional humanitària durant les últimes dècades. Entre ells es troba el Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN), una iniciativa que busca l'eliminació total d'aquestes armes a través de la seva prohibició i que recentment ha viscut la seva segona conferència —a Nova York—. En la segona reunió han participat parlamentaris de diferents països (signants i no signants del tractat), i han tingut molt a veure plataformes com la de l'Aliança pel Desarmament Nuclear.

Fundipau és una de les entitats que lluita activament per l'objectiu d'aconseguir una societat lliure de l'amenaça nuclear. "Formem part del grup motor que planifica l'estratègia d'incidència política i de sensibilització a l'opinió pública sobre el gran risc i l'amenaça que suposa l'existència d'armes nuclears, i la necessitat que el Govern espanyol signi el tracta i el ratifiqui", explica Carme Suñé, presidenta de Fundipau.

El paper de Fundipau en l'Aliança pel Desarmament Nuclear només es pot entendre en el marc de les seves quatre dècades de treball en favor de la construcció d'una societat d'un món sense violència i en pau. No fa massa —el maig de 2023—, Fundipau va publicar 'Signatura Pendent', una recopilació d'arguments humanitaris, climàtics, polítics i legals per signar el Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN): des dels dilemes de la geopolítica fins al paper del món local, passant per la vulneració dels drets humans i els efectes sobre les dones.

Què és el Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears?

Per a entendre l'evolució del Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears i els resultats de la seva segona reunió —celebrada del 27 de novembre a l'1 de desembre en la seu de Nacions Unides—, és necessari obrir el llibre per la primera pàgina. "És el tractat de desarmament nuclear que té com a objectiu la total eliminació de les armes nuclears mitjançant la seva prohibició", assenyala Carme Suñé, que a més afegeix: "és l'únic tractat de desarmament nuclear que està basat en la llei internacional humanitària".

A més de prohibir l'ús d'armes nuclears, transferir-les, produir-les, emmagatzemar-les o estacionar-les en altres països, també és pioner en la seva perspectiva de gènere: "reconeix específicament el dany desproporcionat que la radiació ionitzant provoca en les dones i les nenes". A més de prohibir, el tractat conté advertiments positius. "No tot és prohibir, sinó que també hi ha dos articles que contenen previsions que fan referència al reconeixement i compensació a les víctimes de l'ús i les proves amb armes nuclears, i a la reparació dels entorns contaminats", afegeix Carme Suñé.

En l'actualitat, 69 països han ratificat el tractat i 93 l'han signat, però a vegades la realitat s'imposa com una llosa: cap d'ells és un estat amb armes nuclears. "Seria fonamental que els nou estats nuclears (Estats Units, Rússia, França, Regne Unit, la Xina, Pakistan, l'Índia, Corea del Nord, Israel) el signessin i el ratifiquessin", assegura la presidenta de Fundipau, que també recorda els països membres d'aliances militars i nuclears (com l'OTAN). "El sol fet de posseir armes nuclears ja suposa un risc que siguin utilitzades", conclou Suñé.

Una posició basada en la doctrina de la dissuasió

"Ells consideren que la doctrina de la dissuasió nuclear és l'única que pot oferir seguretat". I quina és eixa doctrina? "Armem-nos amb armes nuclears, perquè el fet de tenir armes nuclears és l'únic que evitarà que s'acabin fent servir". Però Carme Suñé, Fundipau, l'Aliança pel Desarmament Nuclear i tota la campanya internacional es troben en els antípodes: "creiem tot el contrari, que només l'existència de l'arma nuclear ja fa que existeixi el risc que siguin usades".

Amb tot, la segona reunió del tractat a Nova York va donar els seus fruits. "En termes generals crec que es van complir les expectatives perquè un dels objectius era avançar amb la universalització del tractat i que tots els Estats parts es comprometessin a fer més esforços per fer incidència política amb altres Estats que no han signat", resumeix Suñé, que també destaca com "aspecte cabdal" el fet d'haver-se produït el compromís per a fixar un "calendari concret" per a establir els fons internacionals que serviran per a implementar totes les mesures.

Un altre pas endavant ha estat la presència d'una delegació de 23 parlamentàries de 14 països diferents —dels que la majoria no han ratificat el tractat— que van elaborar una declaració demanant que els seus països s'adhereixin. Entre totes elles no hi havia cap representant espanyola: "malauradament, tot i que des de l'Aliança pel Desarmament Nuclear van pressionar tot el que vam poder, no vam aconseguir que cap parlamentària de l'Estat espanyol hi assistís", reconeix Carme Suñé.

El cas espanyol: ser membre de l'OTAN no impedeix signar el tractat

No obstant això, a pesar que Suñé assenyala la dificultat d'involucrar en tan poc temps a un govern que es va constituir a mitjan novembre, la realitat també assenyala que Espanya mai ha signat el Tractat. Malgrat que no té armes nuclears i tampoc les té estacionades en el seu territori. Aleshores? "L'Estat espanyol forma part de l'aliança militar de l'OTAN, i tots aquests països segueixen les indicacions del germà gran: els Estats Units", aclareix Carme, que explica que el govern nord-americà ja va pressionar als països de l'OTAN en el naixement del Tractat.

"El fet de ser membre de l'OTAN no impedeix de cap de les maneres poder signar i ratificar el tractat". La presidenta de Fundipau ho deixa molt clar, i especifica que, en aquest cas, és "pur seguidisme" perquè un dels principis del tractat consisteix a no estacionar armes nuclears en el territori: "com que ja no les tens tampoc hi hauria cap problema". Així que la seva labor, i la de l'Aliança pel Desarmament Nuclear, és pressionar al Govern espanyol perquè s'alineï amb els preceptes del Tractat.

"Vam enviar cartes als representants dels partits catalans al Congrés, vam organitzar unes visites d'incidència política a Madrid, ens va rebre el director general de no proliferació nuclear al Ministeri d'Afers Exteriors i també ens van rebre al Congrés dels Diputats". Carme Suñé repassa la prolífica materialització d'aquesta pressió institucional, encara que ho té clar: "és molt lent i costa moltíssim, però és anar picant pedra".

El futur de la lluita: estigmatització, desinversió i justícia nuclear

El futur exigeix continuar picant pedra. Des de Fundipau, Carme Suñé no vol parlar d'esperança: "vull parlar de continuar treballant per aconseguir cada vegada més". L'estigmatització i la deslegitimació són dos dels pilars fonamentals de les campanyes per a prohibir les armes nuclears. "Fa deu anys quedava molt bé, en l'àmbit geopolític i estratègic, tenir armes nuclears, però cada vegada estan més estigmatitzades i hem de continuar per aquí, però és un procés molt llarg", reconeix Suñé.

La lluita contra la proliferació de les armes nuclears té molts focus, i és necessari actuar en tots. La desinversió i la justícia nuclear –comunitats afectades per dècades d'assajos en territoris colonials— són aspectes també fonamentals. "Ara com ara ja s'ha aconseguit que més de 100 fons d'inversions i de pensions hagin desinvertit en empreses i productes que tenen alguna relació amb la producció o la investigació sobre armes nuclears", revela Suñé.