Com fem viure als nostres infants el confinament?

Una mare m’explicava que, quan el seu fill tenia 5 anys, sempre estava molt pendent de les converses dels adults sobre fets que passaven i, en acabar, li preguntava si aquella notícia que havien explicat era bona o dolenta. És a dir, no en tenia prou en saber la notícia de forma objectiva, sinó que volia conèixer la valoració que en feia la seva mare. M’ha semblat un exemple molt il·lustratiu per evidenciar que els infants veuen la vida en funció de com la veuen els seus adults referents. Portant l’anècdota al temps actual, podem dir que els infants viuran aquest temps de confinament segons com els el fem viure els adults que estem amb ells. En la mesura que els adults de la família siguem capaços de crear un clima familiar agradable i puguem transmetre calma i seguretat, els nostres fills i filles també ho viuran així.

Certament és molt diferent passar el confinament en un pis gran, que en un pis petit, amb sortida a l’exterior o sense, amb algun familiar malalt o amb la tranquil·litat d’estar tots bé. Però, més enllà d’aquests condicionants externs, hi ha alguns aspectes que estan al nostre abast i que ens poden portar a tenir un millor benestar familiar durant aquests dies, sobretot quan hi ha infants petits. Jo en destacaria principalment els següents:

Saber prioritzar: Donat que ara mateix hi ha una urgència social que ens porta a un involuntari i obligat confinament a casa, la gran prioritat actual dins de les llars hauria de ser el manteniment d’un bon ambient familiar. Sense deixar de ser conscients de la seriositat del moment, cal posar humor al dia a dia i treure ferro a la situació. Cal poder riure cada dia una estona amb els fills i filles, fer broma, trobar moments per jugar en família, fer pessigolles, explicar acudits, cantar, ballar, dibuixar, llegir contes junts. Establir complicitats i esforçar-nos tots plegats perquè hi hagi un bon clima a casa. Sempre és millor fer viure situacions complicades des de la calma i el bon humor; que no pas des de l’angoixa i l’enuig. El record que els quedarà als infants d’aquestes setmanes serà molt diferent en un cas que en l’altre.

Saber explicar: Els infants tenen dret a saber el que està passant i, per tant, hem de poder-ho explicar de manera que ho puguin entendre. Hem de tenir present que la situació els afecta a molts nivells: fins fa poc no podien sortir al carrer i ara només ho poden fer una hora al dia, no poden anar a escola, ni anar a visitar els avis o els cosins, etc. i, per tant, cal que expliquem el que passa, el que es pot fer i el que no, amb franquesa i naturalitat: sense mentir, però tampoc sense angoixar. Fer partícips als infants del moment que estem vivint. Sovint la no-informació, o veure que els pares no saben com gestionar la situació, els pot preocupar més que no pas una resposta sincera que s’ajusti al què ells poden entendre.

Saber adaptar: Amb l’objectiu de donar seguretat, hem d’adaptar el dia a dia i el quotidià a la màxima normalitat possible i per això és recomanable mantenir els hàbits i les rutines de sempre. Unes rutines, possiblement més flexibles del que és habitual, però que ajudin a marcar el ritme del dia: el moment de llevar-se i anar a dormir, les hores de compartir els àpats, les estones de fer deures, de fer les feines de casa, de jugar sols o en família, de connectar amb els amics, etc. Enfocar-nos en allò que ens sembla indispensable (a nivell de comportaments, rutines i actituds) i postergar tota la resta per més endavant. Evitar la rigidesa, no portar les situacions al límit i mesurar les nostres energies.

Saber confiar: Mostrar confiança plena en els nostres fills i filles: segur que aquests dies ens ha sorprès gratament la maduresa de moltes de les seves actituds i comportaments. I d’altra banda, fer sentir als infants confiats i segurs que, com a família, estem fent el que cal. Tots plegats comencem a estar cansats d’estar a casa. Allò que a l’inici va suposar una novetat i que, si no hi havia malalts a la família, va tenir fins un cert punt de repte (buscar jocs per fer plegats, inventar entreteniments, treure la pols als jocs de taula, atrevir-nos amb algunes receptes fàcils, etc.), ara s’ha convertit, en el millor dels casos, en avorriment i rutina. Ha arribat el difícil moment de perseverar, confiar en que estem en el bon camí i mantenir les mesures adequades que estableixen els experts.

Tot acaba passant, i aquesta pandèmia també passarà. Seria bo que quan ho faci, ens trobi més forts com a família.