El Dia Internacional dels Drets Humans és un dia de celebració. Fa 73 anys, el 1948, el món aprovava un seguit d’articles que suposaven un pas endavant de la humanitat. S’establien uns drets, indivisibles, que qualsevol ésser humà tenia pel simple fet de ser ésser humà. El dret a la vida, a la salut, a l’educació, al treball, a la llibertat d’expressió... quedaven fixats i es convertien en font de dret internacional.

Tot i així, el 10D també és un dia de denúncia i de vigilància, perquè el gaudi dels drets humans encara no està garantit per a moltes persones del món. A tots els països es produeix algun incompliment, alguna vulneració o abús als drets humans, i des de la societat civil hem de seguir ben alerta per denunciar amb veu alta i clara que això estigui passant.

El context actual de pandèmia no posa les coses gens fàcils. Governs de tot el món reprimeixen les protestes sorgides en un any especialment difícil per a la població mundial, sense superar encara la crisi de la COVID-19. Armes omnipresents com les porres policials, utilitzades de manera indeguda en accions que poden ser constitutius de tortura i altres maltractaments; i modernes tecnologies al servei de la vigilància i l'espionatge, com el programari espia Pegasus utilitzat per molts governs contra activistes, són exemples de com la llibertat d'expressió es veu amenaçada al món.

Els governs tenien l'oportunitat de sortir de l’emergència mundial de la pandèmia situant els drets humans i la solidaritat en el centre de la resposta a la crisi. Però el que han fet en molts casos ha estat el contrari: reprimir qualsevol tipus de protesta enmig d'una crisi social, econòmica i sanitària com la que vivim.

Des d’Amnistia Internacional hem identificat com els governs han reprimit el dret a la protesta: ho han fet amb l'ús excessiu de la força pels cossos de seguretat de l'Estat que actuen amb absoluta impunitat; lleis repressives i regressives que redueixen l'espai per exercir aquest dret; el control i la censura a través d'Internet, i la discriminació i violència cap a les dones que es manifesten.

Paradoxalment, el dret a protestar mai ha estat tan amenaçat com avui. A causa del gran poder que té, sovint la protesta es percep com una amenaça real per part dels governs. És per això que activistes de tot el món estan experimentant de primera mà l'escalada i normalització de tàctiques repressives que governs i forces de seguretat utilitzen per restringir, controlar i prohibir les protestes.

Dos exemples. L'activista Zhang Zhan, a la Xina, va ser empresonada per informar sobre els primers dies de la pandèmia de COVID-19 a Wuhan. Aquesta periodista ciutadana, condemnada al desembre a quatre anys de presó per publicar a les xarxes socials informació sobre la gestió que Xina va fer del brot, ha estat en vaga de fam durant el seu empresonament i en l'actualitat corre perill de morir si no és posada en llibertat urgentment per rebre tractament mèdic.

Israel és un altre dels països on l'activisme es reprimeix. Ningú ho sap millor que Janna Jihad, de tan sol 15 anys i recentment nomenada com una de les periodistes més joves del món, objecte d'amenaces i assetjament per part d'Israel simplement per documentar i denunciar la discriminació i els efectes de l’ocupació als Territoris Palestins Ocupats.

El 10D és un dia de celebració. Fa 73 anys naixia un important instrument per millorar la vida de les persones. Però cal seguir alerta perquè els abusos i els incompliments de la Declaració Internacional dels Drets Humans creixen. Els drets humans es defensen exercint-los i denunciant-ne les vulneracions, vinguin d’on vingui, sigui qui en sigui el responsable. Sense descans.