Portem molts mesos patint una situació de pandèmia que ens ha desbordat a tots: als serveis sanitaris, als serveis socials, als serveis educatius, als serveis de protecció, als governs, a les administracions públiques, al món empresarial, al tercer sector... en definitiva, a tota la ciutadania.

Malgrat tot, i les nefastes conseqüències per a tantes persones i sectors, una vegada més podem afirmar que les persones més vulnerables i desvalgudes tornen a ser les principals víctimes de la pandèmia.

La ciutadania s’ha bolcat, des de la seva gratuïtat i generositat, amb les seves veïnes i veïns que més estaven patint en els moments de màxim confinament (persones grans, persones malaltes, persones que viuen soles...), i hem pogut veure moviments molt solidaris que han impulsat, de manera molt ràpida i eficaç, una xarxa de respostes des de la proximitat. Cadascú ha assumit un rol, un paper, que ha fet possible el veritable miracle de la vida i la cooperació.

Hem tingut grans reconeixements a ciutadanes i ciutadans que s’hi han deixat la pell, des de la seva tasca professional, per a superar els pitjors moments de la pandèmia: personal sanitari, zeladors i persones de la neteja dels centres hospitalaris, persones del sector de l’alimentació, del transport públic, de les policies, etc. Totes aquelles persones que han estat en primera línia d’actuació. Però ha passat molt desapercebuda la tasca espectacular, encara que molt silenciada tant pels mitjans de comunicació com per les administracions públiques, que ha estat desenvolupant una peça clau en l’engranatge de la nostra societat: el voluntariat.

Des del primer minut del confinament total, milers i milers de persones voluntàries han continuat al peu del canó, per a seguir donant resposta a les necessitats de les persones més vulnerables de la nostra societat així com per a minimitzar l’impacte social del tsunami que estem afrontant. Una tasca discreta, però imprescindible, sense fer cap soroll -com sap fer tan bé el voluntariat-, que impedeix caure en un pou molt profund i sense cap esperança i expectativa. Precisament les persones voluntàries, moltes d’elles havent hagut de reinventar-se en el seu acompanyament per a estar a prop de les persones de manera telemàtica i poder mantenir el seu suport emocional, i moltes d’altres des del manteniment de la seva atenció en primera línia presencial malgrat les dificultats, es mereixen un gran reconeixement social i humanitari.

En aquest moment de l’any, quan s’apropen les festes de Nadal, és quan celebrem el Dia Internacional del Voluntariat. Des d’aquestes línies vull fer el meu reconeixement personal i col·lectiu, en nom de totes les entitats de voluntariat a les que represento i de totes les persones de bona fe de la nostra societat, a totes les persones voluntàries que, des de la seva generositat, segueixen creient en les persones i en la seva dignitat. Us vull donar les gràcies i us vull enviar el més fort aplaudiment que, encara que no surti dels balcons de tota Catalunya, us arribi de manera directa a cadascuna de vosaltres.

Moltes Felicitats i Moltes Gràcies!