L’Agenda 2030 i els seus 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) s’ha convertit en un full de ruta històric. L’Agenda proposa i sistematitza una sèrie de fites i indicadors amb un horitzó temporal determinat per abordar problemes de gran abast, compartits pel conjunt de la humanitat i amb una gran capacitat disruptiva.

Els ODS han aconseguit en aquests anys mobilitzar a multitud d’actors socials, polítics i econòmics i fer que molts integrin l’agenda com a estratègia clau per repensar les seves accions.

L'àmbit de l’educació formal i no formal és, sens dubte, un dels principals espais en aquesta tasca global i compartida. Les escoles, universitats o espais d’educació en el lleure són claus en la formació d’unes generacions que ja estan patint les conseqüències de la crisi climàtica o de les múltiples desigualtats (de renda, de gènere, etc.) i que veuen com el seu futur està plenament condicionat per una realitat global cada cop més trasbalsada.

Existeixen almenys tres aspectes pels quals “formar i pensar des dels ODS” pot arribar a convertir-se en una tasca prioritària. Primer, perquè els ODS són unes ulleres per entendre els principals problemes que ens afecten a tots, però sobretot, la naturalesa d’aquests: vivim ja en un petit “poble global” on el que afecta a una societat de qualsevol part del planeta ens afecta, directa o indirectament, més tard o més d’hora, a nosaltres.

La interdependència, doncs, és una característica ineludible de la nostra condició humana en aquests moments. Segon, perquè ens posa en marxa i activa la nostra condició d’agents socials i polítics que amb les seves reflexions, decisions i accions són capaços de generar impacte en l’entorn en el que viuen.

Finalment, perquè ens posa de relleu que aquesta possibilitat de pensar i canviar les coses des de les aules o altres espais educatiu no l’estem fent de forma aïllada sinó amb infants i joves de qualsevol indret del planeta que també tenen en l’Agenda 2030 una proposta mobilitzadora.

Els ODS poden esdevenir així un mirall des del que reflexionar i repensar l’educació del segle XXI. Per una banda, amb l’Agenda 2030 ens adonem que la interdisciplinarietat esdevé un aspecte de primer ordre. Per resoldre problemes molt complexos i de gran impacte social necessitem una forma de pensar que sigui capaç d’interrelacionar i dialogar des de diverses vessants i perspectives.

De la mateixa manera, estem posant de relleu el valor de la cooperació. La pandèmia ha posat de relleu allò de que “o ens salvem tots o no es salva ningú”. Ningú per sí sol, doncs, serà capaç d’articular solucions als efectes de les crisis que estem patint i necessitarem sempre de la col·laboració entre individus, societats o institucions. El present i futur és compartit en tots els sentits.

Per altra banda, els ODS ens conviden a ser co-pensadors i co-creadors d’una realitat global que necessita articular propostes d’acció d’abaix a dalt i no esperar, com molt sovint succeeix, a que les polítiques i estratègies de qualsevol tipus es decideixin en un espai lluny de la ciutadania. És el moment, doncs, d’impulsar un canvi que parteixi dels neguits, reflexions i propostes de tots i totes. La crisi climàtica ha demostrat com existeix una generació de joves amb una consciència climàtica incisiva i mobilitzadora.

A pocs anys d’assolir aquest horitzó 2030 i amb una realitat global accelerada i desbordant, no hem de deixar perdre l'oportunitat de convertir els ODS en una palanca educativa més d’aquest canvi global que necessitem.