El dia 6 d’octubre la Confederació Catalana d’ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament va convocar l’acte Eleccions Autonòmiques 2010: Els partits responen a les ONG, on va demanar a representants dels partits polítics amb representació parlamentària que es posicionessin en relació amb el document Lluitar contra la pobresa a Catalunya i des de Catalunya: 10 propostes, 10 compromisos.

L’acte va tenir diferents elements destacables, entre ells la seva cobertura en directa via Twitter per part diversos assistents. Als qui ens hauria agradat ser-hi i no vam poder, vam tenir un bon aliat en aquesta eina, tal com explica Dani Vilaró al seu blog.

Durant l’acte, la diputada Anna Figueras va recordar que “un 20% de l’Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD) de l’Estat és fruit de la solidaritat dels catalans”. Desconec si va ser un punt rellevant en el conjunt dels temes tractats, però em sembla important de parlar-ne breument.

Coincideixo amb la posició de les entitats que conformen la Confederació que convé demanar als governs, especialment en temps de crisi, que no redueixin les partides pressupostàries destinades a lluitar contra la pobresa, ni aquí ni als països del sud. Però en el cas de l’AOD crec que no hauríem de separar aquesta reivindicació de la demanda paral·lela perquè es transfereixi a Catalunya la part proporcional de l’AOD estatal, atesa la competència de la Generalitat per intervenir en aquest àmbit.

Convé recordar que l’AOD català ha estat, el 2008, de 63 milions d’euros procedents totalment de fons propis no transferits, mentre que l’AOD estatal ha representat, el mateix any, 4100 milions. En números rodons, la transferència a Catalunya d’aquests recursos suposaria disposar de 800 milions addicionals, més de 10 vegades el pressupost actual.

Així com els representants del tercer sector social i ambiental han impulsat en els darrers anys diferents iniciatives per tal de modificar els protocols vigents, es troba a faltar un posicionament semblant per part de les ONGD. Mentre la situació sigui l’actual, les exigències de les entitats al Govern seran molt legítimes però donaran pocs fruits perquè els recursos implicats seguiran sent ben minsos.