Cal parlar ben alt i clar. La invasió d'Ucraïna per part de Rússia és una violació manifesta de la Carta de les Nacions Unides i està definida internacionalment pel que és: un acte d'agressió que constitueix un crim. Rússia està envaint el cor d'Ucraïna buscant derrocar el govern democràtic legítimament elegit pel poble ucraïnès, amb un impacte massiu, real i potencial, en la vida i el benestar de la població civil; cap de les raons que ha esgrimit Rússia per engegar aquest atac militar (els abusos en la guerra ucraïnesa de 2014-2015 a Donetsk i Lugansk, comesos, per cert, per les dues parts enfrontades) permeten ni remotament justificar els seus actes. I tot això amb l’agreujant que ho està cometent una de les potències nuclears del món i membre permanent del Consell de Seguretat de l'ONU, de fet qui aquests dies n’ostenta la presidència.

Des que va començar la invasió, Amnistia Internacional ja ha documentat i verificat una escalada massiva de violacions internacionals del dret internacional humanitari (les conegudes com a lleis de la guerra) i dels drets humans, que inclou morts de civils com a conseqüència d'atacs indiscriminats contra zones i infraestructura de caràcter civil. Els atacs contra béns civils com ara hospitals i escoles, l'ús d'armes d'efectes indiscriminats com ara míssils balístics i l'ús d'armes prohibides com les bombes de dispersió poden constituir crims de guerra. Tots els implicats en aquests crims han de retre comptes per aquestes violacions: caldrà crear mecanismes per exigir la seva responsabilitat personal, individual i col·lectiva. En aquest sentit és una bona notícia, i ho celebrem, que la Cort Penal Internacional ja hagi comunicat que obre investigació sobre tot el que pugui passar a Ucraïna aquests dies. En aquesta fase primerenca del conflicte, doncs, la recopilació i preservació de proves és essencial per a l'èxit d'investigacions futures. Per sobre de tot, hem d'assegurar-nos que les víctimes de crims de guerra a Ucraïna, el nombre de les quals augmenta tràgicament cada dia que passa, escolten el missatge que la comunitat internacional ja està resolta a obtenir una reparació pel seu sofriment.

Pel que fa al desplaçament de persones, som davant del major èxode des de la Segona Guerra Mundial. En poc més d’una setmana més d’un milió d’ucraïnesos han deixat enrere el seu país buscant protecció i zones segures. És molt important que els països d’acollida tinguin en compte un seguit de regles d’or en resposta a l’arribada d’aquestes persones al seu territori: tractar totes les persones de la mateixa manera, sense discriminació d’origen o ètnia; proporcionar condicions d’acollida dignes i segons les necessitats de les persones; mantenir les famílies unides; suspensió de visats o altres requisits d’entrada que dificultin l’arribada; i compartir responsabilitats entre països, no només els que són fronterers a Ucraïna.

Cal que els es Estats membres de l'ONU romanguin units i no permetin que les conseqüències de l'agressió de Rússia empenyin al món cap a un un precipici de violència, violacions de drets i inseguretat. Rússia no només vulnera la sobirania d'un veí i del seu poble, sinó que també posa en qüestió l'arquitectura de la seguretat global, aprofitant-ne la fragilitat amb un Consell de Seguretat de l'ONU sempre disfuncional i poc efectiu. Aquest conflicte tindrà conseqüències duradores per a tots nosaltres. No hem de permetre que l'agressió i les violacions del dret internacional siguin l'arquitecte de la seguretat del món.