6 accions a tenir en compte després del Covid-19
Comparteix
És possible que més endavant es puguin aprofitar les fortaleses de les entitats per avançar-se al futur i agafar les oportunitats que puguin venir arran d’aquesta situació.
La crisi sanitària del Covid-19 s’ha instal·lat en el present sense que cap entitat ni organització estigués preparada per una situació d’aquest tipus. D’una forma o d’una altra, amb l’arribada sobtada del confinament i les mesures de protecció per a tots els col·lectius, s’han hagut d’accelerar els processos que s’haguessin pogut implementar de forma gradual, com el teletreball, la captació de persones associades per internet o les campanyes de micromecenatge posades en marxa a correcuita per fer front a les noves necessitats que ha comportat la pandèmia.
És cert que aquesta amenaça ha posat en evidència les nostres debilitats. Amb tot, és possible que més endavant es puguin aprofitar les fortaleses que tenen les entitats per avançar-se al futur i agafar les oportunitats que puguin venir arran d’aquesta situació. El record de la pandèmia de Covid-19 ha de permetre a mitjà termini a impulsar nous canvis organitzatius en les entitats. Segons La Escula de ONG, les que apareixen a continuació són algunes de les qüestions que caldrà que treballi l’entitat un cop es torni a una certa normalitat.
Tornar a construir
Mentre la situació excepcional es mantingui vigent, és important estar més que mai al costat de l’equip de treball i de les persones usuàries. Cal tenir en compte les persones associades i tothom qui presti alguna col·laboració a l’entitat, sense ocultar res i sent totalment transparents. Durant el transcurs de la crisi no és temps d'avaluar res, són moments per unir totes les forces i energies en resistir l’embat que ha aparegut sense avís. No serveix de res entrar a valorar quin tipus situacions es podrien haver evitat amb una preparació millor.
Això sí, en moments de parèntesi com l’actual, es pot observar amb més nitidesa que mai les parts del model organitzatiu que potser estan fallant, quina persona de l’equip de treball està veritablement compromès amb la causa i amb l'organització, i si hi ha alguns dels companys i companyes transmeten només missatges negatius, empitjorant encara més aquesta situació. La intenció ha de ser, una vegada superada la crisi, poder avaluar la gravetat i realitzar totes les accions necessàries per recuperar la normalitat, que no pot ser la mateixa que fins ara.
Quan l'amenaça de la pandèmia passi, serà el moment de construir unes noves bases que permetin a l’entitat evitar futures amenaces d'aquest tipus o, almenys, fer tots els possibles per estar millor preparada quan això torni a succeir. No es tracta de reconstruir, sinó de tornar a construir. Evita errors del passat per donar lloc a una nova normalitat més organitzada, amb més recursos, un equip més preparat i amb una major diversificació dels processos i les alternatives en totes i cadascuna de les àrees.
Buscar l’equilibri entre el treball presencial i el teletreball
En la mesura del possible, les entitats s’han organitzat perquè la majoria del treball que no requereix presència física en el lloc de treball es pugui desenvolupar des dels domicilis de cada treballador/a. Aquest fet va comportar, des d’un inici, la cerca d’aquelles eines i plataformes per seguir connectats, almenys, els equips de treball. Amb el pas dels dies, s’està demostrant que treballar sense una supervisió directa i sense un control estricte d'horaris, ajuda a una millor orientació a resultats i fa que empleats i empleades siguin més productius.
Aquesta forma de treballar estalvia temps, diners i energia, i permet conciliar millor la vida professional amb la personal. El medi ambient és evident, ja avui, que en surt molt ben parat amb menys mobilitat humana, especialment a les grans ciutats. Hi ha menys interrupcions, només es parla quan es necessita i els ritmes de treball que cadascú s’imposa fan que, inconscientment, s’acabi assumint un lideratge respecte al procés de treball en equip. Són diverses les veus dirigents d’entitats que comencen a veure la possibilitat real de teletreballar de forma habitual.
Diversificar les fortaleses
Explotar per sobre de les possibilitats les fortaleses pensant que així es compensaran les debilitats esdevé un gran error. Actualment, n’és un exemple el personal sanitari, que porta denunciant les retallades des de fa temps i ara pateix una sobreexplotació per intentar pal·liar la falta de material. El personal seria la fortalesa i la falta de material, la debilitat. La situació ha posat de manifest que, malgrat els grans esforços de totes les persones que treballen a primera línia contra la pandèmia, la sanitat ha quedat desbordada.
Això posa de manifest que la bona tasca de qualsevol entitat també té un límit que posen els recursos dels quals es disposa. Rebre una subvenció és, sens dubte, una fortalesa, però no es pot demanar que una única font de finançament com aquesta aporti tots els ingressos. La crisi també ha de servir per potenciar la diversificació de les fortaleses, generant noves fonts de finançament i diversificant el pressupost de manera continuada. Està regularment ajustant projectes i programes a un sol pressupost provoca desgast.
Mantenir la perspectiva per aplicar canvis organitzatius
Aquesta aturada obligatòria pot ser una gran oportunitat per analitzar la planificació estratègica de l’entitat. Observar a una certa distància tot allò que s’està fent, des de la forma de dur-ho a terme fins als motius i la finalitat, pot ajudar a replantejar qüestions que abans no hi havia temps suficient per a pensar-les en profunditat. Precisament, l'anàlisi en perspectiva és una de les claus més importants en processos de planificació estratègica.
Allunyar-se dels problemes visualitza amb més claredat la solució. Partint d’aquesta premissa, un dels exercicis que millor funcionen en els processos de planificació estratègica consisteix en projectar l’organització en el futur. Imaginar-la amb una millor definició dels objectius, accions i indicadors, una formació contínua per a l’equip, una major comunicació entre departaments i amb un pressupost més gran i diversificat. Probablement sorgirien uns màxims difícils d’assolir completament, però que donarien lloc al camí a seguir i no sortir-se’n.
Consolidar el procés de digitalització
Les noves tecnologies aplicades al dia a dia de les entitats eren, fins al moment, més una opció que una obligació. Les trobades i les reunions amb qualsevol dels agents que en formen part requerien tant la coincidència en l’espai com en el temps de tothom qui n’havia de formar part. L’arribada de la crisi de la Covid-19 ha provocat que la primera variable s’hagi obviat, la qual cosa ha evidenciat la necessitat d’inversió en digitalitzar les organitzacions. Com més àgil sigui la possibilitat que les de treballar i actuar des de qualsevol lloc, major serà l’eficiència de les accions.
Passa el mateix en el cas de la digitalització de la captació de fons. Potser és un tema que s’havia deixat en certa manera abandonat, però que amb l’arribada d’aquesta crisi caldrà incloure’l en una de les prioritats de cara a un futur proper. Només cal donar un cop d’ull al fotimer de campanyes de micromecenatge posades en marxa aquests dies per recollir fons per combatre la pandèmia. Si l’entitat compta amb les eines i l’expertesa per tirar-les endavant, tindrà avantatge quan aquesta s’hagi de dur a terme amb certa urgència.
Assolir expertesa des de la formació
L'única manera de protegir-se davant la incertesa que produeixen les amenaces a gran escala és estar preparat, millorant diàriament i formant-se en l’àmbit de treball en el qual s’actua. Les organitzacions del tercer sector han tingut la capacitat d’adaptar-se sempre a les necessitats sorgides en una societat canviant, fet que només s’aconsegueix assolint expertesa contínuament. Segur que aquesta crisi augmentarà l’oferta de formacions en línia, també quan tot torni a la normalitat. Serà una bona forma de seguir capacitant-se per un futur incert.
