Claus de l’Economia Social i Solidària

Des del sorgiment del concepte al segle XX, s’entén que l’Economia Social i Solidària engloba un conjunt heterogeni de concepcions teòriques, iniciatives socioeconòmiques i pràctiques institucionals, associatives i empresarials que posen, per davant del benefici propi, la satisfacció de les necessitats de les persones i la ciutadania. Es tracta d’una manera alternativa d’entendre el paper de l’economia en les societats actuals, amb tendència a valors com la solidaritat, la sostenibilitat, la participació, l’equitat, el canvi social i la comunitat.

És un acostament a aquests principis ètics amb l’objectiu de tornar-los normatius, desenvolupant i impulsant certes pràctiques econòmiques, sempre amb independència als poders públics i privats. Així, els projectes d’Economia Social i Solidària es desenvolupen sempre amb un caràcter integral i transversal, implicant no només l’àmbit econòmic, sinó també el polític, el cultural, el social i l’ambiental.

Per aquesta idiosincràsia, a més, les iniciatives, projectes, entitats i organitzacions d’ESS treballen en un àmbit principalment local, molt centrades en el context més proper.

Tot i que hi ha molts projectes i iniciatives que es poden emmarcar en l’àmbit de l’Economia Social i Solidària, hi ha algunes característiques que són comunes en tots ells, i que poden ajudar a determinar si un programa o entitat treballa o no amb l’ESS. A la iniciativa ‘Impulsem l’ESS’, l’Ajuntament de Barcelona resumeix aquestes característiques comunes en tres eixos. 

Primer, són entitats o projectes que s’orienten explícitament a la cobertura de les necessitats humanes, és a dir, que posen l’economia al servei de les persones. Són projectes que se centren en gestionar els recursos de manera equitativa, explotant-los pensant en la sostenibilitat.

Un segon eix del qual han de partir tots els programes d’ESS és que han de ser coordinats de manera democràtica i participativa, deixant de banda el model vertical i jeràrquic que ara domina el sistema productiu i introduint una gestió horitzontal. Es tracta de que totes les persones que estan implicades en el projecte tinguin poder de decisió pel que fa als recursos, la informació, el patrimoni i el futur de la iniciativa.

Finalment, i en relació amb els altres dos eixos, els projectes d’ESS mantenen sempre un compromís amb la comunitat, més o menys propera, no només a través de l’objecte de la producció i el servei, sinó també en la seva execució. Les entitats i organitzacions que treballen en l’ESS han d’actuar tendint a una millora de la societat i el context en què es troben, vinculant-se al territori, acompanyant causes i moviments socials i transformadors, creant ocupació...

Les iniciatives d’Economia Social i Solidària poden tenir naturaleses molt variades. A la plataforma ‘Economia Social’, la Generalitat de Catalunya defineix dos tipus d’entitats que tenen com a característica principal aquest àmbit de treball: les cooperatives i les societats laborals. 

Les cooperatives són empreses formades per persones que s’uneixen per satisfer necessitats econòmiques, culturals i socials comunes a través de la propietat conjunta i la gestió democràtica. Les societats laborals, d’altra banda, són societats mercantils on més del 50% del capital social és propietat de les persones treballadores amb una relació laboral de tipus indefinit.

Hi ha altres maneres de desenvolupar l’ESS sense necessitat de crear una entitat a mida. Una forma, per exemple, és partint de projectes singulars com els que impulsa la xarxa de cooperatives Economia Social. Es tracta d’iniciatives de reactivació econòmica que duen a terme noves línies de negoci i empresa molt basades en la cooperació i la xarxa, en qualsevol sector d’activitat, des de la cultura fins a l’agroecologia, passant per l’habitatge i la mobilitat. 

Una altra forma que pot prendre l’ESS, segons el document ‘Bases de la llei d’economia social i solidària’, del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, són les mutualitats de previsió social, un tipus d’assegurances gestionades democràticament i sense afany de lucre. Segons aquest document, també cauen sota el paraigua de l’ESS les anomenades economies comunitàries, que no ve a ser altra cosa que formes col·lectives i de cooperació per a resoldre certes necessitats, que no tenen per què estar formalitzades ni remunerar les persones implicades, i que busquen reforçar els vincles socials des de la solidaritat, l’arrelament al territori i l’impacte social, cultural i ambiental.

Finalment, aquest darrer document esmentat també contempla que la majoria d’entitats del tercer sector desenvolupen la seva activitat des de l’ESS i s’hi fonamenten, en tant que tenen un caràcter social i no tenen afany de lucre.

Tant des de l’àmbit espanyol com el català, l’administració pública està treballant per a impulsar l’Economia Social i Solidària des de la llei. El 2020, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya va presentar les seves ‘Bases de la llei d’economia social i solidària’, que vol funcionar de declaració d’intencions i de fonament per a l’impuls de l’ESS i la seva capacitat transformadora.  

D’altra banda, el maig de 2023 el Consell de Ministres va aprovar l’avantprojecte de la futura Llei Integral de l’Economia Social i, també, l’Estratègia espanyola de l’Economia Social 2023-2027, dos moviments que pretenen visibilitzar, dinamitzar i consolidar formalment el model productiu de l’economia social.