Els dos primers tipus de persones sòcies de les cooperatives contemplen a les persones que desenvolupen alguna activitat a l’entitat, ja sigui en la mera qualitat de sòcies o com a treballadores.

Per al primer cas, la llei estableix el rol de soci o sòcia comuna, que és el més habitual a les cooperatives. Es caracteritza per un vincle social de durada indeterminada i perquè les persones sòcies desenvolupen alguna funció en l’activitat de la cooperativa.

És important no confondre aquest tipus de vincle associatiu amb el de sòcies de treball. Aquest estatus el poden adquirir les persones que treballen a les cooperatives de primer grau que no són de treball associat o a les cooperatives de segon grau. Això vol dir que els serà reconeguda la qualitat de sòcies, sempre en una equivalència pel que fa a la participació en les obligacions i els drets, tant polítics com econòmics.

Per norma general, la condició de persona sòcia és de caràcter indefinit. Tanmateix, els estatus de la cooperativa poden incorporar la categoria de sòcia temporal, una condició que s’acorda en el moment de l’admissió i que estableix vincles socials de no més de cinc anys. A més, tot i que tenen els mateixos drets, obligacions i requisits d’admissió que les sòcies indefinides, la seva aportació obligatòria al capital no pot excedir el 50% de l’exigida a aquestes, i no tenen quota d’ingrés.

Una altra de les particularitats que estableix la llei per a aquest model d’associació fa referència al nombre de persones vinculades per aquesta via. Primer, el seu conjunt no pot superar el terç del total de sòcies comunes. Segon, el conjunt de sòcies temporals no pot comptar amb un percentatge de vots que iguali o superi als que corresponen a les sòcies comunes.

Transcorregut el període de temporalitat d’associació, les persones sota aquest règim tenen dret a veure reemborsades les seves aportacions al capital social, o optar a adquirir la condició de sòcies indefinides, si compleix amb tots els requisits exigits.

La baixa d’una persona sòcia de la cooperativa pot ser voluntària, obligatòria o disciplinària per expulsió. En qualsevol cas, la qualificació i la determinació dels efectes de la baixa són competència del consell rector.

Pel que fa a la baixa voluntària, la persona sòcia pot sol·licitar-la en qualsevol moment, sempre i quan els estatus no estableixin un mínim de permanència. El termini de preavís l’han d’indicar els estatuts socials i no pot superar els sis mesos. L’incompliment d’aquest preavís o la baixa sol·licitada en el període de permanència qualificaran la baixa com a no justificada, i implicar deduccions.

La baixa obligatòria és aquella que el consell rector ha de donar a les persones sòcies que deixin de complir els requisits establerts pels estatuts o la llei. Aquesta baixa sempre es considera justificada, però ha de ser declarada pel consell rector per iniciativa pròpia o a instància de la persona interessada o qualsevol altra sòcia.

Finalment, la baixa disciplinària per expulsió només es pot donar si la persona sòcia ha comès una falta considerada ‘molt greu’ als estatuts, i s’ha de formular mitjançant un expedient disciplinari i amb l’audiència prèvia de la persona afectada.