Com actualitzar la imatge de l’entitat?

19/02/2021

F Pere Tarrés

Autor/a:

Joan Rosinach

El redisseny de marca no comporta una modificació de la missió ni dels valors de l’entitat. Font: Dave Phillips

Es tracta d’una pràctica habitual i que es pot donar per diversos motius. Font: Russn

Com actualitzar la imatge de l’entitat?

19/02/2021

F Pere Tarrés

Resum:

Es pot tractar d’un camí més o menys complex que engloba, principalment, una variació en els elements de comunicació externa.

Arriba un dia en què les entitats consideren que és el moment canviar la imatge, especialment de portes en fora. Es tracta d’una pràctica habitual i que es pot donar per diversos motius: canvis generacionals en els llocs de responsabilitat, celebracions d’aniversaris o commemoracions d’efemèrides. A partir de l’instant en què es pren la decisió, s’inicia un procés de redisseny de marca (‘restilyng’ en anglès), que s’acabarà quan s’hagi consumat la nova imatge en totes les comunicacions de l’entitat.

Es pot tractar d’un camí més o menys complex, depenent especialment de la magnitud dels canvis, del tipus d’organització i dels seus processos interns. No obstant això, cal tenir en compte que el redisseny de marca no comporta una modificació de la missió ni dels valors de l’entitat, únicament engloba una variació en els elements de comunicació externa. En aquest recurs es tracten els aspectes que s’han de tenir en compte a l’hora de dur a terme una actualització de la imatge de l’entitat.

ÍNDEX

Logotip

Tipografia

Colors

Iconografia i fotografia

Missatges

Aplicacions

Logotip

El logotip és sovint la primera porta d’entrada de la imatge de l’entitat. A l’hora de proposar la seva modificació es poden tenir en compte factors com les noves tendències en disseny gràfic o la filosofia dels agents que formen part de la nostra entitat. Ara bé, és essencial no sortir de la línia que identifica i representa l’organització. Un cop s’hagi aprovat el canvi de logotip, és important elaborar un document en què s’informi de la seva forma d’utilització.

A continuació es mostren alguns consells:

Utilitzar un grafisme senzill i fàcil de reproduir en totes les superfícies possibles i en tots els entorns digitals.
Procurar que s'adapti fàcilment a totes les peces i necessitats de comunicació.
Dissenyar una versió per a formats verticals i una altra per a formats horitzontals.
Informar de la seva posició respecte a altres elements de la pàgina web o com es reprodueix en les xarxes socials.

Tipografia

Estretament lligada al logotip apareix la necessitat de trobar quina és la tipografia més adequada per realitzar les comunicacions de l’entitat. Si no s’estableix adequadament i tots els agents implicats ho tenen clar, acostuma a comportar un guirigall de lletres que no fan res més que fer la sensació de poca uniformitat i desordre. Per això, resulta interessant que, especialment l’equip tècnic i persones empleades, puguin trobar fàcilment la tipografia en els programes de processadors de text que usen. Consells:

Triar dues o tres tipografies màxim per incloure en les comunicacions. Per exemple, una per als títols i una altra per al text.
Utilitzar una tipografia senzilla.
Assegurar-se que no l'està utilitzant cap entitat o organització similar.
Fer servir Fontjoy, una eina en línia, per trobar fonts aparellades en funció de la seva similitud, si és necessari.

Colors

Igual que la tipografia, és important tenir una paleta de colors definida per al canvi de cara de l’entitat, per a les comunicacions i per tot allò que hi pugui anar relacionat (marxandatge, ‘packaging’, pàgina web,..). No és adequat escollir-ne més de dos i, si és un, encara millor. Aquests colors han d’estar perfectament definits amb un sistema que permeti identificar-los per ser impresos per mitjà d'un codi determinat (RGB, per exemple). En qüestió de colors és necessari tenir en compte la psicologia del color perquè transmeti els valors adequats.

Tot seguit es mostren algunes pàgines webs destinades a combinacions de colors:

Color Hunter. Permet triar les gammes d'acord amb una fotografia que agradi.
Color Hunt. Ofereix gammes cromàtiques per carregar i recarregar.

Iconografia i fotografia

Un altre aspecte que dona mostra d’una imatge escaient de l’entitat són la iconografia i les fotografies. Pel que fa a la primera, cal buscar un símbol que ajudi a representar un factor clau de l’organització i que el diferenciï de la resta. Simplificar-lo al màxim i fugir d’ornamentacions perquè la icona funcioni independentment de la paraula que representi l’organització i que conjuntament conformarà el logotip. A més, això permetrà que sigui molt útil tant en espais reduïts com en xarxes socials, si s’escau.

En referència a les fotografies, també resulta interessant seguir una línia a l’hora de fer-ne ús. De vegades pot ocorre que es triï una imatge que no vagi acord amb la missió i valors de l’entitat i això s’ha d’evitar en la major mesura possible, posant sobre el paper quin to i actitud tindran les fotografies publicades. Pel que fa a la forma, també es pot decidir que es comuniquin sempre en blanc i negre, amb una marca d’aigua concreta, un marc específic, etc.

Missatges

La forma en què es transmet el missatge és gairebé tan important com el missatge en si mateix. Partint d’aquesta premissa, a l’hora de redissenyar la marca de l’organització és important definir el ‘claim’, és a dir, una frase que verbalitzi un missatge clau per a l’entitat, si és que ja no compta amb una. A partir d’aquí, cal establir el llenguatge, el to i l’estil. Per exemple, si es pot fer un ús habitual d’emogis i GIFs a les xarxes socials i o si bé s’aposta per un llenguatge més formal i neutre. En aquesta decisió, serà clau definir adequadament el públic.

Aplicacions

Aquest és el darrer pas per a l’actualització de la marca d’una organització, però no per això és menys important que qualsevol dels altres. És moment de fer una llista amb totes les peces i accions en què acostuma a aparèixer el logotip, la tipografia o qualsevol fotografia. És important realitzar-ho amb calma i tenir en compte qualsevol document (Word, Powe Point, Excel,...), com també a la pàgina web, a les xarxes socials i el correu electrònic. No oblidar-se, tampoc, de tot el contingut offline que es pugui generar. Des de tríptics i cartells fins a la memòria i el marxandatge.

Etiquetes:

comunicació, innovació i emprenedoria social, Direcció i gestió ONG, màrqueting, xarxes socials i internet