Competències emocionals del voluntariat

La capacitat de conèixer-se a un mateix és bàsica en el desenvolupament de les competències emocionals. És la categoria més interna i primerenca, i cal treballar-la bé. La conformen els quatre ‘autos’: autoafirmació, autoconeixement, autoconfiança i autoestima.

La competència més bàsica és l’autoconeixement. Primer cal saber les capacitats, limitacions i característiques d’un/a mateix/a, quins són els patrons emocionals i d’acció, la identitat... És quelcom molt difícil de fer, però primordial per a una capacitació emocional plena.

L’autoafirmació és la consciència del poder propi, necessària per a apoderar-se sense haver-ho de demostrar. L’autoconfiança hi està relacionada, i s’entén com la capacitat de tenir fe de la suficiència dels recursos propis en l’enfrontament de certes situacions vitals. Finalment, l’autoestima és l’habilitat d’estimar-se coneixent i acceptant incondicionalment totes aquestes característiques.

Un cop una persona es coneix a si mateixa, la tasca de gestionar les seves emocions i els fenòmens pels quals passa és més fàcil. Les capacitats que cauen sota aquest paraigua tenen a veure amb les actituds que una persona té cap a les seves sensacions i sentiments, i com els encara cap a l’exterior.

Seguint amb els ‘autos’, les dues primeres capacitats que una persona ha de desenvolupar per a fer una bona gestió de si mateix són l’autoregulació i l’automotivació. Ambdues tenen a veure amb la canalització de factors. La primera habilitat té a veure amb la gestió dels impulsos, emocions i pensaments i el seu filtratge adequat. La segona es relaciona amb l’expressió moderada de conviccions.

Molt relacionada amb aquesta última, hi ha l’habilitat de l’assertivitat, això és, expressar les necessitats pròpies amb respecte però amb seguretat.

També són part de la gestió de si mateix les competències que tenen a veure amb la forma en què la persona encara els resultats de les seves accions. I sota aquest paraigua cauen dues actituds aparentment contràries però molt similars: la tolerància a la frustració i l’orientació a l’assoliment.

Un altre tipus de capacitats que es troben en aquest àmbit són aquelles orientades a l’adaptació de la persona al seu entorn. Així, és important que estigui oberta al canvi, disposada a fluir amb els fenòmens, així com a aprendre d’aquests per a futures ocasions. En aquest sentit, cal que la persona voluntària també demostri polivalència i flexibilitat, modificant el propi comportament i adequant-lo al canvi, sempre mantenint l’efectivitat de les seves accions.

També formen part de la gestió de si mateix algunes competències relacionades amb la relació amb altres persones. Una bona administració del jo també implica el desenvolupament del compromís, fins i tot en condicions adverses; la solidaritat, en tant que sentiment d’unió davant una causa comuna; i la responsabilitat, com la capacitat d’assolir els deutes i compromisos propis fent-se càrrec dels actes realitzats.

D’altra banda, per tal de gestionar-se a un mateix, també cal tenir una relació amb l’entorn activa. S’ha de desenvolupar la concentració, amb l’objectiu de fer una acció amb determinació, reflexionant-hi, amb atenció. També és important l’habilitat de l’escolta, entesa com la capacitat de centrar absolutament l’atenció en les paraules d’una persona o en els sons del context i entendre’n el significat.

En aquest sentit, és també rellevant la proactivitat. Un cop s’ha entès el significat del context, actuar-hi en relació i amb anticipació és el següent pas, aprofitant el coneixement adquirit per a agafar el control.

Finalment, una competència que pot estar vigent en totes les altres i en tots els àmbits de la vida en general, i que és una capacitat interessant amb la qual gestionar-se a un mateix és l’actitud lúdica. Es tracta de la disposició a experimentar i aprendre jugant, obrint-se al gaudi i a la sorpresa.

Un bon treball intern facilitarà molt les relacions amb l’exterior. Tothom hauria de desenvolupar un tracte sa amb les altres persones, però pel voluntariat és encara més important aprendre a treballar amb els altres. El primer pas per fer això és desenvolupar les competències de coneixement de les altres persones.

Però això no va mai només de persones. Abans de llegir l’individu, és necessari comprendre les circumstàncies del context en què es troba, en l’àmbit social, econòmic, històric i mediambiental, i sempre tenint en compte aspectes com la volatilitat, la incertesa o la conflictivitat.

I és que les persones formen part d’aquest context. D’aquí que calgui fer un treball per comprendre la diversitat, les diferents visions i perspectives existents, la multiculturalitat... Al mateix nivell, el voluntariat i el tracte amb persones desenvolupa l’empatia, la capacitat d’entendre els interessos i les preocupacions dels altres, però sense projectar-s’hi.

Conèixer les persones també suposa entendre les relacions interpersonals de tota mena. Les competències de comprensió organitzacional són importants, perquè impliquen la capacitat d’entendre les relacions de poder i els codis de conducta. Comprendre això ajudarà també a desenvolupar les competències de planificació i organització, aprenent a definir prioritats i establir plans d’acció en conseqüència.

L’últim grup de competències necessàries i desenvolupades pel voluntariat provenen justament del coneixement de si mateix i dels altres, i són aquelles que estan relacionades amb la gestió que es fa de la interacció amb altres persones i amb la societat en general.

A nivell més global, destaquen les competències com el civisme i el respecte. La capacitat de conviure complint els deures d’un/a mateix/a, i considerar la resta de persones com a éssers dignes poden semblar qüestions molt bàsiques, i ho són, però cal construir des de la base. Només així es podrà capacitar la persona per a col·laborar i treballar en equip, participant en l’assoliment d’un objectiu comú.

En aquest equip, hipotètic o no, és on es desenvolupa també la comunicació interpersonal, aquella capacitat de comprendre els missatges i cercar l’entesa mútua. També té a veure amb l’habilitat de la confiabilitat, això és, la disposició a actuar amb honestedat i coherència.

Seguint en la línia de les aptituds relacionades amb el comportament d’una persona en un equip, hi ha cinc capacitats interessants que el voluntariat desenvolupa. Primer, la iniciativa, entesa com l’habilitat de reaccionar a les oportunitats i de perseguir els objectius. En segon lloc, hi ha la capacitat d’innovació, és a dir, fer això últim de forma original. També hi ha l’orientació al servei, una actitud que ve a demostrar el compromís amb la tasca desenvolupada.

En quart i cinquè llocs es troben les capacitats de negociació i d’influència i lideratge, relacionades amb la capacitat d’arribar a acords satisfactoris per a totes les parts i de catalitzar el canvi moderant un equip a través del compromís i la il·lusió.

I és que el voluntariat també suposa aprendre a gestionar un grup des del lideratge. Per exemple, es pot treballar la inclusió, fent una gestió orientada a la diversitat com una oportunitat. També és útil la capacitat de gestionar els recursos, tant humans, com materials o econòmics, de forma efectiva. Igualment, és primordial saber fer una gestió sana del conflicte, a través del tacte i orientant-se a les solucions igualitàries.