Els mesos de confinament van tenir un gran impacte en la vida de moltes persones i la crisi social encara afecta moltes de les famílies beneficiàries de Càritas Barcelona. De fet, són tres: crisi sanitària, crisi econòmica i crisi social. L’entitat adverteix a l’informe ‘Impacte de la crisi de la Covid-19 en les llars ateses per Càritas Diocesana de Barcelona (tercera onada 2021)’ que la sensació de fatiga pandèmica s’imposa i el risc d’estancament i de cronificació augmenten.

“Les seqüeles d’aquesta crisi s’estan enquistant. Augmenta la fragilitat i la desprotecció dins un context de fatiga pandèmica. Calen mesures immediates. No pot ser que només el 7% de les llars que acompanyem cobri alguna prestació d’ingressos mínims”, adverteix la cap d’anàlisi social i incidència de Càritas, Miriam Feu.

Càritas Barcelona ha muntat una exposició al Museu Diocesà de Barcelona que porta per títol ‘COVID19: Obre els Ulls. Una lectura social i ecològica de la pandèmia’. Es pot visitar gratuïtament fins al 30 de juny i és un recorregut pel primer any de crisi sanitària, econòmica i social, on es posa de manifest la vulnerabilitat de l’ésser humà.

1. Precarietat laboral i ingressos molt reduïts

Tres de cada cinc persones ateses per Càritas a Barcelona estan a l’atur o treballen en el mercat informal. De les que sí que tenen feina, amb l’arribada de la pandèmia, el 75% admeten que han d’assumir riscos que els i les poden fer emmalaltir i el 70% tenen clar que si haguessin de fer quarantena perdrien el lloc de treball.

2. El 21% de llars ateses no tenen cap ingrés

Al voltant de 3.500 llars acompanyades per Càritas no tenen cap ingrés. Això significa un 21,2% del total de llars ateses per l’entitat, mentre que fa un any eren el 8,2% les que es trobaven en aquesta situació. Aquesta proporció puja si es compten només les llars amb menors sense ingressos (25,4%) o llars d’origen migrant (24,7%).

3. Les prestacions no arriben ni al 7% de les llars ateses

Malgrat l’evident situació de desprotecció de moltes llars sense ingressos, les que cobren alguna prestació d’ingressos mínims no arriben al 7%. Càritas conclou que ni la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) ni l’Ingrés Mínim Vital (IMV) exerceixen el paper de protecció de les famílies en situació més vulnerable.

4. El 64% de famílies no disposen d’un habitatge digne

Es calcula que el 64% de les famílies no tenen un lloc on viure dignament i el 20% s’han hagut de traslladar per anar a un habitatge més econòmic durant la pandèmia. Predominen les habitacions de relloguer, perquè malgrat els alts preus és l’única opció una mica assequible.

5. Alta precarietat per no tenir papers

El 49% de llars ateses per Càritas té algun membre en situació administrativa irregular. La precarietat s’agreuja en aquests casos, perquè dificulta l’accés a treballar, a llogar un habitatge i ni tan sols es pot cobrar una prestació.

6. L’escletxa digital afecta la meitat de les famílies

Amb la pandèmia s’ha fet evident l’escletxa digital. En el cas de les llars acompanyades per Càritas, la meitat no tenen dispositius ni connexió digital adequats perquè, per exemple, els infants segueixin el curs escolar en confinament. A més de la qüestió material, sovint hi ha una falta d’habilitats d’ús que fa que les persones perdin oportunitats formatives, laborals o de relacions socials.

7. La meitat de famílies no poden donar suport educatiu als infants

A més de les dificultats tecnològiques, ja sigui per falta de dispositius digitals i la falta de connexió a Internet, el 52% de pares i mares admeten que no poden donar suport als infants en qüestions escolars. Sovint una dificultat és la llengua. Càritas ha detectat sentiment de culpabilitat per aquesta qüestió. Un altre element de sensació de culpabilitat és que el 8% de les llars admeten que si hi hagués un nou tancament escolar haurien de deixar soles les criatures a casa, perquè no poden faltar a la feina ni tenen possibilitat de teletreballar.

8. S’ha deteriorat la relació amb les amistats

El 52% de les famílies han vist deteriorades les relacions amb les amistats i set de cada deu declaren que no tenen ningú que els pugui deixar diners encara que es trobin en una situació molt extrema. Càritas parla d’“unes relacions socials afectades per les mesures sanitàries, per la por al contagi i per la incertesa de la situació present i futura”.

9. Pitjor salut física i emocional

La inseguretat pel futur, motius econòmics o esgotament de la pandèmia són alguns dels motius que fan que en una de cada tres llars es vegi deteriorada la salut física, principalment per qüestions psicològiques. Un 57% de les llars noten com empitjora la salut psicoemocional. “Després de més d’un any de pandèmia hi ha situacions que costen de sostenir”, alerta Càritas.

10. Tan esperançades com preocupades i una por que creix

Si se’ls proposa una mirada de futur, les llars acompanyades per Càritas estan esperançades (89,5%), però també preocupades (89,5%). Una mica més de la meitat admeten que tenen por. La por és l’emoció que més creix.