La Fundació Bofill publica, un any més, el seu informe anual sobre l’estat de l’educació a Catalunya. L’edició d’enguany, elaborada íntegrament per dones, aborda alguns dels reptes principals del sistema educatiu català, presentant onze palanques de canvi per seguir avançant cap a una educació equitativa i universal.

La justícia afectiva ha tingut un paper clau en l’elaboració de l’Anuari 2022 'Els reptes de l’educació a Catalunya’. Les conclusions i propostes presentades en l’informe, dirigit per la doctora en sociologia Aina Tarabini, posen les cures al centre de la pràctica i les polítiques educatives.

La lluita contra la segregació escolar, l’escola inclusiva, l’abandonament prematur dels estudis o el benestar professional són alguns dels reptes plantejats. L’eix vertebrador de les palanques de canvi per cadascuna de les temàtiques és arribar a garantir l’èxit educatiu per a tothom.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Fundació Bofill (@fundaciobofill)

1. Enfortir els equips docents dels centres d’alta complexitat

L’informe apunta que a Catalunya pràcticament no s’ha avançat en el disseny de mecanisme que abordin reptes específics per als centres educatius més desafavorits. Aquests acostumen a tenir plantilles docents amb menys experiència i més inestables respecte als centres no complexos.

L’estratificació docent té un impacte desfavorable en l’alumnat escolaritzat en escoles i instituts d'alta complexitat. Hi ha una evidència clara en l’impacte que genera el perfil de professorat en els aprenentatges i els resultats educatius del conjunt de l’alumnat.

2. Programar l'oferta educativa dels centres sostinguts amb fons públics

La segregació escolar és una problemàtica encara latent en bona part dels municipis catalans. A més d’impedir la cohesió social, limita les oportunitats educatives de l’alumnat.

Una mesura clau per revertir la situació és programar l’oferta escolar als nivells inicials. Així s’estableix la ràtio per aula, la proporció de places ordinàries i la reserva de necessitats educatives i específiques per unitat que s’ofereixen a cada centre.

3. Desplegar amb recursos i lideratge el Decret d’escola inclusiva

El Decret d’educació inclusiva, del 2017, aposta per l’escolarització del màxim nombre d’estudiants en escoles ordinàries amb el suport i mesures per donar resposta a les necessitats de cada infant i joves.

L’evidència mostra una insuficiència clara de recursos per donar una atenció real i intensiva a la inclusivitat, així com una manca de preparació entre el professorat ordinari. Així ho denuncien professionals de l'educació, que asseguren que això limita el desplegament amb garanties del Decret

4. L'educació inclusiva a la pràctica: el rol i la formació del professorat

En aquesta línia, perquè l’educació inclusiva sigui una realitat cal que el conjunt del professorat disposi de competències de gestió a les diversitats. Per això, es demana disposar de dispositius addicionals, com aules d’acollida i diversificació curricular.

Per tal de poder desplegar el Decret d’inclusió amb totes les garanties, cal tenir el cos docents format per acollir i treballar la diversitat a l’aula. Els i les professionals de l’educació asseguren que sovint es troben ‘desvalguts’ davant l’alumnat amb necessitats especials i sense cap mena de suport per part de les administracions.

5. Apostar per una FP de qualitat i professionalitzadora

Les preinscripcions dels Cicles Formatius de Grau Mitjà per al curs 2022-2023 van créixer un 23% respecte al curs anterior. En el cas dels Cicles de Grau Superior, l’increment va ser del 17%. D'aquests preinscrits, més de 16.000 alumnes no van obtenir plaça.

La Formació Professional es troba en un dels seus millors moments, i per això es demana fer una aposta per la modernització i flexibilització del sistema. Això permetria assolir els objectius de professionalització i motivació per la continuïtat formativa. De fet, l'increment de la demanda en l’accés a la Formació Professional ve acompanyada d’una disminució a la taxa d’abandonament educatiu en 4 punts.

6. Sostenir els centres de noves oportunitats com un recurs per reconduir les trajectòries educatives

Els recursos de segona oportunitat tenen un impacte positiu en la represa d’estudis i en la inserció laboral. Així ho assenyala la recerca internacional, defensant que els Centres de Segona Oportunitat aporten un component de personalització, connexió laboral i treball acadèmic clau.

A Catalunya hi ha set entitats a la xarxa de Centres de Noves Oportunitats. Aquests ofereixen recursos de reforç, diversificació, retorn escoltar, entre altres eines i serveis.

7. Promoció de la salut i prevenció de conductes de risc: objectius d’equitat dels centres de secundària

Els centres de secundària són un espai ideal per a promoure els hàbits saludables i el benestar emocional, prevenint així conductes de risc com les addiccions o estils de vida desfavorables. A més de proporcionar-los un equilibri vital, ajuda a anivellar les oportunitats de benestar i el progrés educatiu del conjunt de l’alumnat.

La promoció de la salut als centres educatius, però, encara és una assignatura pendent. Sovint només se’n parla en hores de tutoria i per mitjà de xerrades esporàdiques per professionals externs al centre.

8. Orientar en les expectatives formatives i professionals de l’alumnat

Professionals de l’educació exposen que l’orientació acadèmica i laboral que es proporciona des dels centres educatius és ‘excessivament puntual’ i dispersa, sense donar un seguiment personalitzat i continu.

Un cop més, l’evidència ens mostra que el jovent procedent de famílies amb menys recursos econòmics i culturals té unes expectatives sobre les seves opcions formatives i professionals sovint esbiaixades. Aquestes expectatives són les que determinaran els seus resultats educatius i les seves decisions un cop acabada l'educació secundària obligatòria.

Cal donar orientació sostinguda en el temps, personalitzada i basada en referents clau. Això permetrà allargar les trajectòries acadèmiques i incrementar les oportunitats educatives del jovent que es trobi en situacions desfavorables.

9. Fer realitat l’educació digital, sense escletxes entre alumnes i centres

No és suficient que els centres proporcioni a l’alumnat ordinadors i connectivitat per garantir l’educació digital. El nivell socioeconòmic dels infants i joves encara condiciona els aprenentatges en l’entorn virtual, ja que la falta d’accés fora de l’ambient formatiu els crea desavantatges davant de l’alumnat amb un nivell socioeconòmic més elevat.

Es demana a l’administració educativa la posada en marxa d’accions deliberades per reduir l’escletxa digital i reduir les desigualtats entre alumnes i centres.

10. No hi ha aprenentatge sense gust i motivació per aprendre

Involucrar l’alumnat en la proposta pedagògica és clau perquè trobi la motivació necessària per seguir aprenent.

La teoria diu que per tal de combatre l’abandonament educatiu prematur cal aconseguir l’equilibri entre el gust immediat per la tasca i el fet de trobar-li un sentit per al futur. De la mateixa manera, cal esquivar la frustració i perpetuar la confiança en la capacitat personal d’assolir aquesta tasca amb èxit.

Posar-ho en pràctica, però, no és senzill. Cal poder atendre amb garanties la diversitat de l’alumnat, fomentar el treball en equip entre l’equip docent i que aquest desenvolupi habilitats en la gestió de les emocions, comunicatives, d’empatia, entre d’altres.

11. Acompanyar els centres en l’erradicació de pràctiques d’agrupament homogeni de l’alumnat

Dividir l’alumnat en funció del seu rendiment perjudica els assoliments acadèmics d’aquells que es troben en grups inferiors. Lluny d’obtenir una millora dels resultats, perpetua un model educatiu estigmatitzador. No obstant això, es tracta d’una pràctica encara molt present en els centres, sobretot en l’educació secundària.

Cal dotar d’estratègies d’atenció a la diversitat el cos docent, donar-li suport i acompanyament. És necessari substituir les divisions estables per rendiment acadèmic per modalitats més flexibles que permetin aprofitar i treure rendiment de l’heterogeneïtat dels grups.