Lara Bogni: "El missatge d’una campanya de captació és com la punta d’un iceberg, no cal explicar-ho tot"

El Centre Assís és una entitat social d'atenció a les persones sense llar que reivindica una societat justa on es respectin els drets de totes les persones. Amb 257 persones voluntàries, 14 membres a l'equip tècnic i 252 persones associades, l'organització ha liderat diverses campanyes de finançament per poder atendre al col·lectiu de persones que viuen al ras. Una de les persones que integren l'equip és la Lara Bogni, responsable d'aliances estratègiques de l'entitat.

La campanya #AmbTuSeguimEnMarxa és un exemple recent de campanyes de captació de fons que ha llençat l'entitat al voltant de la crisi de la Covid-19. Un altre exemple seria l'arrodoniment solidari, que durant el mes de gener del 2020 va recaptar 51.988,54€. Amb tot, Bogni ens dona alguns consells i ens explica com les entitats poden preparar una campanya de captació de fons per incrementar els seus ingressos i diversificar les seves fonts de finançament.

Quins són els punts forts que una campanya de captació de fons ha de tenir?

Una campanya de captació de fons és fonamental que tingui un estudi previ. No faràs una campanya igual per a públics diferents. És fonamental tenir clar quin és el públic al qual et dirigeixes i saber quin retorn pots obtenir i quins mitjans utilitzaràs per arribar a la gent en el sentit de la comunicació. Sobretot cal posar-ho fàcil. He vist campanyes que són complicades d’entendre amb missatges de màrqueting difícils. S’ha d’arribar al cor de la gent, enamorar-los.

Com més senzill, millor?

I emotiu, que enamoris però sense donar pensa. És trobar el missatge en el mig, si fem una campanya massa emotiva acabarà sent melosa i sempre hi ha un risc. Cada campanya és com caminar en una bici, s’ha de trobar l’equilibri sense ser pedant.

Quins són els errors més comuns al sector quan es vol engegar una iniciativa per captar fons?

Des de les entitats socials l’error més comú és de vegades pensar que estàs creant una campanya quan en realitat estàs venent el teu projecte sencer. Per crear la campanya no necessites explicar totes les entranyes de l’entitat, i les entitats socials estem acostumades a escriure molts projectes i intentem explicar-ho tot. No has d’explicar tot l’iceberg, amb només amb la punta ja arriba el missatge de la campanya.

En veus algun més?

Un altre podria ser el desconeixement de la tecnologia i la bretxa digital de les entitats socials, que sobretot amb la pandèmia ho hem vist claríssim. Hi ha moltes plataformes que t’ofereixen fer campanyes de crowdfunding a nivell virtual. Ens hem d’especialitzar i intentar arribar al cor a través d’un vídeo o un escrit original i no totes les entitats socials coneixen suficient l’eina. De vegades pensem que simplement amb el fet de carregar el projecte tindrà visibilitat i hi haurà un retorn.

I no és així.

Qualsevol campanya l’has d’acompanyar amb una segmentació del públic i de les persones a les quals et dirigeixes. El missatge també s’ha d’adaptar segons el públic diana.

Hi ha alternatives a aquestes grans plataformes de captació de fons?

Com entitats socials ens recolzem en aquestes plataformes, però cap entitat té prohibit crear-se la seva pròpia web per fer crowdfunding. Per exemple, això es pot fer a través de la mateixa web de l’entitat. Estem en un moment on hi ha entitats socials que tenen una web desactualitzada i amb la pandèmia és fonamental tenir visibilitat. La visibilitat és clau.

Com diu el tòpic, una imatge val més que mil paraules.

El poder de les imatges avui dia és fonamental en temps de pandèmia. Hi ha campanyes de captació de fons on allò presencial era important pel fet de poder coincidir amb més gent. Ara has d’intentar involucrar a la gent darrere de la pantalla i aquí és on està el repte. Com ho fas a través de la pantalla? A través de bons vídeos, bones imatges, poques paraules, intentar captar l’atenció. Cada persona té molts estímuls, especialment de pantalles. En el dia a dia el teletreball ens fa que ens cansem de tanta pantalla.

Quines tècniques de captació de fons feu servir a Assís?

El que sí que hem fet i funciona avui dia són campanyes de sensibilització a través de la web i captació de fons de projectes concrets. Tot ho fem virtual, allò que era una campanya a una escola, una fira, un concert o teatre benèfic ha caigut. Llavors les campanyes que fem són campanyes que tenen clarament un impacte menor, perquè és cert que el retorn d’una campanya digital de vegades és inferior segons l’esdeveniment.

La part positiva és que per a una entitat, ara a nivell digital pots experimentar i fer campanyes que pressupostàriament et poden costar menys que el que et costava abans a nivell físic. On abans feies una campanya presencial ara pots substituir-les amb dues o tres campanyes virtuals.

Teniu alguna campanya activa?

Tenim la campanya #Ambtueguimenmarxa. Era un lema que pensàvem que arribaria al cor de les persones perquè et crida. L’amb tu podia dirigir-se a un ciutadà, un voluntari, un empresari, un donant, un soci. És un lema que dona possibilitat d’arribar a molts públics i després per a cada públic declinar el missatge. És una campanya que està sempre activa. És gràcies a l’ajuda de tots que podem fer els programes i activitats que fem.

En què consisteix?

Hem fet un vídeo amb Amics de les Arts i ha sigut una de les grans campanyes. A més era una manera d’agrair a tothom qui havia col·laborat amb la pandèmia. Ha funcionat bé, s’ha mogut molt a xarxes i era un dels objectius. El retorn econòmic també ha sigut bo. El 2020 ha sigut un any d’emergència i hem fet altres campanyes de crowdfunding per a crear kits d’higiene, protecció contra la Covid-19, etc. En menys d’un mes vam aconseguir l’objectiu de 30.000€. En un mes vam crear 1.800 kits.

Quin estat de salut té la captació de fons al Tercer Sector?

Hi ha entitats molt grans que fan servir una fórmula mixta, amb 15 persones treballant en captació de fons i a sobre contracten gent externa. I després hi ha altres models que és ideal per a mitjanes i petites perquè puguin invertir en una persona experta en captació de fons. És millor una persona a dins de l’entitat que la pugui conèixer i que s’ho cregui. El més difícil de la feina és arribar a estimar-te el projecte i vendre’l a l’exterior. Has d’arribar a explicar bé l’iceberg perquè es conegui, no tot l’iceberg sencer.

Què passaria amb les petites?

Després hi ha les petites que no han evolucionat i contracten algun proveïdor extern per tenir resultats ja. De vegades ni tan sols fan la inversió de contractar una persona en captació de fons. La captació de fons sabem que no és immediata, es tracta de crear relacions, fidelitzar empreses, públics, etc. Els primers resultats els comences a recollir entre els 3 o 5 anys. En el tercer sector estem acostumats a anar per l’emergència.

No hi ha suficient inversió en aquesta àrea de coneixement?

El fet d’invertir en una persona experta en captació de fons es veu com una despesa més i a fons perdut. Al final, crec que és com una figura similar a la de comunicació. Si no tens algú que faci conèixer la teva entitat, difícilment tindrà visibilitat.

Com pot la nostra entitat aconseguir un finançament equilibrat?

Sabem que està molt bé que hi hagi participació de les administracions públiques en el finançament del Tercer Sector. Però com a entitat social hem de pensar més com una empresa. No podem dependre totalment de subvencions públiques, hem de tenir una llibertat i poder saber que els projectes els podrem fer igualment amb finançament privat.

Si haguessis de donar un consell a una entitat que vol incrementar els seus ingressos, que els hi diries?

Els hi diria que diversifiquessin les seves pròpies fonts d’ingressos, ja que poden arribar d’empreses o també de donacions. Les fonts pròpies són els teus socis i el teu públic. El finançament hauria de ser un 30% públic, un 30% privat i un 30% propi. Si tens una base social sòcia això et permet tenir uns ingressos recurrents i estables.

S’ha de buscar una fórmula mixta, a més quan vens el teu projecte a un privat si veuen que col·labores amb el sector públic ho veuen millor. La captació de fons canviarà molt i serà complicat fer una previsió del que es podrà ingressar cada any. Però la manera d’assegurar-te una base que sigui estable, només t’ho poden donar els socis i les grans aliances amb el sector privat.

Creus que la crisi de la Covid-19 farà que hi hagi menys donants?

La pandèmia no ha afectat a tots els sectors de la mateixa manera. Hi ha persones que han pogut mantenir el seu treball fins i tot que han incrementat la feina, però d’altres han vist una davallada. Per exemple, les que han incrementat el volum de feina són les farmacèutiques, el sector de l’alimentació o el sector digital. També han sortit reforçades amb el sentit de culpabilitat de poder dir que han tingut sort i que ho han de revertir d’alguna manera a la societat.

És una oportunitat?

Les empreses tenen aquesta necessitat de col·laborar amb l’àmbit social. Si baixa el poder d’adquisició de molta gent, com a empresa m’he de preocupar. Per aquesta doble raó les empreses s’han bolcat molt en ajudar.

La crisi sanitària ha colpejat sobretot els que més vivien en precari.

És veritat que la crisi ha colpejat molt l’economia submergida i sectors que estaven en una situació gris. La pandèmia ha causat això i quan parlo amb la responsable del projecte ‘Dones amb llar’, ha sortit a la llum que moltes no han pogut mantenir l’economia familiar. Barcelona tenia una doble economia: empreses grans i l’economia dels treballs precaris. La pandèmia ha creat això o ja hi estava? Les persones vivien en un estat de precarietat.