La DIBA ha presentat l’estudi ‘Anàlisi de les activitats esportives d’estiu organitzades a la província de Barcelona’, per tal de conèixer en profunditat el panorama que presenten diferents municipis d’aquest territori i, a partir d’aquí, millorar i fer créixer el teixit esportiu local.

L’estudi es va desenvolupar entre el desembre de 2020 i el juliol de 2021, per tant, també ha permès veure els neguits de les entitats esportives d'estiu en el context de post pandèmia.

El pes del sector no lucratiu en l’esport

Una de les principals conclusions de l’estudi és que existeix una forta participació d’entitats sense afany de lucre -que ja treballen durant la resta de l’any- en la gestió d’activitats esportives d’estiu, de fet, en un 94,5% dels municipis n’hi ha: “Amb la prioritat de poder continuar donant resposta als infants i joves de la població, sobretot amb els que ja tenien relació”, tal com va explicar a la presentació Montserrat Agudo -impulsora de l’estudi-, en la qual també es va destacar que és una manera de mantenir l’activitat esportiva o iniciar noves persones.

A més, en bona part dels casos l’organització és exclusivament d’associacions i clubs, de petita o mitjana dimensió. En aquesta línia, ha augmentat, respecte del 2019, el nombre d’entitats amb menys de deu persones contractades o cap (74,42%).

Aquest estudi reflecteix també que poc més de la meitat d’entitats compta amb persones voluntàries i/o gairebé el 50% compta amb persones de pràctiques per al desenvolupament de les activitats esportives d’estiu.

Oferta variada

L’estudi també conclou que, tot i les diferències segons el municipi, en termes generals existeix una àmplia oferta d’activitats. A més, s’ha detectat que majoritàriament a la pràctica esportiva, sovint la principal de l’entitat, durant l’estiu s’inclou un aspecte lúdic i es fan activitats que es consideren de lleure esportiu. Això, en ocasions, genera confusió per determinar el tipus d’activitat que es realitza.

En aquest sentit, cal destacar que algunes entitats no compleixen la normativa relativa al lleure, ja que, tot i desenvolupar activitats de lleure, consideren que la seva raó principal és la pràctica esportiva -i, per tant, no el lleure esportiu. Per aquest motiu, hi ha un desconeixement que “pot dificultar el compliment de la legislació aplicable i el desenvolupament de l’activitat amb els criteris de qualitat i seguretat requerits”, segons indica l’estudi.

En la presentació es va posar sobre la taula la necessitat de donar a conèixer a les entitats que, tot i que no ho tinguin interioritzat, sí que estan duent a terme lleure esportiu i, per tant, “hi ha un marc regulador en el qual s’han de moure”.

Més nenes al lleure esportiu

Una de les conclusions de l’estudi és que en qüestió de gènere hi ha un major equilibri en les activitats de lleure esportiu que en les de tecnificació (campus molt encarats a la pràctica d’una disciplina esportiva concreta). A més a més, la diferència entre nois i noies s’accentua a partir dels dotze anys, moment en el qual la participació femenina és molt inferior respecte de la masculina.

D’altra banda, encara hi ha una escletxa pel que fa a la inclusió d’infants en situació de vulnerabilitat. En aquest sentit, les entitats participants han manifestat que, a diferència de l’oferta durant el curs, durant l’estiu no compten amb ajuts específics.

Pel que fa a la inclusió de persones amb diversitat funcional, “la situació detectada en termes generals és que hi ha un llarg camí per recórrer”, per la manca de suport en els costos laborals, formatiu, de recursos adaptats... En aquesta línia, es planteja la creació de protocols i pautes d’actuació per assumir la participació de persones amb capacitats diverses.

El compliment normatiu, una assignatura pendent

Els resultats de l’estudi mostren que hi ha entitats no lucratives que no tenen clara la normativa a complir perquè tampoc tenen definida del tot la naturalesa de la seva activitat. És a dir, que tot i dur a terme activitats de lleure esportiu (amb els casals esportius, rutes o campus esportius i la ruta esportiva), segueixen la normativa de les entitats esportives.

A partir d’aquest estudi també es plantegen una sèrie de reptes que poden ajudar en la millora del lleure esportiu. En primer terme, cal definir i diferenciar amb més claredat les activitats de tecnificació i lleure esportiu. Això hauria de suposar que les entitats puguin complir amb la legislació adequadament.

A més a més, existeix força confusió perquè les entitats esportives que ofereixen lleure esportiu sovint notifiquen les activitats a Esport, mentre que ho haurien de fer a Joventut.

També s’ha detectat desconeixement en relació amb la normativa que afecta el voluntariat. De fet, en ocasions, es retribueix les persones voluntàries, amb la qual cosa “es detecta la necessitat, en molts casos, de fer una regularització del personal treballador”.

Cal, a més, l’enfortiment del lleure esportiu més enllà dels dotze anys i incentivar la pràctica d’activitats esportives d’estiu a partir d’aquesta edat. Finalment, en termes generals és necessari el suport perquè aquestes entitats puguin incorporar l’orientació educativa en els projectes amb formació, elaboració de protocols i programes detallats...

L’estudi ‘Anàlisi de les activitats esportives d’estiu organitzades a la província de Barcelona’ ha estat elaborat per la DIBA juntament amb Fundesplai.