L’Informe de “L’aïllament penitenciari a Catalunya des d’una mirada de defensa dels drets humans”, elaborat per la Coordinadora Catalana per la Prevenció i Denúncia de la Tortura, ha alertat de les situacions de maltractament que es viuen a les cel·les d’aïllament i del fort deteriorament psicològic que aquest tipus de règim comporta. Encara que sigui difícil obtenir dades de les autoritats penitenciàries sobre aquesta temàtica, l’estudi reflecteix que l’índex de denúncies de maltractaments i tortures als mòduls d’aïllament de les presons catalanes és superior al dels ordinaris.

Des de la Coordinadora s’assenyala que la normativa internacional en matèria d’aïllament s’ha d’aplicar de manera excepcional, per un període definit i tan curt com sigui possible, ja que la privació de llibertat ja suposa per si mateixa un càstig per al reclús. De fet, a Espanya el període d’aïllament superior als 15 dies està totalment prohibit, ja que pot comportar angoixa, depressió, còlera, problemes cognitius, psicosi i, en els pitjors casos, suïcidi. D’altra banda, tal com destaca l’informe, les administracions han de vetllar per la integritat física i psíquica de les persones a qui se’ls imposa.

Preocupació internacional

Recentment diversos organismes internacionals han mostrat la seva preocupació sobre les cel·les d’aïllament. En diverses ocasions el Comitè contra la Tortura de les Nacions Unides (CAT) ha instat al govern espanyol d’abolir o reduir al màxim possible els períodes d’aïllament aplicats als interns, així com millorar les condicions de vida en aquests règims. Des del CAT es reitera que “una aplicació excessiva del règim d’aïllament constitueix un tracte o pena cruel, inhumana o degradant i, fins i tot, tortura en alguns casos”.

El desembre de l’any passat hi havia 173 persones confinades a les cel·les d’aïllament de les presons catalanes. No obstant això, al llarg de tot el 2015 més de 640 persones van passar pels Departaments Especials de Règim Tancat. Un dels casos que registra l'informe de la Coordinadora és el del suïcidi d'una dona de 39 anys que complia condemna des del 2010 a la presó de Brians 1. Es va treure la vida la matinada de l'11 d'abril del 2015, després d'haver estat sancionada amb una falta molt greu a aïllament provisional.

Falta de transparència de les institucions penitenciàries

Segons l’informe, el nombre d’incidències registrades constaten que durant el 2015 es van produir 55 lesions greus en centres penitenciaris catalans i 989 de lleus. No obstant això, no se sap en quantes d’aquestes va haver-hi funcionaris implicats ni tampoc en quin règim es trobaven els 53 presos que van morir. El que sí que constata l’informe és que l’any passat van registrar-se 8 suïcidis a les presons catalanes.

D’altra banda, d’acord amb les dades del document, la mitjana de morts als centres penitenciaris de Catalunya, que és de 61,9 morts per cada 10.000 interns, triplica la mitjana europea, que és de 28 morts per cada 10.000. Per aquest motiu, la Coordinadora reclama poder accedir a més dades i informació de les institucions penitenciàries.