“Si entres a la presó sense un problema de salut mental, és molt probable que un cop a dins en desenvolupis un”, assegurava la Gracia Amo en una entrevista recent a Xarxanet. És només una de les moltes situacions que denuncia la portaveu de l’Associació de Familiars de Presos de Catalunya, qui també lamenta, entre altres, la manca de preparació de les funcionàries, els protocols insuficients o l’opacitat que es viu a les presons catalanes.

En la mateixa línia del que reivindica Amo, les principals entitats de drets humans han alçat la veu davant del que qualifiquen d’“involució de la política penitenciària” i una “regressió dels drets fonamentals” de les persones preses a Catalunya. Ho han fet en un comunicat que signen més d’una dotzena d’organitzacions del país, i que ja ha aplegat l’adhesió d’un bon grapat d’entitats de la societat civil.

El crit d’alerta de les entitats sobre la situació a les presons es va escenificar en una roda de premsa a l’Espai Línia del barri de l’Eixample de Barcelona, amb la presència de representants d’algunes de les ’organitzacions signants com Justícia i Pau, l’Associació Catalana de Defensa dels Drets Humans, la cooperativa Iacta, el Sindicat Popular de Venedors Ambulants i l’Institut de Drets Humans de Catalunya.

Un gir conservador pel que fa als drets fonamentals

En el comunicat, les entitats alerten que, d’uns anys ençà, i arran del deteriorament progressiu de l’estat del benestar que patim, s’ha consolidat una tendència per part dels Estats i la classe política que se centra a “fomentar la percepció social de la inseguretat” per justificar les polítiques en matèria de seguretat. Així com les empreses de seguretat privada, que contribueixen a alimentar el relat de la inseguretat per afavorir l’expansió d’un “nínxol de mercat milionari”.

A conseqüència d’aquest enfocament de la seguretat des d’un punt de vista securitari, adverteixen, es promou “la idea que la reducció de drets de certs sectors socials són un mal menor necessari per protegir el benestar de la majoria”. Aquest gir conservador amb relació als drets fonamentals es materialitza no només a les presons, però també en altres espais com les fronteres o els carrers, entre altres.

Tot plegat aprofundeix en la vulneració de drets de les persones privades de llibertat, qui són un col·lectiu especialment que té especials dificultats per denunciar aquestes situacions restrictives, com pel que fa als drets de participació política. Això, expressa el comunicat, no s’ha d’interpretar només “com una problemàtica particular o com un context excepcional, sinó com una erosió dels drets col·lectius i com un preludi de la seva implementació a cada cop més sectors socials”.

Segons les entitats, l'opacitat que envolta tot allò que succeeix dins dels centres de privació de llibertat –i citen fets preocupants sobre els quals no es posa el focus, com l’augment de morts per diverses causes, especialment els suïcidis– està permetent “la progressiva adopció de mesures incompatibles amb els estàndards internacionals per part de les institucions”.

De la mateixa manera, s’estan avantposant les demandes de determinats col·lectius que fan pressió, com sindicats de funcionaris de presons, al compliment dels compromisos internacionals en matèria de drets i això s’està traduint en regressions de drets de les persones privades de llibertat.

Una involució amb relació als drets que ve de lluny

Igualment, el comunicat de les entitats de drets recull diversos antecedents que han dut a la situació actual, és a dir, a una manifesta involució de la política penitenciària. Entre aquests, hi ha la denúncia reiterada de les organitzacions de drets humans sobre les anomenades contencions mecàniques, que han augmentat a Catalunya els darrers anys, malgrat les recomanacions d’organismes internacionals com el Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura (CPT), qui ha instat a posar fi a l’aplicació de les contencions.

Amb el canvi d’executiu català del maig del 2021, la Circular 2/2021, aprovada pel Departament de Justícia liderat per la consellera Ester Capella i treballada col·lectivament durant quinze anys amb entitats de drets humans a fi de caminar cap a l’eliminació de les contencions, va ser substituïda per la nova Circular 1/2022, que en regulava l’aplicació. Una decisió que les entitats veuen com una “claudicació” davant les pressions i la resistència dels sindicats penitenciaris.

La nova circular, aprovada a inicis del 2022, malgrat motivar un informe molt crític del síndic de greuges, ha eliminat totes les referències a l’antiga circular sobre els principis rectors de l’aplicació del mitjà coercitiu; assenyala, sense fonaments, una suposada correlació entre l’anterior normativa amb un increment de les agressions a funcionaris de presons; i “regula una pràctica vexatòria enlloc d’avançar cap a la seva reducció”, contradient les recomanacions internacionals, exposa el comunicat.

Davant d’aquest escenari, marcat pel rebuig de les entitats de drets humans, del síndic de greuges i de l’Organització Mundial Contra la Tortura, entre altres, finalment la Circular 1/2022 ha entrat en vigor a les presons catalanes.

La situació, lamenten les entitats, no ha millorat amb l’actual Govern de la Generalitat i el nou equip del Departament de Justícia, i des que va prendre possessió s’han signat acords que contemplen punts que afecten els drets fonamentals de les persones preses, com l’ús d’aerosols de gas pebre com a mitjà coercitiu als centres penitenciaris o la instal·lació a la presó de Mas d’Enric d’un sistema de reconeixement facial i gestual mitjançant la intel·ligència artificial.

Tot plegat no ha fet més que aprofundir en una regressió de drets als centres de privació de llibertat, que impacten en situacions preocupants com el repunt significatiu de morts i de suïcidis a les presons, problemàtiques greus de salut mental, augment de les contencions mecàniques i una aplicació reiterada de l’aïllament com a mitjà coercitiu.

“Aquesta involució en els drets fonamentals de les persones preses s’està donant sense la intervenció del Parlament de Catalunya, i, per tant, sense un debat públic i sense un diàleg amb les organitzacions socials”, sostenen les entitats que impulsen el comunicat, que insisteixen en el fet que el poder executiu decideixi la política penitenciària sense més intervencions ni rendició de comptes “empobreix la democràcia” i suposa un retorn a “l’autonomia de la presó, en el pitjor sentit de l’expressió”.

Així doncs, aquesta situació, subratllen, no ha canviat amb l’actual govern, ben al contrari. Tampoc ha millorat la transparència pel que fa a qüestions que afecten els drets fonamentals als centres penitenciaris, i citen a tall d’exemple la manca de claredat sobre la publicació d’estadístiques de les mesures d’aïllament i contencions mecàniques aplicades.

Front comú per denunciar la situació als centres penitenciaris

Per aquests motius, les entitats manifesten el seu rebuig a l’actuació del govern en aquest àmbit, que “erosiona el sistema democràtic” i “dificulta l’acostament de posicions” amb les entitats de drets humans.

Alhora, anuncien “una nova aliança” entre entitats defensores dels drets de les persones privades de llibertat i altres lluites com el moviment antiracista, el moviment en defensa dels drets de les persones amb afectacions de salut mental i el moviment en defensa dels drets tecnològics “per fer un front conjunt de denúncia social de les mesures de restricció de drets que ens afecten de forma transversal”.

Finalment, i ampliant el focus, insten a promoure de manera urgent “un debat ciutadà per a fomentar un canvi de mentalitat sobre les finalitats dels centres penitenciaris” i el compromís que comporta pel Govern de Catalunya i totes les administracions responsables”.

Així ho han expressat les entitats durant la roda de premsa en què han fet públic el comunicat. És el cas de Laia Serra, advocada de l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans, qui ha alertat que la retallada de drets fonamentals a les presons “és el preludi d’una restricció de drets generalitzada”.

En la mateixa línia, Solange Hilbert, de Iacta Advocades, ha posat el focus en l’augment de suïcidis a les presons i ha explicat que les entitats estan copsant “una regressió dels drets humans” als centres penitenciaris, mentre que Núria Sastre, de Justícia i Pau, ha avisat de l’increment de problemàtiques de salut mental entre les persones preses.