Els reptes pendents de la segregació escolar a Catalunya, municipi a municipi

Amb la imminent arrencada del nou curs escolar, ressorgeixen tòpics que generen debat i reflexió sobre el futur de l'educació i el paper de les institucions en la construcció d'una societat més equitativa i enriquidora per a les futures generacions. Quatre anys després de la signatura del Pacte contra la Segregació Escolar, les seves mesures comencen a generar resultats evidents en l'escenari educatiu català. Malgrat els bons indicadors, des de la Fundació Bofill asseguren que el problema encara “és molt gran” i que cal molta decisió per fer-hi front. 

!function(e,i,n,s){var t="InfogramEmbeds",d=e.getElementsByTagName("script")[0];if(window[t]&&window[t].initialized)window[t].process&&window[t].process();else if(!e.getElementById(n)){var o=e.createElement("script");o.async=1,o.id=n,o.src="https://e.infogram.com/js/dist/embed-loader-min.js",d.parentNode.insertBefore(o,d)}}(document,0,"infogram-async");

Des del llançament de diverses mesures derivades d'aquest pacte per part del Departament d'Educació fa aproximadament un any, s'han observat indicis de progressos en la reducció de la segregació escolar. Tot i això, es registren disparitats geogràfiques notables que ressalten la complexitat i la urgència d'afrontar aquest repte persistent. Per a evidenciar-ho, la Fundació Bofill posa a l’abast de la ciutadania el mapa interactiu de la segregació escolar, municipi a municipi.

!function(e,i,n,s){var t="InfogramEmbeds",d=e.getElementsByTagName("script")[0];if(window[t]&&window[t].initialized)window[t].process&&window[t].process();else if(!e.getElementById(n)){var o=e.createElement("script");o.async=1,o.id=n,o.src="https://e.infogram.com/js/dist/embed-loader-min.js",d.parentNode.insertBefore(o,d)}}(document,0,"infogram-async");

Detecció primerenca de l'alumnat vulnerable: un pas clau

Un aspecte focal de les iniciatives actuals és la identificació de l'alumnat vulnerable. Aquest pas inicial és fonamental per a la tasca de reequilibrar la xarxa escolar, ja que proporciona una comprensió més profunda de la magnitud de les desigualtats socials a les escoles i municipis. Aquest enfocament permet determinar quins centres requereixen suports addicionals i quins recursos són necessaris per abordar les desigualtats.

Cal subratllar que aquesta identificació és el començament d'un procés complex i que hi ha molts altres factors que influeixen en la dessegregació escolar completa. “Estarem cometent un error si tot just amb la primera mesura desplegada, i amb un abast desigual, donem la feina per feta, perquè el repte és molt gran i molt urgent”, asseguren des de la Fundació Bofill. 

Massa lluny dels nivells òptims

Una altra qüestió crítica és el reconeixement administratiu de l'alumnat vulnerable socioeconòmicament, que actualment representa més del 30% dels infants i joves a Catalunya. Sense aquest reconeixement oficial, la identificació del col·lectiu amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) es manté limitada, i s'han d'utilitzar altres indicadors per mesurar els desequilibris socials a les escoles.

A més dels avenços aconseguits, des de la Fundació recalquen que cal abordar amb determinació altres factors per garantir la dessegregació completa. La implementació de normes i sistemes de control que fomentin la corresponsabilitat de tota la xarxa concertada és clau en aquest esforç. Al mateix temps, la presència d'un excés de places en alguns centres educatius és un obstacle per assolir la dessegregació, i la protecció especial dels centres més vulnerables és necessària per garantir la seva integració i èxit.

Les dades indiquen que persisteixen diferències significatives en els nivells de segregació escolar entre els diversos municipis de Catalunya. Encara hi ha municipis que mostren altes taxes de dissimilitud, el que apunta a desigualtats en la distribució de l'alumnat estranger entre els centres educatius. Municipis com Ripollet, Molins de Rei, Tarragona, Sant Fruitós del Bages o Esplugues de Llobregat continuen liderant els nivells de segregació escolar a primària.

!function(){"use strict";window.addEventListener("message",(function(a){if(void 0!==a.data["datawrapper-height"]){var e=document.querySelectorAll("iframe");for(var t in a.data["datawrapper-height"])for(var r=0;r

!function(){"use strict";window.addEventListener("message",(function(a){if(void 0!==a.data["datawrapper-height"]){var e=document.querySelectorAll("iframe");for(var t in a.data["datawrapper-height"])for(var r=0;r

El rumb dels municipis

Algunes localitats han pogut reduir els nivells de segregació mitjançant mesures audaces i polítiques compromeses. Terrassa, que abans es trobava entre les ciutats més segregades, ha experimentat una millora significativa, demostrant que les estratègies adients poden canviar les tendències negatives.

Malgrat els progressos i els esforços per combatre la segregació escolar, el camí per garantir una educació equitativa encara és llarg i desafiador. Totes les parts interessades, incloent-hi l'administració, les escoles i la societat en general, hauran de treballar de forma coordinada per assegurar que tots els infants i joves de Catalunya puguin gaudir d'una educació de qualitat, independentment de la seva situació socioeconòmica o origen.